“A diferència de la Covid, la verola del mico només és contagiosa quan ja hi ha les pústules”

El cap del Laboratori Nacional d'Epidemilogia, David Vilanova diu que l'objectiu principal ha de ser parar els contagis perquè no esdevingui una malaltia de "transmissió comunitària" i "evitar el "salt d'espècies"

Pústules que surten a conseqüència d'haver-se infectat de la verola del mico.
Pústules que surten a conseqüència d'haver-se infectat de la verola del mico.

Després de setmanes en què els diferents organismes europeus i mundials tenen la vista posada en els casos de verola del mico que van apareixent en països desenvolupats, on ja hi ha 300 casos confirmats. Andorra segueix sense haver detectat cap cas sospitós, tot i això, el cap del Laboratori Nacional d'Epidemiologia, David Vilanova, “no podem descartar que arribi al Principat” i és que com recorda, Espanya “és un dels focus centrals ara mateix”.

Al Principat la situació és “d’alerta, però no de preocupació”, això sí, “amb els sistemes de traçabilitat activats". Si es confirmés un primer cas, es posaria en marxa tot el mecanisme, que es basa en l’aïllament de la persona infectada i els seus contactes.

Tot i que pot semblar un retorn a l’època més dura de la Covid-19, hi ha diferències entre les dues malalties. La principal és el contagi que, com especifica Vilanova, “amb la covid s’ha vist que les persones eren infectives abans dels símptomes, en canvi, amb la verola del mico només contagia quan ja hi ha les pústules”. El període d’incubació també és més llarg “amb una mitjana d’unes tres setmanes” i perquè es transmeti d’una persona a una altra “el contacte ha de ser amb un contacte perllongat” i es fa a través de gotetes, fluids o mucoses. “No es contagia fàcilment”, ha assegurat a mode tranquil·litzador.

“La verola del mico és molt menys letal que la que van conèixer els pares o avis”

Comença amb febre, mal de cap i dolor muscular i després provoca erupcions a la pell, uns símptomes que duren entre dues i quatre setmanes si no hi ha complicacions.

En els llocs on ja s’han detectat casos i, sobretot a Espanya, la prioritat és que no passi a “transmissió comunitària”, tot i que en alguns ja s’està en aquest límit, així com “evitar el salt d’espècie”, és a dir que els rosegadors siguin transmissors, que aleshores convertirien països on ja estava erradicada la malaltia en “zones endèmiques”.

D’altra banda, també hi ha relativa calma entre la comunitat mèdica i científica i és que “la verola del mico és molt menys letal que la que van conèixer els pares o avis”. A aquest punt s’hi suma que ja existeix una vacuna que serveix per a aquesta variant i que la població de més de 50 anys ja està immunitzada. Tot i això, sempre hi ha els col·lectius als quals se’ls ha de prestar més atenció, gent gran, immunodeprimits i menors de dos anys, als quals poden tenir més complicacions.

 

Etiquetes

Comentaris

Trending