Pallarés i Cabanes escenifiquen una pau liberal que grinyola per tots costats

Els dos candidats a les primàries compareixen junts mirant de mostrar certa normalitat però evidencien que una representa un sector liberal més obert i l’altre admet sense manies que encarna la branca conservadora del partit

Un moment de la compareixença, amb Pallarés, Lafoz i Cabanes, d'esquerra a dreta.
Un moment de la compareixença, amb Pallarés, Lafoz i Cabanes, d'esquerra a dreta. Toni Solanelles

Si es fa cas a la secretària general de Liberals, Maribel Lafoz, al partit hi ha “enrenou” i “una mica de tensió” davant el procés de primàries. I “no cal buscar cinc potes al gat perquè en té quatre”. De fet, en la compareixença conjunta dels dos aspirants, Judith Pallarés i Josep Maria Cabanes per estricte ordre de presentació de candidatures, no n’han calgut ni quatre, de potes. Només gratar una mica ha quedat clar que l’aparició, respectuosa, cordial, era poc menys que una escenificació. Mirar de posar tiretes a la ferida. Cada cop més profunda.

Tots dos candidats han parlat de “fer créixer el partit i no pas de dividir-lo” -l’expressió tal qual és de Cabanes- i que el procés de primàries amb els candidats que hi haurà damunt la taula del congrés no deixa de ser res més que “un treball en favor de la democràcia i un treball constructiu en favor del partit i del país”. Aquesta és de Lafoz. O que després del congrés de final d’aquest mes, passi el que passi, “allò normal seria que continuem treballant junts”, ha afirmat Pallarés respecte de Cabanes. I aquest darrer ho ha refermat també a la seva manera.

La secretària general ha hagut de deixar clar -cert que a l’inici havia assegurat que Pallarés i Cabanes són “els meus dos candidats preferits”- que la direcció del partit ha de fer “prova de neutralitat total” després que l’aspirant de darrera hora hagi assegurat que el va anar a buscar l’executiva

Ha quedat clar, això sí, que són dues maneres de fer i fins i tot de pensar. Quan a l’actual ministra d’Afers Socials se li ha demanat per quines són les diferències entre ella i l’encara avui president del partit, Jordi Gallardo, Pallarés ha respost que “la diferència entre el Jordi i jo segurament seria poca. Hi haurà més diferències amb l’altre candidat, amb el Josep Maria. De diferència d’estil, de tarannà”. I quan a l’actual president dels caçadors se li ha demanat si ell encara el sector conservador del partit i la seva contrincant a les primàries una branca més oberta, Cabanes ha admès sense rubor.

Com sense rubor ha explicat, ai làs, que a ell, una vegada Gallardo es va retirar de la cursa, el va anar a cercar l’executiva del partit. Lafoz es volia fondre. I, de fet, ha demanat poder rectificar-lo una vegada acabat el torn de preguntes al candidat d’ultimíssima hora. Ha estat un moment d’alta tensió. Sí, la secretària general ha hagut de deixar clar -cert que a l’inici havia assegurat que Pallarés i Cabanes són “els meus dos candidats preferits”- que la direcció ha de fer “prova de neutralitat total”. Però ja anava tard.

I és que Cabanes, que ha dit que no s’havia plantejat ser candidat perquè fins la setmana passada semblava que concorrerien a les primàries Gallardo i Pallarés, quan se li ha demanat que com a militant, si hagués estat al cas, a qui hauria avalat, ha arribat a assegurar que “sóc home de partit i segueixo la disciplina. Jo hauria apostat pel que digués l’executiva, pel que digués la secretària general”. L’ambient es podia tallar amb ganivet. Sort que Pallarés, que s’ha hagut d’excusar perquè havia d’acudir a la sessió del Consell General, ha afirmat que s’agafa de broma els comentaris que aquests dies ha estat sentint més que de costum.

“Se sent més observada per ser dona i no haver nascut a Andorra?”, ha estat la pregunta de l’Altaveu. I la titular d’Afers Socials, que ha arribat a assegurar que considerar una traïció a Gallardo el fet que es presenti a les primàries només pot ser el resultat d’abonats a “teories conspiranoiques”, ha afirmat que “aquests dies potser sí”. Pallarés malda perquè “aquest tipus de comentaris propis d’una societat patriarcal i misògina” encara corren en ple segle XXI al Principat, “encara que no al partit”, ha deixat clar evidenciant també que de comentaris i altres coses se n’ha hagut de sentir els darrers dies. Sort, encara, que Cabanes, a mode de justificació i sense pregunta pel mig, ha deixat clar que a la dècada de 1990, ja llavors, eh, el Partit Liberal va acceptar ‘simpatitzantes’ i afiliats no nacionals. Com ho diuen allò? ‘Excusatio non petita…’

LES VERSIONS

La compareixença conjunta, fins a les preguntes, ha tingut una posada en escena d’allò més tranquil·la i aparentment cordial. Judith Pallarés ha explicat perquè no havia dit res fins aquest dijous i a partir d’aquí ha afirmat que s’ha de ser “clar i transparent” i pretén defensar i projectar el partit els propers dies. La ministra i candidata a les primàries ha mostrat el seu “respecte i una mica de llàstima” respecte de Gallardo, de qui ha dit que ha estat en contacte durant molt temps.

Pallarés ha negat cap mena de traïció a Gallardo i ha admès que el retard d’aquest a anunciar la seva candidatura van empènyer sectors del partit a proposar-li que fes el pas endavant

Com ha anat explicant l’Altaveu, l’encara president del partit va retardar la seva decisió de presentar-se “per les seves pròpies raons i el partit comença a demanar que si el Jordi no va a primàries que hi hagi algú que pugui anar-hi i se’m demana que jo hi pugui concórrer”. Pallarés, que ha negat qualsevol traïció, ha anat insistint en què sempre hi ha hagut contacte amb Gallardo, que en algun moment ella té assumit que acabaran disputant-se el fet d’encapçalar la llista nacional els dos però que finalment “es repensa -Gallardo- la decisió que tant li havia costat” prendre i anuncia que fa el pas al costat.

La candidat ha assegurat que “el partit mostra una gran estima a tots dos” i que cal “trobar la manera de continuïtat” del titular de Presidència i Economia. Pallarés ha reconegut que pot entendre que hi hagi sectors del partit que puguin pensar que “la Judith no pot ser” la candidata liberal. Però d’aquí a pensar en traïcions és resultat de “teories conspiranoiques”. I després de reconèixer que aquests darrers dies sí que s’ha sentit més ‘observada’ que mai pel fet de ser dona i nascuda fora del Principat -tot i que ha recordat, ara ocupa càrrecs de responsabilitat estatal i ha passat pel comú o el Consell General-, ha afirmat que és “massa aviat” per decidir si en cas de sortir elegida integraria Josep Maria Cabanes al seu equip.

En aquest sentit, el segon dels candidats, que ha tibat durant la seva exposició i preguntes molt del record, de repassar que fa trenta anys que milita a Liberals o sempre ha treballat i treball pel país des del lloc que li correspongui, ha explicat que en cas de vèncer les primàries “seria una llàstima que el Jordi Gallardo plegués o que la Judith plegués”. “No ens podem permetre anar jubilant polítics quan tenim actius molt vàlids”, ha remarcat Cabanes, que ha explicat que des del 2007 que no estava en primera línia política.

Cabanes afirma que en cas de guanyar voldria mantenir Gallardo i Pallarés com a “actius” i deixa clar que és favorable a reeditar un pacte amb Demòcrates

Ha assegurat que tot sovint se li ha demanat tornar a l’arena política però que per estratègies empresarials -és directiu d’Andbank- no havia estat possible. Ara sí que hauria rebut el vist-i-plau. Cabanes ha remarcat la seva implicació social i política, i la seva dilatada experiència, com a element diferencial en relació a Pallarés, amb qui ha dit que podria ser “totalment complementari” perquè ell representa l’ala conservadora i ella el sector més progressista dins del liberalisme andorrà.

Josep Maria Cabanes, tot i dir que espera que Liberals puguin tornar a la governabilitat com a força majoritària, també ha deixat clar, claríssim, que està totalment a favor d’un pacte amb demòcrates. De fet, amb demòcrates o amb qui sigui (és favorable a “sacrificis o concessions que facin falta en benefici del Govern i del país”) que es pugui sumar i es pugui fer avançar el país perquè Andorra sigui “alegre i no trista”. I com a exemple de l’èxit de l’aliança governamental ha ressaltat la gestió de la crisi sanitària, de la pandèmia, i el fet que al Principat s’endeguessin accions prioritàries al món. Ser candidat a candidat “és una etapa més en la meva vida”, ha deixat clar.

Comentaris (14)

Trending