Els parlamentaris del Partit Socialdemòcrata (PS) i del grup liberal exigiran que es deixi sense efecte la modificació del Codi de procediment penal proposada pel Govern a partir de la qual s’obria la porta a intervenir les comunicacions per a qualsevol delicte o es permetia al batlle i al fiscal poder demanar a les entitats financeres o als professionals liberals sotmesos a secret informació confidencial amb un simple requeriment. I sense haver de motivar la petició.
Els consellers generals del PS ja han presentat una esmena de supressió de la disposició final que l’executiu introduïa en el projecte de llei de modificació del Codi penal per la qual instava un seguit de canvis en relació a la regulació de l’obtenció de proves que estableix el Codi de procediment penal. Ocultat enmig d’un text que el que fa és tipificar per primera vegada el delicte fiscal o introduir algunes modificacions al Codi penal per donar resposta a les peticions dels organismes internacionals, el Govern pretenia colar el que el PS considera una “vulneració de drets fonamentals i del secret professional”.
El gol que pretenia marcar l’executiu va estar apunt d’entrar per l’esquadra. Fins que es va generar un notable terrabastall en relació a la modificació pretesa i diferents professionals, de la comunicació i del dret especialment, van posar el crit al cel i van fer veure, com a mínim a una part de l’arc parlamentari, que calia aturar aquell canvi que, com en altres ocasions, DA pretenia fer passar d’amagatotis. Fins al punt que el mateix grup demòcrata va haver de reconèixer que s’hauria d’estudiar la mesura i buscar un millor equilibri.
Diverses instàncies judicials i, també i especialment, la fiscalia van ser dels primers impulsors en mirar que la mesura tirés endavant. De colar-la com fos i quan fos. I va anar de poc. El Govern va donar via lliura. I, de fet, DA ostenta la majoria i caldrà veure com acaba el debat i quina és la posició final dels ‘taronges’. Els parlamentaris tenen uns dies més de marge per fer les seves aportacions. Aquest dimecres mateix la Sindicatura ha atorgat una nova pròrroga a la presentació de les esmenes. Formalment, el text que incloïa la controvertida modificació és el Projecte de llei de prevenció i lluita contra el blanqueig de diners o valors i el finançament del terrorisme.
Els socialdemòcrates ja han presentat una esmena de supressió de la disposició final que suposa "una clara vulneració de drets fonamentals"
El nou termini per presentar les esmenes finalitza el dia 25 de maig a la tarda. Els liberals aprofitaran aquesta setmana més per perfilar la seva tècnica parlamentària i decidir finalment com articulen la seva proposta per deixar sense efecte el canvi plantejat. El PS ha anat per la via directa i proposa la supressió de la disposició final que, de tirar endavant, comportaria “una clara vulneració dels drets fonamentals”.
El PS posa en relleu en la motivació de l’esmena de supressió que “s’amplia sense justificació la possibilitat d’efectuar intervencions telefòniques en tots els delictes”. Es defensa que “l’actual redactat del referit article és correcte i garantista, quedant perfectament salvaguardat l’equilibri entre la protecció dels drets fonamentals reconeguts per la nostra Constitució i la necessitat d’investigació per part dels òrgans judicials”. El conseller general del PS Gerard Alís ha volgut posar en relleu que, pel que fa a la resta de la llei, que modifica el codi penal, la formació comparteix l’articulat. “Les modificacions que s’han presentat ens semblen adequades a les recomanacions internacionals, especialment les que vénen del Moneyval”, ha apuntat.
En particular, es considera que la tipificació del delicte fiscal en els termes que ha estat proposada són correctes en relació a les necessitats i particularitats del país i alhora acompleix els estàndards internacionals. En canvi, amb la modificació que es proposa via disposició final al Codi de procediment penal, s’entén que “s’introdueix una vulneració de drets fonamentals i del secret professional”. Al seu entendre, “no toca, aquest tema mereix un debat propi i cal restablir l’equilibri avui existent entre la garantia dels drets fonamentals i la possibilitat d’investigar un delicte”.
Tribunals i especialment la fiscalia van ser els promotors d'una iniciativa que el Govern va acabar assumint com a seva i que dependrà del posicionament final dels consellers de DA
Actualment, la llei del codi de procediment penal estableix que un batlle pot sol·licitar la intervenció de les comunicacions únicament “en matèria de delictes majors, en tots els casos, i de delictes menors en el cas de corrupció o tràfic d'influències”. Pel que fa als requeriments d’informació a entitats financeres o persones físiques o jurídiques sotmeses al secret professional, s’indica que sempre s’ha “d’acordar per aute motivat”.
En canvi, la disposició final primera de la modificació legislativa enviada per l’executiu al Consell General estableix, en el seu apartat 2 que “en matèria de delictes, si la pràctica d’intervencions de comunicacions telefòniques, telegràfiques, postals o altres es considera útil per a la recerca de la veritat, el batlle pot ordenar aquesta mesura en qualsevol moment de la investigació”. I, en el punt 4, s’indica que “en cas que sigui necessari obtenir informació de qualsevol entitat financera o d’una persona física o jurídica sotmesa al secret professional, el batlle o el fiscal” la puguin sol·licitar “mitjançant simple requeriment, sense ser preceptiva resolució motivada a tal efecte”.
Comentaris