L’Organització Mundial de la Salut (OMS) xifra en 800.000 les persones que moren cada any al món com a conseqüència d’un suïcidi. Unes dades que “ens van alertar molt”, reconeix la presidenta del Copsia, Sílvia Palau, i que juntament amb el fet que han detectat que és una problemàtica de la qual “no es parla prou”, els va fer decidir que fos la temàtica principal de la jornada organitzada amb motiu del Dia de la salut mental.
Palau ha apuntat que els professionals han detectat un increment de casos d’intents de suïcidi, fet que “potser vol dir que la gent està més sensibilitzada i que alhora també hi ha més prevenció en salut mental”. Amb tot, Mur ha assegurat que encara no disposen de les dades oficials del 2023, si bé van en la línia dels anys anteriors, amb una dotzena de suïcidis a l’any.
En canvi, sí que ha destacat que els intents autolítics suposen entre el 40 i el 50% de les urgències d’adolescents. “Cal diferenciar una autolesió d’una idea suïcida”, ha remarcat el cap de Salut Mental, que ha deixat clar que “un comportament autolític repetitiu moltes vegades més enllà de cridar l’atenció. Són lesions que suposen un alliberament d’ansietat, una expressió de malestar més que una idea o desig d’acabar amb la vida”.
Mur ha concretat que en els adolescents, 8 de cada 10 casos atesos són per conductes “para-suïcides o intents d’alliberar malestar”, i ha alertat que “el problema és quan cada vegada es repeteix més sovint”. En aquest sentit, també ha volgut alertar de la “preocupació” pel gran nombre de xarxes socials i pàgines web que “ens mostren maneres d’autolesionar-se sense deixar marca o que parlen de les autolesions minimitzant els fets”. Segons Mur, “no faria un menyspreu d’aquestes conductes perquè podrien ser un pròleg d’alguna cosa més”.
TENDÈNCIA A LA BAIXA
Això no obstant, hi ha algunes dades positives. Segons ha revelat, a urgències, al llarg d’aquest estiu, s’ha vit una “reducció gradual” de les atencions per intents de suïcidi. “Estem notant aquesta baixada de la darrera onada de la pandèmia de la Covid-19, que és sens dubte la de la salut mental”, ha apuntat, remarcant que hi ha hagut “menys derivacions per part de pediatres i metges d’atenció primària pels adolescents després d’una veritable onada que va tenir lloc la darrera primavera i l’hivern”. “Potser sí que s’estigui millorant a poc a poc”, ha apuntat, però caldrà esperar que passi la tardor i l’hivern per confiar el canvi de tendència.
Mur ha destacat que el suïcidi s’ha d’entendre com un problema “global” i que interpel·la a tota la societat. Per tant, calen mesures que vagin molt més enllà de l’àmbit, amb actuacions a nivell educatiu, per exemple.
Igualment, també ha assenyalat la necessitat d’oferir ajuda als supervivents, és a dir, els familiars d’aquelles persones que s’han tret la vida, i ha volgut donar esperança confirmant que és una conducta “que es pot prevenir i des d’edats molt primerenques”.
GRUPS D'AJUDA
El cap de Salut Mental ha demanat ser “molt curós” amb el tracte informatiu del suïcidi, però ha deixat clar que “amagar el problema no suposa solucionar-lo, per tant, se n’ha de parlar”. Mur ha posat com a exemple el model català en quant a l’atenció dels supervivents, un model que cosidera que “es podria fer a Andorra fàcilment”. En aquest sentit ha anunciat que s’està arribant a la cloenda del nou protocol d’atenció a la conducta suïcida que inclourà trucades per part de la infermera comunitària a la persona que ha comès un intent de suïcidi cada tres dies, seguiment de la família i de la persona afecta en un màxim de deu dies a consultes externes del centre de Salut Mental i finalment es planteja, per al primer trimestre del 2024, la creació de grups d’ajuda mútua.
Comentaris (9)