PwC 'trenca' amb l'AREB pel retard en els pagaments i diferències sobre els informes

PwC \'trenca\' amb l\'AREB pel retard en els pagaments i diferències sobre els informes
PwC \'trenca\' amb l\'AREB pel retard en els pagaments i diferències sobre els informes
L’enuig dels responsables de PricewaterhouseCooper’s (PwC) per a l’auditoria i assessorament en matèria d’elaboració de nous dossiers de clients que s’està fent en relació a Banca Privada d’Andorra (BPA) és cada vegada major. El distanciament amb l’administració andorrana, que no irreconciliable, sí que és ara per ara total. Fins al punt que tot i que els treballs que s’estan fent ja estan en la fase final, aquesta setmana deixaran el Principat molts més consultors del que inicialment ho haurien d’haver fet. La setmana passada encara feien estada al país més d’un centenar de persones lligades a PwC. Dues qüestions separen essencialment la consultora de matriu americana i els organismes oficials: el retard en els pagaments acordats pels serveis prestats i les diferències sobre el contingut dels informes resultants de les anàlisis fetes. El ministre de Finances i portaveu del Govern, Jordi Cinca, s’ha referit implícitament a la qüestió de l’abonament de les factures que va presentant PwC. Ho ha fet de manera genèrica i justificant-ho amb el fet que encara avui per avui l’Agència estatal de Resolució d’Entitats Bancàries (AREB) a qui s’ha traspassat el contracte que inicialment havia signat l’INAF amb la consultora americana no disposa d’un pressupost formalment aprovat. Cinca ha afirmat que “sóc incapaç de dir quin és el calendari de pagaments”. És clar que “falta que se’ls liquidi una part” a PwC, que és la immensa majoria, i també que l’empresa auditora facturi encara treballs en curs. En global, la setmana passada Cinca va informar davant el Consell que l’AREB ha rebut factures per més de 10 milions d’euros dels quals encara no n’ha satisfet dos. Ha lligat tot plegat al fet que l’agència no té un pressupost aprovat. El projecte pressupostari es va trametre fa poques setmanes i puja a 21,3 milions d’euros segons que es va informar durant la sessió de control parlamentari. L’AREB no disposava d’eines financeres i ara el Govern li haurà de transferir fons a partir de la petició prèvia d’un préstec que l’AREB haurà de retornar amb allò que obtingui del banc pont o aplicant els articles de la llei feta expressament que li permeten exigir al banc en resolució que es faci càrrec dels costos del procés. Però els tràmits burocràtics o administratius, considera PwC, no són el seu problema. I davant la manca de cobrament haurien decidit optar per una posició de força i retirar la immensa majoria dels consultors que tenia destinats al Principat. Una bona part d’ells van fer fins i tot una festa de comiat la setmana passada. De fet, un primer grup ja deixava l’activitat el cap de setmana passat. Però ara es preveu, o almenys així ho haurien anat dient els propis professionals de l’auditora econòmica, que aquest divendres deixin Andorra gairebé tots els desplaçats. Això sí, se’ls ha informat que molts d’ells hauran d’estar en disposició de respondre consultes que eventualment se’ls puguin fer per telèfon. Un centenar de consultors (de diferents nivells: becaris, júniors, sèniors) de PwC encara estaven la setmana passada allotjats en centres hotelers del país. Qui assumeix el pagament directe a la cadena hotelera, almenys inicialment, seria la consultora. El pagament no seria l’únic punt de desavinença entre els responsables de PwC per a l’encàrrec fet, primer des de l’INAF i ara des de l’AREB, i els màxims representants de l’administració andorrana. Segons les fonts consultades hi hauria serioses diferències entre el contingut dels informes que s’han d’elaborar com a resultat de la feina feta per la multinacional de l’auditoria financera. En alguns casos, no hi ha acord ni en el tipus de ‘rapport’ que s’hauria de dur a terme. Però en cap cas hi ha entesa sobre el que fons del treball. El que s’ha de transcriure. I fins on es pot arribar. Els responsables de PwC estan especialment molestos perquè, segons les fonts, els primers esborranys que haurien lliurat no els haurien estat acceptats. De fet, de l’informe provisional que s’havia de tenir a mitjan juny i que el ministre portaveu, Jordi Cinca, va assegurar que se’n donaria trasllat als grups parlamentaris mai no se’n va saber res.

Cinca diu que el Govern no pot aturar el pla de resolució de BPA

El ministre de Finances i portaveu del Govern, Jordi Cinca, ha assegurat que “no està en mans del cap de l’executiu aturar res”. A aquesta ha estat una de les afirmacions que ha fet el portaveu governamental en ser qüestionat sobre la carta enviada a Toni Martí pels accionistes majoritaris de Banca Privada d’Andorra (BPA) sol·licitant-li que intervingués perquè s’aturi el pla de resolució de l’entitat bancària. Cinca ha assegurat que el que farà el Govern “és esperar que es vagi complint el que diu una llei que es va votar al Consell de manera molt majoritària”. I que, en conseqüència, “el Govern no ha de prendre part en res”. De fet, ha recordat el titular de Finances, no és que hi hagi “massa preses de decisions diàries” si no que l’Agència estatal de Resolució d’Entitats Bancàries (AREB) va seguint el full de ruta que li marca la llei. ·Cinca, arran d’altres preguntes, ha abordat diversos aspectes del denominat ‘cas BPA’. Així, el ministre ha assegurat desconèixer què diu ni l’informe parcial ni què dirà l’informe definitiu dels auditors en relació als possibles casos de rentat de diners en què hagués eventualment pogut incórrer el banc. Així, Cinca ha explicat que l’afirmació feta en el comunicat del Grup Cierco que no s’han detectat nous casos de blanqueig monetari més enllà dels ja judicialitzats “va més enllà del que jo sóc capaç de saber”. Després de reiterar que serà “el màxim de respectuós amb les opinions dels accionistes majortaris” ha afirmat també que “jo el que no faré és valorar una qüestió que no conec”. Però també hi ha afegit: “No crec que tingui cap mena de transcendència pel que ha passat que no hi hagi més casos.” I ha matisat aquesta asseveració tot afirmant que seria molt bé que això fos així perquè jugaria “a favor de la credibilitat de la plaça financera”, que ha reconegut que està afectada pel ‘cas BPA’. Que no hi hagi cap més cas de rentat de diners “és millor” per al conjunt del sistema, “però això no té res a veure amb allò que es va desencadenar amb la nota del FinCEN”.

Comentaris

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.