Salut

“Ara els malalts de fibromiàlgia ja no han de tenir por ni amagar-se”

Manel Fernández, president de l’Associació de Malalts Reumàtics, Fibromiàlgics i de Fatiga Crònica (AMARE) es mostra satisfet amb el reconeixement oficial d’aquesta patologia i recorda que és “una vella reivindicació” des de la creació de l’entitat

27/04/2023 (19:15 CET)

Manel Fernández, a la dreta del tot, durant una reunió de Govern amb representants de diferents associacions de persones amb discapacitat l'octubre del 2022 SFGA

La fibromiàlgia és ja, oficialment, una malaltia a Andorra. La decisió de Govern suposa tot un avenç per als afectats, que podran accedir a demanar la baixa mèdica o, en els casos més greus, a obtenir una pensió d’invalidesa, de forma més senzilla que fins ara. Per tant, és normal que hi hagi satisfacció en el col·lectiu de pacients. Així ho posa en relleu el president de l’entitat que defensa els seus drets, l’Associació de Malalts Reumàtics, Fibrolmiàlgics i de Fatiga Crònica (AMARE).

El seu president, Manel Fernández, ha volgut recordar que el canvi ara aprovat a Govern “és una vella reivindicació”. Tan vella com la mateixa associació. “Ens vam fundar el 2004 i ja als estatuts es demanava que reconegués com a malaltia oficial”, apunta. Així, “gairebé vint anys després”, remarca que “hem arribat al punt que ho hem pogut aconseguir i no podem estar més que satisfets”.

Fernández ha volgut desgranar “les peculiaritats” de les malalties com la fibromiàlgia. “Són invisibles”, afirma. I això fa que “socialment, s’ha catalogat qui les pateix com a una persona gandula, que no vol treballar, que menteix”. Resultat? “Molts malalts ho amaguen; no ho diuen ni a la mateixa família per por”, explica el president d’AMARE, tot advertint que “hi ha hagut casos d’acomiadaments”.

Això, confia, canviarà ara. En primer lloc, perquè “el fet que ara estigui dins la taula de patologies, que tingui una codificació ens dona una força que fins ara no teníem. Com a associació i com a malalts ja no hem d’amagar res, perquè ens dona suport el sistema i la CASS ens tractarà com a qualsevol altre malalt”. Per això, entén que els afectats “deixaran de tenir por i amagar-se”.

També ha de servir per impulsar una entitat que, admet, havia quedat en “punt mort” els darrers anys, amb pèrdua de socis i poca activitat. “Esperem que ara hi hagi un canvi en positiu perquè necessitem que els afectats ens donin i ens transmetin quines són les seves necessitats per poder seguir lluitant”, ha comentat Fernández.

Un dels dubtes, com amb altres patologies, és saber quants malalts hi ha realment a Andorra. “És molt complicat tenir dades, probablement perquè s’amaga”, explica el president d’AMARE, que en el seu moment àlgid va comptar amb uns 200 associats, tot i que no pas tots amb fibromiàlgia. “A Espanya i França la mitjana és d’un 4% de la població. Per tant, si ho traslladéssim a Andorra, podríem parlar d’uns 3.400”, apunta.

També llança un missatge a la CASS, que és qui haurà de gestionar a partir d’ara les demandes de prestacions dels afectats. “Esperem que tot vagi bé i que puguem tenir baixes i pensions”, indica. Recorda que “està en mans d’uns serveis mèdics” que, fins ara, “havien rebut molts cops sentències contràries al que defensàvem”.

Etiquetes