Diversos sectors de l’àmbit del Dret, de la política o de les finances, més enllà d’alguns representants d’àmbits més socials estan preocupats i, fins i tot en alguns casos, davant la possibilitat que si tira endavant la darrera modificació que el Govern preveu introduir en el Codi penal això possibilitarà que s’intervinguin les comunicacions en el cas que les autoritats judicials sospitin que algú estigui involucrat en la comissió de qualsevol delicte. Fins ara, les ‘punxades’ telefòniques, les intercepcions de les comunicacions, només estan permeses per als casos de delictes més greus, tècnicament anomenats delictes majors. I és que intervenir un telèfon, poder entrar a la safata del correu electrònic o autoritzar l'obertura d'una carta personalitzada és una vulneració de la intimitat molt gran.
El canvi s’emmarca en el darrer projecte de llei de modificació del Codi penal que fa uns dies va aprovar el Govern i ja el va enviar a tràmit parlamentari. Les variacions que es plantegen tenen com objectiu donar compliment a les peticions fetes per diversos organismes internacionals. O aquesta sol ser, moltes vegades, l’excusa formal. En aquesta ocasió, a més, l’objecte paradigmàtic de la modificació és la tipificació per primera vegada al Principat del delicte fiscal global. Però rere d’això s’hi amaguen altres canvis que són tant o més significatius i que, en un parell de casos, estan generant força rebombori segons que ha pogut constatar l’Altaveu. De fet, algunes de les formacions parlamentàries representades al Consell General no veuen pas bé la modificació plantejada. Consideren que poden donar cobertura legal a intromissions flagrants i manifestament desproporcionades malgrat que s’acabarien emmascarant.
En el marc de la modificació proposada del Codi penal, en el projecte de llei s’hi inclou un disposició final primera que permet introduir canvis, també, al Codi de procediment penal. Concretament a l’article 87, que regula com es poden obtenir les proves durant una investigació penal. De fet, en l’exposició de motius del projecte legislatiu ja s’explica la pretensió de facilitar que es puguin interceptar les comunicacions (telefòniques, postals o de qualsevol mena) davant la presumpció de la comissió d’algun delicte (les contravencions penals, per ara, quedarien fora). Però, per posar un exemple, arran d’una alcoholèmia o d’una difamació lleu es podria justificar la ‘punxada’ del telèfon. Fins ara això és legalment impossible.
Exposició de motius
Diu l’exposició de motius quan es refereix a la qüestió de les comunicacions i de l’obtenció de proves provinents d’entitats financeres o professionals sotmesos a secret: “Per adaptar la normativa vigent als Convenis de Varsòvia i de Mèrida, s’ha considerat oportuna la modificació del redactat de l’article 87 del Codi de Procediment penal , en el sentit d’estendre al ministeri Fiscal la potestat d’obtenir la informació de qualsevol entitat financera o d’una persona física o jurídica sotmesa al secret professional, a fi d’equiparar-lo a determinades autoritats administratives i, d’altra banda, ampliar a tots els delictes la possibilitat d’aplicar mesures d’investigació que afecten a les xarxes de comunicació i a l’àmbit de la intimitat i la integritat. Aquesta mesura esdevé fonamental per poder dotar Andorra d’un sistema de lluita contra el blanqueig veritablement efectiu, que és el que s’ha de provar davant els organismes internacionals, com Moneyval.”
I encara s’hi afegeix: “Així, es modifica l’article 87 del Codi de Procediment penal en el sentit de fer extensiu a tots els delictes i no solament als delictes majors com consta en el redactat actual, la possibilitat d’aplicar mesures d’investigació que afecten a les xarxes de comunicació i a l’àmbit de la intimitat i la integritat de les persones. Igualment s’ha variat el redactat de l’apartat 4 en el sentit d’una banda, de simplificar el procediment d’adopció de la informació per les investigacions i d’altra banda, d’incloure el ministeri fiscal com a institució que pot sol·licitar aquesta informació.”
Com ja s’ha dit, d’aprovar-se aquests canvis s’obriria la porta a ‘punxar’ els telèfons d’una manera ‘generalitzada’. Per delictes menors, lleus, també es podrien interceptar les comunicacions. Aquest fet preocupa enormement a una part important dels advocats del país, segons que ha constat l’Altaveu, que demanen molta prudència en aquest sentit donat la greu intromissió a la intimitat que suposa aquesta mesura. Fins i tot partint de la base que la intervenció de les trucades telefòniques, per exemple, ha de ser proporcionada al delicte que s’hagi comès o que suposadament s’hagi dut a terme o s’estigui duent a terme.
Algunes fonts han indicat que el que es pretén, especialment, es poder ‘punxar’ telèfons per poder combatre el tràfic d’haixix. Les fonts consultades, però, han recordat que aquesta no seria la solució més acurada. O, en tot cas, es convertiria en una simple excusa per poder obrir la porta a la intercepció a l’engròs. I és que moltes investigacions policials al Principat se sustenten només en dubtoses escoltes telefòniques. Causes que sense les gravacions no tindrien altre element de prova. D’aquí que es vulgui tenir més marge de maniobra per poder acudir a una ‘via ràpida’ d’investigació davant l’evident manca de recursos i perícia per poder investigar per altres vies legals. Si la qüestió fos només la lluita contra l’haixix, hi hauria dues solucions menys agressives. Especificar que les intervencions de les telecomunicacions es podran dur a terme en el cas de delictes majors i el tràfic d’haixix o, simplement, canviar la tipificació relativa al tràfic de l’esmentada droga i considerar-lo un delicte major.
Entitats financeres i persones sota secret professional
L’altre gran objecte de discussió rau en els canvis proposats en l’article 87.4 del Codi de procediment penal. La redacció actual del precepte diu: “En cas que sigui necessari obtenir informació de qualsevol entitat financera o d’una persona física o jurídica sotmesa al secret professional, el batlle ho ha d’acordar per aute motivat.” El projecte de llei que s’està tramitant canvia el redactat i, d’aprovar-se, el transforma en el següent: “En cas que sigui necessari obtenir informació de qualsevol entitat financera o d’una persona física o jurídica sotmesa al secret professional, el batlle o el fiscal sol·licitarà la informació mitjançant simple requeriment, sense ser preceptiva resolució motivada a tal efecte. El propi requeriment ha d’incloure el termini i el format d’entrega de la informació.”
El canvi és molt substancial. Moltíssim. I també preocupa, i molt, des de les entitats bancàries als advocats, els economistes o fins i tot els periodistes. No només el batlle podrà accedir com fins ara a una determinada informació. També la podrà sol·licitar directament el fiscal, que té una connexió directa amb el Govern per la seva suposada aurèola de ser garant dels interessos de l’Estat, com li encomana la llei específica que regula la figura del ministeri públic. Però encara hi ha més. Fins ara, el batlle, per poder reclamar una informació i obtenir-la havia de sol·licitar-ho a partir d’una resolució judicial formal i motivada. És a dir, havia de justificar perquè ho volia i perquè considerava legalment acreditat que aquella informació que demanava s’havia de lliurar. Si el canvi prospera no serà així. Amb un simple requeriment no motivat n’hi haurà prou perquè aquella persona, física o jurídica, a qui es demani la informació l’hagi d’aportar. I ho podrà demanar, s’ha dit ja, la Batllia però també la fiscalia.
Es justifica en l’exposició de motius pel fet, per exemple, que la UIFAnd ja ostenta aquesta potestat. Que via requeriment, la unitat de prevenció del blanqueig pot sol·licitar una determinada informació a una entitat financera. Però hi ha una diferència molt substancial que no es pot passar per alt i que el projecte de llei sembla pretendre obviar. Els requeriments que fa la UIFAnd tenen una naturalesa administrativa -certament, amb posterioritat poden derivar en una causa penal, però no pas a l’inici. En canvi, la Batllia i la fiscalia, d’entrada, ja tenen una vocació penal. Una altra mesura que “porta a la coerció i, fins i tot, a l’atemoriment”, han recordat les fonts.
Comentaris