Les dades, de la CASS, les ha fet públiques la ministra de Salut, Helena Mas, en el marc d’una resposta parlamentària a la consellera general socialdemòcrata Susanna Vela, que es va interessar per l’evolució de les visites mèdiques presencials i les no presencials. Les primeres sempre han estat per sobre de les segones, tot i que la distància actual és molt major a la que hi havia l’any passat i més encara de la que hi havia fa dos anys.
Medicina general, és a dir, els denominats metges referents o de capçalera i una mica més lluny els pediatres lideren sense pal·liatius el rànquing de visites no presencials realitzades i també, és clar, allò que ha hagut d’abonar la CASS en correlació a les consultes dutes a terme. Les comparatives abans esmentades s’han fet tenint en compte les dades facilitades per Mas i, alhora, fent una extrapolació, una estimació, de com pot acabar l’any. Perquè es faciliten dades dels anys 2021 i 2022 complerts i, en canvi, del 2023 només s’ofereixen, més o menys, els primers nou mesos.
Les visites no presencials el 2021 van ser 134.426 (que van generar una despesa de 3.380.880 euros), el 2022 ja es van reduir fins a 83.041 (amb 2.114.658 abonats) i enguany, de moment, s’han dut a terme 5.851 no presencials que han comportat que es facturi a la CASS 153.744 euros. Quant a les consultes presencials les xifres han anat, seguint els exercicis esmentats, de 343.948, a 358.447, i fins a les 205.251 actuals.
Comentaris