Minuts després de la compareixença, retransmesa en directe via ‘streaming’ pels canals del partit, i més encara quan han anat circulant alguns fragments de dita compareixença, han fet saltar espurnes per allà on passaven. Les cares liberals al Consell General -les paraules de Cabanes s’han conegut en plena sessió- eren entre poemes i un somriure d’orella a orella segons com. I els xats interns de liberals han tret foc, fum i tot el que s’hagi escaigut. La confrontació és total i els dards i els ganivets, metafòrics, volen baix, volen fi. “Vigila que dius que jo sé què tens.” “Ves en compte tu, que jo sé encara més coses…” Amenaces subtils que corren.
Tot plegat ha afegit més incredulitat a la incredulitat que ja han suposat les paraules de Cabanes. Ell mateix, honestament de ben segur, s’ha posat de peus a la galleda. I a mesura que se li anaven fent preguntes, el fangar s’estenia per a desesperació d’una secretària general que si hagués estat en un partit de bàsquet hauria demanat temps mort o, millor encara vist que es feia en ‘streaming’, Lafoz hauria preferit ser partícip d’un ‘Gran Hermano’ i expulsar en aquell moment el candidat de darrera hora de la casa.
I és que el ‘gran germà’ liberal que ja intuïa que Cabanes era l’emissari del sector dur del partit, aquest dijous n’ha obtingut la prova d’un candidat que, a banda d’honest, ha deixat clar que té ben poc coneixement del funcionament orgànic del partit. O, en tot cas, ha evidenciat que la democràcia dins els partits és una figura retòrica. I és que el candidat opositor a Pallarés -que per sort o desgràcia seva ja havia abandonat la sala quan l’ex-ministre ha entonat el sainet- ha arribat a dir que davant d’unes primàries -que potser no té clar què són- ell votaria el que l’executiva digui, el que la secretària general demani. “Sóc home de partit i de disciplina.”
Cabanes ha deixat clar que en cap moment es va plantejar ser candidat. Que mai va aixecar el dit. I que “l’executiva” el va anar a buscar. L’admissió, no per sabuda, ha estat una bomba a can liberal per la naturalitat amb la qual Cabanes l’ha fet pública. Sense manies, sense rubor. I, després, mirant la secretària general de corregir-lo, de desacreditar algunes de les paraules del candidat. “Després ja respondré jo”, ha saltat Lafoz en ajuda d’un candidat que, per algun moment, potser i només potser, ha intuït que l’havia vessat.
“Van ser militants els que ens van dir que sí que hi podria haver una altra llista”, ha explicat la secretària general liberal, que afirmat que “sí que és cert i no ho negaré que la decisió de Jordi Gallardo ha sobtat”. Però per a la direcció liberal, dues candidatures “o més, les que siguin, són benvingudes”
Quan Maribel Lafoz ha afirmat que l’executiva ha de fer “prova de neutralitat total” i que “no és l’executiva” que va anar cercar Cabanes -sense descartar, però, que la proposta sortís d’alguns dels seus integrants- ja era molt tard. “Van ser militants els que ens van dir que sí que hi podria haver una altra llista”, ha explicat la secretària general liberal, que afirmat que “sí que és cert i no ho negaré que la decisió de Jordi Gallardo ha sobtat”. Però per a la direcció liberal, dues candidatures “o més, les que siguin, són benvingudes”.
I quan se celebri el congrés -que després d’haver-lo fixat al 28 de maig ara aquesta data balla per factors múltiples-, qualsevol membre del partit, inclosos els integrants de l’executiva, podran expressar el seu vot a l’urna. Perquè la votació per elegir candidat serà secreta. I cal decidir si es permet o no es permet la delegació de vot, una circumstància que sembla que no està clara i que podria afavorir més a una candidatura que a l’altra.
Sia com vulgui, si les temences ja estaven sobre la taula des de fa alguns dies, la confirmació ha acabat de llançar pels aires tot plegat. I els moviments soterrats, enverinats, marrans… tots, estan oberts de bat a bat. La guerra és total i així poden passar, almenys, un parell de setmanes. Més que el deute que encara cueja a la Batllia, aquesta d’ara si que és una prova realment del cotó. I no pas de cotó fluix. Sinó d’un cotó molt dur i aspre.
Comentaris (12)