Restriccions limitades per llei a un mes prorrogable però sense estat d’alarma

El constitucionalista a qui l’executiu i la coalició governamental ha encarregat trobar una solució jurídica per no haver de declarar l’emergència considera que establint un termini a qualsevol mesura limitadora es podria salvar l’escull

Un vehicle policial circulant per l'avinguda Meritxell.
Un vehicle policial circulant per l'avinguda Meritxell. Toni Solanelles

Restriccions d’un mes al dret de reunió o a la mobilitat personal o de circulació de mercaderies per posar tres exemples més. Això és el que té sobre la taula l’executiu i la coalició governamental per mirar de driblar la necessitat d’haver de decretar l’estat d’alarma i d’emergència per limitar drets fonamentals. El constitucionalista Enoc Alberti, un dels assessors jurídics de capçalera des de ja fa temps tant a Casa de la Vall com a Prat de la Creu, considera que establint un termini a qualsevol mesura limitadora es podria tirar amb una llei menys restrictiva que la referent a l’emergència.

El Govern vol evitar de totes totes haver de declarar l’estat d’alarma. Perquè comporta ser sotmès a un major control i per les reminiscències que té aquesta norma. Per la connotació de gravetat que pot comportar. Per qüestions d’imatge, també. D’aquí que estigui buscant la via per poder ser més estricte, més restrictiu, amb una combinació entre la Llei general de sanitat i la de seguretat pública. Aquest és l’encàrrec que va rebre Alberti, buscar l’encaix jurídic, la fonamentació, que faci que modificant les dues esmentades lleis aquestes puguin resoldre les necessitats actuals.

El Govern vol evitar de totes totes haver de declarar l’estat d’alarma perquè comporta ser sotmès a un major control i per les connotacions que té aquesta norma tot i haver-se aprovat en l’inici de la pandèmia

És a dir, que puguin fer obligatoris, ara sí per llei, des dels confinaments per raons de salut pública a la reducció de la mobilitat. Les limitacions d’aforament o el fet de prohibir reunions a partir d’un cert número de persones. El doctor en Dret constitucional considera que establint un temps a les restriccions n’hi ha prou. I la proposta que es fa és que les limitacions que ara s’estan complint de bona fe via recomanacions o decrets s’estableixin per llei. Que sigui Govern qui per decret pugui fixar dites limitacions per un mes prorrogable pel mateix termini i sempre que es donin les mateixes condicions. Però per aquesta via, el Govern sempre té la potestat i no cal que se sotmeti al control del Consell General.

Manté Enoc Alberti en una petita anàlisi feta per encàrrec governamental que “existeix un consens general en admetre que els drets no son il·limitats o absoluts (llevat dels que els tractats internacionals consideren absolts o no susceptibles de limitació, en especial el Conveni Europeu de Drets Humans i el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics: art. 15.2 i art. 4.2, respectivament, com el dret a la vida, la prohibició de la tortura o l’esclavitud, i altres drets vinculats directament a la condició humana), i això es el que permet establir determinades restriccions o limitacions al seu exercici amb la finalitat de protegir un bé jurídic digne d’empara constitucional (com la protecció de la salut, i altres), que és el que preveu expressament el CEDH en relació a molts dels drets que reconeix, quan fixa les necessitats imperatives que poden justificar restriccions (sempre que siguin necessàries en una societat democràtica, la qual cosa remet al principi de proporcionalitat)”.

Diu el constitucionalista que la qüestió no és suspendre els drets, com es fa a través de la llei qualificada de l’estat d’alarma i de l’estat d’emergència, una llei aprovada just arran de la pandèmia i a l’inici d’aquesta, sinó que es regulen aquells drets. Posa per exemple el cas que el codi de circulació també regula certs drets perquè no deixa circular ni a tot arreu ni de segons quines maneres. Per tant, diu el doctor en Dret constitucional, “la qüestió és si existeixen altres instruments jurídics per fer front a una situació extraordinària com aquesta crisi sanitària, i aquí és on entren en joc les lleis actualment vigents i les seves possibles modificacions per garantir millor la seguretat jurídica i els requisits exigits pel CEDH i el TEDH per restringir o limitar drets, en qüestió especialment de previsió clara i taxativa i de compliment del principi de proporcionalitat”.

Que s’estableixi un termini de temps per a la restricció, diu Alberti, ja és un criteri de proporcionalitat. La proposta i el debat estan sobre la taula. Tant el Partit Socialdemòcrata (PS) com Terceravia, que eren molt poc amants dels canvis que es proposaven a les lleis esmentades com a via per resoldre la manca de voluntat del Govern d’activar l’estat d’alarma estan analitzant ara la ‘solució’ que ‘ven’ l’assessor de la coalició governamental. No està clar que s’accepti tan fàcilment. De fet, hi ha molts dubtes, i no només a l’oposició, també més enllà, de l’argument que no se suspenen drets sinó que es regulen. I que el Govern unilateralment els pugui regular quan convingui per raons de salut pública.

Comentaris (1)

Trending