Cert que a hores d’ara encara no es pot assegurar que realment s’acabaran interposant les esmentades querelles, sigui col·lectivament o individualment. Entre altres coses, perquè no estan essent fàcil que advocats consultats vulguin assumir el cas i perquè algunes de les persones que més bel·ligerants eren a l’inici han declinat finalment buscar responsabilitats. Però hi ha almenys quatre famílies que tenen l’afer en mans de professionals del Dret que estan analitzant la qüestió.
Són almenys tres els grans eixos objecte d’anàlisi i entorn als quals, de tirar endavant les accions jurídiques, es bastiria la construcció fàctica de l’eventual querella o querelles: ‘l’entrada’ del virus al centre sociosanitari, les directrius donades per la direcció tendents a no dur cap element de protecció i la conversió de l’equipament en un recinte d’hospitalització de malalts Covid que va fer que la presència del virus estigués molt més arrelada al centre.
Una de les dificultats amb què s'han trobat les persones que voldrien tirar endavant accions legals és que hi ha pocs advocats que vulguin estudiar la interposició d'accions penals contra l'administració per una qüestió tan sensible com la gestió de la crisi sanitària
En primer lloc, doncs, es posaria sobre la taula el fet que haurien estat presumptament una o dues responsables de l’àrea d’higiene del SAAS les que haurien introduït la malaltia al Cedre i, segurament també, entre els sanitaris de la institució sanitària en general atès que una d’elles va estar un cap de setmana a Milà -al tomb del 9 de febrer- quan el virus ja era present a la ciutat italiana i no es va adoptar cap mesura especial quan al seu retorn hauria estat fent formacions entre el personal, justament, per donar instruccions sobre com actuar en cas d’arribada de la malaltia.
En segon lloc, s’està acabant d’avaluar la certesa de suposades ordres de la direcció del centre, llavors exercida per Mercè Escrig, que quan en altres institucions ja es començaven a emprar elements de prevenció -mascaretes, pantalles facials…-, al Cedre l’ordre va ser completament al contrari: tot fora per no angoixar els residents. I en últim extrem, una altra circumstància que presumiblement es considera negligent, és el fet d’haver convertit el centre sociosanitari en un espai de tractament de la malaltia, concentrant-hi contagiats fins i tot d’altres residències, sense que es comuniqués tal decisió a les famílies i tampoc es comptés amb el consentiment dels interns.
Alhora, es remarca, no es van treure del centre totes aquelles persones que no havien contret la malaltia, i que en el moment de la ‘creació’ de la planta o plantes d’hospitalització eren majoritàries, sinó que només es van traslladar a un hotel al qual se li van donar funcions de centre sociosanitari una part petita dels interns habituals del Cedre. Sobre aquests tres grans elements de caràcter fàctic s’estaria avaluant si hi ha elements punibles per bastir la querella.
A més, han reconegut alguns dels afectats, que han assegurat també que en cap cas, almenys per ara, no pretenen fer el debat i la discussió via mitjans de comunicació, tampoc no es van posar gens bé moltes de les afirmacions dels responsables polítics elogiant la gestió sanitària i traient ferro, diuen les fonts, al fet que morís una xifra tan elevada d’interns tot al·legant que en molts casos l’únic que hauria passat hauria estat una acceleració d’unes patologies que igualment portaven al mateix final.
Comentaris (7)