A la Seu, la participació ha caigut en picat. De fet, a tot Catalunya la gent ha acudit molt menys a les urnes que fa quatre anys. Ara bé, la caiguda que hi ha hagut a la capita de l’Alt Urgell ha estat brutal, l’abstenció ha crescut 14 punts i ha penalitzat, sense cap mena de dubte, els actuals socis de govern municipal. La ciutadania de la Seu ha deixat clar que l’aliança entre Junts i ERC que ha manat gairebé a parts iguals els darrers quatre anys no ha funcionat. Especialment la formació liderada per Francesc Viaplana, l’actual alcalde, s’ha enfonsat.
En fi, el Compromís de Barrera, els hereus, per dir-ho d’alguna manera, de l’històric ‘ganyetisme’, ha obtingut 8 regidors amb el 43% dels vots. Junts de Jordi Fàbrega és la segona força municipal amb 4 regidors gràcies al 22,5% dels vots. Viaplana i ERC són tercers amb tres regidors i el 15% dels vots. I la CUP, liderada per Bernat Lavaquiol i amb pràcticament el 12% dels vots, tindrà dos regidors al consistori de la capital urgellenca. Junts, que és la força més votada en el conjunt de l’Alt Urgell, ja ha deixat clar que farà oposició a la Seu. Una oposició, ha assegurat la formació, que serà lleial però exigent.
ALCALDIES URGELLENQUES
Junts, s’ha dit, ha estat la formació més votada en el conjunt de l’Alt Urgell. Alguns dels alcaldes que tindrà aquest partit serà Josefina Lladós a Ribera d’Urgellet, Celestí Vilà a Organyà o Ricard Pérez a Oliana. Els dos primers ja eren alcaldes, com Rosa Fàbrega a les Valls d’Aguilar; Albert Marquet a Montferrer i Castellbò; i Joan Puig a Peramola. ERC ostentarà, a l’Alt Urgell, i entre altres, l’alcaldia de les Valls de Valira amb Ricard Mateu, o Coll de Nargó amb Martí Riera.
En totes les poblacions esmentades, els alcaldes electes manaran amb majories absolutes. En alguns casos, amb majories molt remarcables. Un element que ja s’ha ressaltat en el cas de la Seu és que arreu de la demarcació catalana hi ha hagut una caiguda molt important de la participació. Un creixement molt preocupant de l’abstenció.
ERC GUANYA A PUIGCERDÀ
El fins ara cap de l’oposició a l’Ajuntament de Puigcerdà, Joan Manel Serra, d’ERC, és el candidat de la formació més votada a la capita de la Cerdanya. Ha obtingut cinc regidors. S’ha quedat, però, a dos regidors de la majoria absoluta i, per tant, no està clar del tot que pugui governar. I és que a Puigcerdà hi ha un important daltabaix i una fractura molt gran entre les files antigament convergents.
Enguany no es presentava qui ha estat alcalde de la ciutat els darrers onze anys, Albert Piñeira. En no presentar-se ell, el sector neoconvergent es va atomitzar i hi havia fins a tres candidatures que van sorgir de les files que havia tingut controlades Piñeira. Dues d’aquestes llistes han aconseguit entrar al consistori. Junts, liderat per Jordi Gassió, tindrà quatre regidors, els mateixos que Futur per Puigcerdà que encapçala l’històric militant de CiU Francesc Armengol. Caldrà veure quins pactes s’arriben a formalitzar a la capital ceretana.
TRIAS GUANYA A BARCELONA I EL PSC S’IMPOSA A LLEIDA, TARRAGONA I GIRONA
Contra molt pronòstics, l’exalcalde de Barcelona, exconseller de la Generalitat i home clarament convergent, el metge ja jubilat Xavier Trias, ha aconseguit guanyar les eleccions a Barcelona i serà l’encarregat de liderar les converses encarades a trobar l’aliança que li permeti ser alcalde de la capital catalana. Hores d’ara, el més plausible és que Trias sigui l’alcalde barceloní i ho faci, potser, teixint el que s’ha passat a anomenar una sociovergència. És a dir, un pacte entre els neoconvergents i els socialistes.
Trias ha obtingut 11 de 41 regidors, per tant, molt lluny de la majoria absoluta que està situada en 21 edils. Darrere del candidat que ha aglutinat les diverses forces que amb el temps han sorgit de CiU hi ha el PSC de Jaume Collboni amb deu regidors i Ada Colau, de Barcelona En Comú, amb nou representants. Força més lluny ha quedat l’ERC d’Ernest Maragall, amb cinc regidors. També entren al consistori PP (4) i VOX (2) Caldrà veure si hi una tripartit de les suposades esquerres o Trias s’alçarà amb l’alcaldia. Hi haurà molts dies de negociacions, encara.
En el conjunt de Catalunya hi ha hagut un creixement molt important del PSC i una caiguda notable d’ERC. En les ciutats o poblacions on hi havia algun candidat independent molt característic, amb algun discurs propi molt local, normalment ha aconseguit bons resultats. En tot cas, a Lleida han guanyat els socialistes de Fèlix Larrosa amb nou regidors. A banda de Barcelona, en la resta de capitals provincials catalanes calen 14 regidors per obtenir la majoria absoluta. A Lleida, rere el PSC hi ha un triple empat a cinc regidors per aquest ordre: PP (Xavier Palau), ERC (Miquel Pueyo) i Junts (Pere Postius).
Si a Lleida hi haurà una mica de feina si es vol fer pactes, a Girona la pugna pot ser encara molt més gran atès que la socialista Sílvia Paneque i el cupaire Lluc Salellas han aconseguit vuit regidors. És el PSC, però, el grup que lidera el consistori. Caldrà veure si alguna de les dues formacions pot aconseguir pactar amb els tercers en discòrdia, la formació de Junts que lidera Gemma Geis amb sis regidors.
Finalment, a Tarragona, un exCiutadans que es presentava pel PSC ha obtingut la victòria amb nou regidors. Es tracta de Rubén Viñuales. Rere seu, amb sis regidors, hi ha l’ERC de Pau Ricomà, que fins aquest diumenge era l’alcalde de la ciutat. Més enrere, amb quatre regidors, s’hi han situat el PP i Junts.
EL PP TRIOMFA EN EL CONJUNT D’ESPANYA I AYUSO I ALMEIDA ARRASEN A MADRID
El Partit Popular (PP) ha estat el gran vencedor de les eleccions municipals i autonòmiques en el conjunt d’Espanya, Catalunya al marge. En moltes de les autonomies on hi havia eleccions i també en molts dels principals ajuntaments espanyols, el PP hi governarà. Sigui en solitari o sigui en aliança amb VOX, que ha pujat moltíssim. En canvi, Ciutadans ha desaparegut del tot i Podem també ha sofert una patacada molt important. L’exemple paradigmàtic de la victòria rotunda popular ha estat Madrid. José Luís Martínez-Almeida seguirà d’alcalde de la capital espanyola i Isabel Díaz-Ayuso continuarà presidint la comunitat autonòmica madrilenya. Tots dos han arrasat.
Els populars, ja sia en solitari o pactant amb VOX, governaran a Aragó, al País Valencià. a Múrcia, a les Balears, a la Rioja o a Cantàbria. El PP és la formació més votada a tot Espanya. A Castellà la Manxa, Extremadura, Navarra, Cantàbria, Astúries i Canàries caldrà veure com van els pactes. El PSOE hi té coses a dir a totes aquestes autonomies. Podemos ha desaparegut en pràcticament totes les comunitats, per això.
Comentaris (9)