Feia dies que la possible sortida de qui fou cap de l’executiu entre desembre del 1994 i maig del 2005 de Liberals s’esperava. De fet, la setmana passada ja va anunciar la mateixa decisió el seu fill, Guillem Forné, conseller al comú de la Massana. L’aspecte sentimental, admet, ha fet difícil renunciar a la militància, però, al final, la realitat i el rumb que ha agafat ara la formació blava ha pesat més.
“No segueixen les línies del manifest liberal. No és una cosa de persones; sobretot, és d’idees”, ha explicat Forné en declaracions a Altaveu. Així, remarca que “hi ha una part de gent que va cap a una tendència més conservadora i una altra que vol que sigui més oberta i jo estic amb aquests”. Per tant, segueix el camí marcat ara fa uns dies per la ministra d’Afers Socials, Judith Pallarés, i pels quatre consellers generals, Ferran Costa, Eva López, Marc Magallon i Sílvia Ferrer.
“Que es mantinguin com a grup liberal és important, perquè fan una bona feina”, ha afirmat l’ex cap de Govern. També ha deixat clar que “si els puc ajudar, allà estaré”. També ha apuntat que, des que ha fet oficial la seva renúncia com a militant, “infinitat de gent m’ha dit que ja era hora”.
I no és pas una decisió fàcil, com ell mateix ha reconegut. “Fa mal. Jo mateix vaig escriure els estatuts del partit l’any 1992”, ha rememorat. Al final, però, en certa forma la decisió era inevitable. “Sap greu però no comparteixo ni les idees ni les maneres de fer dels qui les defensa”, ha apuntat.
Entre aquestes formes d’actuar, posa dos exemples. El primer, que malgrat que Pallarés va obtenir “el 49%” dels vots, “no se l’hagi tingut en compte per a la nova executiva quan teòricament havia de ser paritària”. El segon, el fet que “aquesta tarda fan congrés i jo, que encara era militant, no he rebut la convocatòria”.
Comentaris (9)