Querella contra l’AREB, l’INAF, BPA, Vall Banc i JC Flowers per un suposat frau de més de 80 milions d'euros

Els germans Cierco i Joan Pau Miquel en tan què clients del banc intervingut denuncien una operació orquestrada al tomb d’unes obligacions convertible que perjudicaria tots els dipositants de l’entitat

-
-
Una operació financera suposadament orquestrada per algunes de les principals autoritats bancàries del Principat que hauria comportat un enriquiment presumptament injust a Vall Banc i el seu propietari, el fons voltor americà JC Flowers, causant greus perjudicis als encara avui clients de la intervinguda Banca Privada d’Andorra (BPA) ha portat tres dels principals accionistes de BPA -Higini i Ramon Cierco i Joan Pau Miquel- a querellar-se contra alguns dels principals gestors de la crisi generada per l'esclat de l’entitat bancària.

Els germans Cierco i l'antic CEO de BPA acusen personalment als membres de l'Agència estatal andorrana de Resolució d'Entitats Bancàries (AREB), als administradors de BPA imposats pel Govern, al consell d'administració de Vall Banc i als representants de JC Flowers que intervinguessin en la compra del banc que va resultar de la segregació de dipòsits de BPA de prevaricació, administració deslleial de patrimoni públic i blanqueig de capitals, i tot això fet en associació il·lícita.

Els querellants calculen que les presumptes maniobres financeres realitzades quan BPA ja havia estat nacionalitzada i, per tant, era de titularitat pública, haurien pogut suposar uns beneficis il·lícits de més de 80 milions d'euros ja sigui a Vall Banc o a JC Flowers i, al seu torn, aquesta mateixa quantitat s'hauria sostret de BPA, causant un eventual i més que notable perjudici als seus clients -entre els quals es troben els querellants- de cara al moment que es produeixi la liquidació del banc intervingut i ara en vies de resolució. Peça clau de l'engranatge és l’AREB, que va arribar a ser art i part de tota l'operació, perquè en en el moment del disseny de la mateixa i en la seva fase inicial de la suposada perpetració dels delictes era tant propietària de BPA com del banc pont que es va denominar Vall Banc.

L’AREB va transferir el 2016 a Vall Banc tot un seguit de béns de BPA que es van ser valorats en 70 milions i que el propi Vall Banc ja privatitzat reconeix que en valen 96,5

El quid de la qüestió s'ha de buscar en la creació de Vall Banc. A partir d'unes decisions que els querellants qüestionen i que esperen que la Justícia andorrana aclareixi, BPA va transferir, sota l'ordre de la AREB, una sèrie de béns al nou banc que van ser valorats en 70 milions d'euros. Béns que suposadament eren necessaris perquè la nova entitat, inicialment també pública, pogués començar la seva activitat. Com a contraprestació, Vall Banc, a partir d'una decisió adoptada també per l’AREB, va emetre unes obligacions convertibles en accions (més conegudes en el sector com 'cocos') pel mateix valor. 

Els esdeveniments posteriors i que en part els comptes de Vall Banc -publicats en la seva pròpia web- demostrarien, a parer dels querellants, que aquests traspassos no han tingut l'equilibri que es pressuposava i que, a més, s'haurien dut a terme altres operacions tendents a descapitalitzar més encara si calia BPA i, per tant, perjudicar aquells dipositants que avui dia es veuen obligats a mantenir-se com clients en estar bloquejats per decisió judicial o administrativa.

En efecte, els propis balanços de Vall Banc reconeixen que els béns que al seu dia va rebre de BPA i que l’AREB va valorar en 70 milions, en realitat valen més de 96,5 milions. Per tant, amb aquesta operació, BPA, el dia que va rebre una paper investit d'obligacions convertibles valorat en 70 milions d'euros ja estava deixant de percebre més de 26,5 milions. Però és que, a més, ara s'ha sabut que a l'abril d'aquest mateix any, JC Flowers va adquirir a BPA amb l'acord com a mínim tàcit de l’AREB aquelles obligacions, aquells 'cocos', inicialment valorats en 70 milions d'euros. L'operació de compravenda, segons les taxacions encarregades pels querellants, no hauria suposat al fons americà un desemborsament superior als 15 milions, amb la qual cosa s'hauria produït un altre menyscapte de 55 milions a BPA alhora que en la mateixa quantitat s'enriquia suposadament a l'entitat que el seu dia va adquirir el banc pont per una quantitat irrisòria i que encara ara s’ha d’acabar d’aclarir perquè no hi ha la dada exacta.

A canvi dels béns rebuts, el nou banc encara sota tutela pública va emetre uns títols que també es valoraven en 70 milions d’euros i pels quals ara JC Flowers no n’hauria pagat més de 15

La querella interposada aquest dijous davant la Batllia especialitzada en delictes econòmics -molt probablement la instrucció recaurà en la batlle Maria Àngels Moreno- considera que no hi ha cap dubte que hi va haver coneixement de les parts que s'estava maquinant una operació per perjudicar uns (els clients de BPA, però també el propi patrimoni públic ja que prèviament a la seva segregació el banc intervingut es va nacionalitzar) i beneficiar altres (Vall Banc com a entitat ja privada i/o JC Flowers). Vistes les accions dutes a terme per articular les maniobres financeres esdevingudes la querella es dirigeix ​​personalment contra Albert Hinojosa, Armand Pujal, Charles Cornut, François Lemasson i Joaquim Saurina (com a membres de la AREB), Fernando Vázquez i Òscar Gelabert (com a administradors de BPA ), César Goyache, Luis Mariano, Christian Merle i Fernando Vázquez (integrants del consell d'administració de Vall Banc) i els representants de JC Flowers. Així mateix, es consideren responsables civils del dany causat l’AREB i l’INAF (ara redenominada AFA), la societat andorrana Vall Banc i l'americana JC Flowers.

La querella, amb diferents documents annexos i que proposa la pràctica de diferent proves documentals i testificals (prendre declaració a tots els querellats), considera que no hi ha dubte que l’AREB va actuar amb arbitrarietat total i sense prendre cap mesura per evitar la il·licitud dels seus actes, com hauria pogut ser l'encàrrec d'un peritatge, el que suposaria una prevaricació amb el greuge d’haver estat comesa per autoritat o funcionari. Al seu torn, el seu comportament presumptament indegut i contrari a dret en suposada connivència amb els altres actors querellats suposa una administració deslleial de béns públics ja que en el seu dia BPA va ser nacionalitzada. Sembla que no hi ha dubte tampoc, segons els querellants, que tots els participants en la comissió dels presumptes delictes ho van fer conxorxadament, o sigui en associació il·lícita. Finalment, l'obtenció del benefici il·lícit i la incursió d'aquest en el circuit financer sustentaria el blanqueig de diners de què s’acusa els querellats.

-

Relacionat

Liberals s’interessa per una maniobra financera que hauria pogut beneficiar JC Flowers

Relacionat

Vall Banc assegura haver guanyat 11,8 milions d'euros en els vuit mesos que va operar el 2016

Comentaris

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.