La secretària d’Estat de Salut, Helena Mas, i el psiquiatra assessor del ministeri en matèria de salut mental, Pere Bonet, han presentat les línies mestres del Pla integral de salut mental (PISMA) que el consell de ministres va aprovar aquest dilluns. És un pla que ha implicat diversos agents i col·lectius i que caldrà observar-ne la seva evolució. Aquest 2022, amb un pressupost directe per dur actuacions de 160.000 euros, hauria d’experimentar un sacseig important. Amb tot, es tracta d’accions la majoria d’elles genèriques que s’hauran d’anar concretant. Des de la formació dels professionals per canviar els mecanismes de funcionament a campanyes que hauran de ser gairebé permanents, “de llarga durada” segons Mas, per combatre l’estigma associat a les malalties mentals.
“S’endreça i es posa ordre” a l’atenció en salut mental, segons Helena Mas, que ha destacat que “la persona es posa al centre de tot plegat i se l’empodera perquè la salut mental no és una part de la vida sinó que és la vida mateixa”
Bonet ha repassat una mica la diagnosi, l’estat de la qüestió, amb algunes dades i repassant els recursos de què disposa el servei assistencial del Principat per atendre les persones, en funció d’edat i grau de trastorn, que sofreixen algun tipus d’alteració mental. En general, l’assessor del ministeri en matèria de salut mental ha posat una bona nota tot admeten que falten recursos en alguns àmbits -llits d’ingrés infantil, per exemple- i, sobretot, i en això també hi ha incidit molt la secretària d’Estat, cal replantejar l’atenció sanitària més clàssica, per dir-ho d’alguna manera, per fer-la comunitària. Que l’observança de la salut mental sigui transversal. Que estigui des de l’esport a la cultura, de l’educació a qualsevol àmbit de la vida.
Amb el PISMA, i després de 22 anys sense cap full de ruta nou, “s’endreça i es posa ordre” a l’atenció en salut mental, segons Helena Mas, que ha destacat que “la persona es posa al centre de tot plegat i se l’empodera perquè la salut mental no és una part de la vida sinó que és la vida mateixa”. D’aquí, com ha remarcat Bonet, que s’hagi de fer de manera global “un reforç de la comunitat i del treball en xarxa”. Tots dos han destacat que invertir en salut mental és estalviar en altres àmbits. Al Principat s’inverteix una mitjana de 55,80 euros de mitjana per persona en salut mental, mentre que la mitjana de la UE arriba als 60 euros.
CONTRES I PROS
Tant Mas com Bonet, que ha estat, s’ha dit, l’encarregat d’exposar dades ja sabudes i explicades, per exemple, davant la comissió legislativa de Sanitat, han insistit molt moltíssim en no caure en la temptació de “replicar velles estructures”. En tot cas, l’assessor ministerial, preguntat per un punt fort i un punt dèbil en relació a l’atenció en matèria de salut mental al Principat ha explicat que com a dèficit, i “no és assistencial”, a Andorra hi ha una manca de dades. Falta “un sistema de registre”. I sense aquest registre tot sovint no es poden adoptar decisions. També és crític la manca d’uniformitat en els criteris amb què actuen els professionals. “Hi ha bons professionals, alguns de més implicats que altres”, ha afirmat un Bonet que ha vingut a dir que el que cal és que tots remin en el mateix sentit i de la mateixa forma.
“La robustesa és la xarxa social existent a Andorra” que permet pensar en activitats i actuacions per facilitar la integració social d’aquelles persones amb trastorns. També és un punt a favor que en ser el Principat “una àrea tancada” es poden dur a terme estudis, recerques molt avançades, com la que hi pot haver en matèria d’epidemiologia. Un apunt sobre la pandèmia, per cert, Bonet ha afirmat que l’impacte de la crisi sanitària eixida el març del 2020 no suposarà més esquizofrènies o trastorns bipolars. Però potser sí més crisis d’ansietat, més depressions, més consum d’alcohol o addiccions a les xarxes.
I davant d’això el que cal és més atenció assistencial. “Hem de pensar més en recursos humans i menys en totxos”, ha afirmat un Pere Bonet que ha insistit en el fet que el que cal és tenir una bona xarxa de professionals que facin de guia a aquelles persones que pateixen alteracions, que les puguin acompanyar. Al nivell que sigui. De ben segur que caldran més professionals. I caldrà replantejar maneres de funcionar i d’actuar. I un element clau durant aquest 2022 serà el disseny dels habitatges que necessiten aquelles persones que pateixen trastorns. Durant aquest any s’hauria d’elaborar el pla funcional.
DISPOSITIUS RESIDENCIALS
Bonet, exposant dades, ha explicat que fora del Principat hi ha 32 persones del país que resideixen en centres de llarga estada. I hi ha entre disset i divuit persones més que viuen fora del seu habitatge, en pensions. Tot això cal replantejar-ho. Inclou un centre terapèutic el PISMA, s’ha demanat a Mas. Com a tal no. Hi haurà un centre residencial al Principat? Hi haurà un recurs residencial. Però cal veure quin serà. I per les paraules pronunciades per la secretària d’Estat de Salut no s’esperin una residència com les que poden tenir al cap. No hi serà.
“Hem de fugir del centre tancat, del centre residencial d’estructura aparcada, fosca i allunyada”. O com ha insistit l’assessor ministerial: “Hem de pensar més en recursos humans que en estructures físiques”
A tot estirar, Helena Mas ha parlat d’hospital de nit, i ha deixat clar que s’estudiarà “cas per cas de manera individualitzada”. Com han remarcat els dos compareixents, no està clar que aquelles persones que resideixen a l’estranger hagin de tornar. Potser perquè tenen un arrelament tan gran a fora que ara els seria més perjudicial tornar que no a l’inrevés. Per això una de les feines a fer és avaluar els casos que hi ha. I a partir d’aquí, amb les necessitats “presents i futures” clares, actuar en conseqüència. Això és el que ha de concretar-se durant aquest 2022.
Però la número 2 del ministeri de Salut, que en molts moments de la compareixença ha fet més de psicòloga -la seva formació i professió de base- que no de política, ha fet un clam per “fugir del centre tancat, del centre residencial d’estructura aparcada, fosca i allunyada”. O com ha insistit Bonet: “Hem de pensar més en recursos humans que en estructures físiques.” D’aquí, també, que Helena Mas ha defugit parlar del psiquiàtric que el bisbat projecta a la Seu. La secretària d’Estat ha ventilat el tema amb un: “Som coneixedors del projecte, però encara és molt embrionari.”
Un ‘passaparaula’ en tota regla per seguir insistint, per exemple, en què han notat tots els col·lectiu implicats en el pla de salut mental “molt engrescats” per molt que associacions com AFMMA o ADJRA hagin lamentat que no se’ls fes arribar el document del pla integral abans del que s’ha fet. En tot cas, i aparentment, la declaració d’intencions és bons. Cert que el paper ho aguanta tot. Ara caldrà veure els recursos materials de què es disposa i, més important encara, com s’acaben invertint.
Tres suïcidis el 2020 i evitar parlar de la denúncia a fiscalia
Hi ha dades. Sí. Però poques, algunes de descontextualitzades i altres que s’eviten de facilitar per allò que Andorra és molt petita i aviat se sap qui és què. L’assessor del ministeri de Salut en matèria de salut mental, Pere Bonet, ha reconegut que hi ha un registre oficial de suïcidis, una qüestió que es tracta de forma específica al PISMA. Amb tot, però, aquest registre any a any diu poca cosa. Al 2020, l’últim del que s’han posat negre sobre blanc les dades, oficialment al Principat hi va haver tres suïcidis. “És un índex per sota de la taxa europea, alineat amb Catalunya i Espanya, on també són baixes”, ha indicat Pere Bonet. Mentrestant, Helena Mas ha evitat amb explicacions genèriques i vagues parlar de qualsevol cosa relacionada amb la denúncia interposada contra el ministeri de Salut i el d’Afers Socials per la família d’una menor tractada en un centre català per ‘ordre’ de l’Estat andorrà. Ni tan sols ha volgut dir Mas si la psiquiatra infantil que també es denuncia -en l’escrit a fiscalia també hi participen dues associacions que vetllen per les persones, especialment joves, afectats de trastorns mentals- ha estat apartada del servei o s’ha adoptat algun tipus de mesura. De fet, la secretària d’Estat ha deixat entreveure que no quan ha defensat que cada professional adopta la decisió que considera més encertada a partir del seu millor saber.
Comentaris