Naudi assegura que modificar la Llei del sòl no aportarà “res” al mercat de l’habitatge

I exemplifica la seva postura: “Si ara t’agafo i et dic que ja no pots construir res aquí, què passa amb l’oferta? El que passa és que ja no entra oferta i la que hi ha s’encareix”. Naudi es considera “un defensor del nostre paisatge, les nostres muntanyes i el nostre medi”. Ara bé, llança una pregunta convertida en dilema: “Volem paisatge o volem habitatge? Tot és legítim. És una qüestió de democràcia, doncs”. És a dir, una qüestió de model i el model depèn del color del Govern: “Es decideix que no es construeix res més i quedem els que som i estem la mar de bé. Ara bé, tot no és compatible”.

Relacionat

“Frenar la inversió estrangera pot limitar l’aparició d’habitatge, quan el que fa falta és producte”

El líder de Ciutadans Compromesos dona el seu parer sobre el debat que s’ha donat a la comissió en qüestió: “S’han dit coses com ara que no es poden fer desmunts per construir un edifici perquè la muntanya quedarà lletja. Vivim a les muntanyes. No vivim a la platja. Hi ha gent, també, que diu que no s’han de fer més enderrocs i que s’ha de construir respectant la superfície natural. Perfecte. Preciós. Però on abans sortien deu pisos, ara en sortirà un. Sense oblidar, a més, la connotació patrimonial que té això per a qualsevol propietari”.

La conclusió premonitòria de Naudi, doncs, és que “havent vist els models exposats a la comissió i havent escoltat els experts, no sortiran conclusions consensuades”. “La modificació de la Llei del sòl”, afegeix, “no aportarà res al mercat de l’habitatge. Al contrari: el que pot fer és limitar-lo”. Naudi tanca, finalment, l’assumpte amb una proposta pròpia de Ciutadans Compromesos: “Una cosa que podria incloure’s a la reforma de la llei i que força gent ja ens està comprant –i que ens haurien de comprar els comuns– és la d’ampliar la volumetria dels edificis si aquests inclouen pisos barats –o assequibles, que és més ‘xulo’ dir-ho així–. És a dir, permetre a un promotor augmentar la volumetria un 10% o un 15% si fa pisos barats, siguin de compra o de lloguer. Perquè aquesta és una altra: la compra també és un engany. Molts pisos comprats acaben al mercat de lloguer. No tothom compra per viure. També es compra per tenir un refugi per als diners”.