Pallarés i Gallardo van evidenciar dimecres, durant l’executiva liberal, la seva voluntat de presentar-se, com ha avançat ‘Diari d’Andorra’. Les candidatures s’han de formalitzar com a molt tard dimarts que ve i han de contenir l’aval del 10% dels afiliats. Es tracta d’un nom sol. No cal cap mena de llista ni res de similar. El pas al front de la ministra, potser ha agafat de sorpresa una part de l’aparell del partit, però no pas sectors amplis de la militància, que en petit comitè han anat traslladant a Pallarés les seves ganes de promoure un canvi dins del partit.
“És una dona molt valenta i emprenedora”, han indicat algunes de les fonts consultades. Altres hi han afegit que Pallarés encarna una manera de fer més conciliadora i amable, més col·legiada, que no pas el que representa Gallardo. “Cert que el ministre de Presidència ha estat molt visible i, per tant, ha aconseguit una rellevància pública notable, però això de vegades no és sempre positiu”, han explicat les fonts, que han remarcat que el fet que el president del partit no s’hagi posicionat fins tan tard l’ha debilitat.
“Cert que el ministre de Presidència ha estat molt visible i, per tant, ha aconseguit una rellevància pública notable, però això de vegades no és sempre positiu”, han explicat les fonts, que han remarcat que el fet que el president del partit no s’hagi posicionat fins tan tard l’ha debilitat
Hi havia moltes veus internes que des de fa setmanes es demanaven com era que Jordi Gallardo, per molt que no s’hagués obert formalment el procés de primàries, no hagués anunciat la seva intenció de repetir com a cap de Govern. Ben al contrari, quan se li demanava, el ministre deia que encara no ho tenia del tot clar, que tenia aspectes familiars a valorar. No ha estat fins ara que el procés s’ha posat en dansa que Gallardo ha afirmat que també es presentarà com a candidat a liderar electoralment Liberals. A ser-ne el cap de llista.
A Gallardo, internament, se li retreu el que se li ha retret moltes vegades. El seu caràcter presidencialista, poc amant de la crítica, poc disposat a entomar -i debatre i consensuar- veus alternatives. Pallarés se situaria, segons les fonts, a l’altra banda: un perfil molt més flexible, a banda de tenir, avui per avui, el punt positiu de ser dona i, per tant, de representar també un canvi des del punt de vista dels feminismes. El ministre tindria al seu favor una experiència de gestió aparentment major. Però tampoc en això superaria de molt la ministra, amb un munt de contactes internacionals.
I és que, de fet, tant Gallardo com Pallarés són dues de les persones que van fer la transició del vell PLA als nous Liberals i s’hi han anat mantenint. Durant molt temps, i encara ara, l’actual ministra d’Afers Socials ha tingut una agenda de relacions internacionals prou extensa. Cert que la que ha conreat des del ministeri de Presidència i Economia Jordi Gallardo els darrers anys seria més efectiva per al dia a dia de l’executiu andorrà, un aspecte que fins i tot el cap de Govern, Xavier Espot, lloa internament. D’aquí que durant molt temps Espot hagi estat un ferm defensor de mantenir l’aliança amb els Liberals.
Tot i que Pallarés forma part del Govern demòcrata-liberal, si els Liberals volen intentar salvar els mobles i no dissoldre’s en taronja, deixar a la banqueta Gallardo podria ser, segons les fonts consultades, bo des del punt de vista de renovació de la imatge i el missatge. I de visualitzar que Liberals no és el mateix que Demòcrates. En aquest sentit, el ministre de Presidència és més nucli dur. Més Govern. Ho tindria més complicat per defensar que el projecte liberal és diferent al demòcrata. En fi, la militància haurà de decidir. Però Pallarés “no és màrqueting”.
FLORS I VIOLES
Que Pallarés hagi mostrat la seva disposició a presentar candidatura, no vol dir que hi hagi cap distanciament amb Gallardo. Més encara, les fonts consultades asseguren que no hi ha cap mena de fractura interna. “De moment, no. Tot és molt bonic i que guanyi el millor”, afirma una font informal mentre que fonts més oficials afirmen que el fet que hi hagi dos aspirants a ser candidat a cap de Govern “és bo per a la salut democràtica del partit i per a la militància, que podrà escollir”.
Les fonts consultades han assegurat que hi hauria un acord -o almenys això és el que s’hauria intentat transmetre en l’executiva- per tal de dur a terme un procés de primàries amb total normalitat i que una vegada conclogui, el candidat o la candidata que no guanyi se sumi al projecte de l’altre i així s’eviti qualsevol possible trencadissa interna. Dimarts s’hauran de formalitzar les candidatures.
A posteriori s’haurà de fixar la data per a la celebració del congrés que haurà d’escollir el candidat o candidata. La data màxima per fer efectiu aquest pas és el 30 de juny. El fet que hi hagi dos candidats “accelerarà els terminis”, segons les fonts consultades, que entenen que el partit voldrà minimitzar el risc de fractura o d’hipotètica fractura i, per tant, quan abans es resolgui el dubte “molt millor per a tots”. Durant el congrés, cada aspirant tindrà un quart d’hora per defensar les línies bàsiques del seu projecte. Del seu pla d’acció.
Comentaris (19)