Gili s’ha mostrat visiblement molesta però alhora irònica i molt explícita “i sincera”. Per primer cop, la mandatària comunal ha exposat obertament -i molt llargament- les raons per les quals va abandonar el PS. Ha explicat que cap de les dues parts havia explicat res del trencament perquè entenia que havia estat “un divorci amigable” i es va considerar no fer voleiar els draps bruts. “Jo he donat molt pel PS”, ha insistit diversos cops abans de deixar anar una mena de memorial de greuges gairebé infinit.
Com el fet, ja explicat per l’Altaveu, que el partit contractés uns assessors amb els quals ella no estava d’acord (i davant dels quals ja va advertir que deixaria de fer les seves aportacions perquè no tenia cap ganes de contribuir a finançar els seus emoluments) o que, també sense consultar-li essent ja cònsol d’Escaldes, el grup parlamentari del qual ella havia format part i havia contribuït a què tingués presència al Consell General, adoptés decisions que afectaven l’àmbit comunal.
Ha parlat d’iniciatives legislatives en àmbits com el patrimoni cultural o de les finances comunals, defensant des del PS que determinats tributs passessin de l’òrbita parroquial a l’estatal. Gili ha deixat clar que podia estar-hi d’acord o no, però que entenia que essent cònsol, se li havia d’haver consultat. Amb tot, la paciència, la seva, es va anar minant. La pandèmia va portar molta feina al comú i la majoria que havia concorregut sota les sigles del PS “ens vam sentir sols”. Gili, a més, tampoc va voler tornar a assumir càrrecs de responsabilitat orgànica i la situació encara es va complicar més.
“Tenim molts arguments per poder-nos defensar (de la reclamació). I el PS, és cert, té un paper que vam firmar, alguns de pressa i corrents i altres de bona fer. Podríem dir que és un contracte abusiu. Tu pagues i en contrapartida no reps res”
En qualsevol cas, la mandatària comunal, que ha repassat la seva llarga relació amb el PS i la travessa pel desert que va haver d’afrontar fent hores i hores en algunes legislatures complexes, com quan hi va haver la fractura que va derivar en la creació de Progressistes-SDP, “que es van endur tots els diners que hi havia als comptes i mai no se’ls va portar a la Batllia”, ha assegurat que ja se sentia incòmoda des de les generals del 2019, alhora que ha recordat que si va accedir a presentar-se a les comunals quan a ella mai se li havia passat pel cap dedicar-se a la política local va ser perquè el partit li ho va demanar.
Gili, que ha assegurat que “ho he donat tot pel PS” i s’ha arribat a demanar “qui era més del PS que jo”, ha explicat, en relació amb la reclamació que se li fa, que considera que “no els devem res”. La política escaldenca ha deixat clar que la campanya electoral de les comunals del 2019 “l’hem pagat tres, quatre o cinc vegades” i ha lamentat “la judicialització de la política”, que a parer seu “no s’hauria de fer”. I “això ho vaig aprendre al PS, que ha estat la meva família política” i “on vaig aprendre que les obligacions s’havien de tenir cap al ciutadà”.
Rosa Gili ha fet càbales sobre el difícil precedent que comportarà la reclamació de deute que li va ser comunicada divendres de la setmana passada, després que el cas arribés a la Batllia el 17 de maig, pocs dies abans del congrés socialdemòcrata que va suposar el canvi de l’executiva i la sortida de la direcció del partit d’un Pere López a qui, sense anomenat, ha acusat de bona part dels mals, del mal que se li ha fet. “Ens volen fer mal i el mal ja hi és i ja està fet”, ha indicat qui va ser secretària de Sindicatura durant una de les legislatures en què va ser parlamentària.
Gili ha assegurat no saber ben bé perquè a partir de final de l’any passat se la comença a perseguir, a ella i a d’altres membres de la majoria comunal escaldenca, per exigir-los el pagament de la quota. La cònsol no ha fet la lectura que fos una maniobra per mantenir-la quieta davant les eleccions generals que havien d’arribar. Ho ha situat més en el terreny de la necessitat dinerària del partit que estava “sanejat” quan ella el va deixar. En tot cas, la va anar a veure un representant del partit teòricament a títol individual al comú i allí va ser la primera exigència de pagament de quotes.
“Això fa molt mal a la democràcia, al bé general, als partits polítics i a les ganes d’implicar-se en política en un moment en què ja hi ha prou desafecció”
Després hi hauria com a mínim una segona reunió i “mails, trucades… estava al límit de l’assetjament”, ha manifestat Gili, que ha assegurat que hi havia membres del seu equip que van començar a parlar d’aquelles peticions com de l’exigència d’una mena d’impost revolucionari o, sempre en paraules que ha exposat la cònsol, de dret de cuixa. En fi, que la situació “va anar molt lluny” i quan es van voler buscar solucions alternatives era massa a tard a parer seu, ja que ara l’única solució “és que mogui fitxa” el PS i retiri la reclamació.
La mandatària comunal -a qui se li demanen 11.000 euros- ha explicat que ella i els dos companys que també estan ‘denunciats’ per la via de la reclamació civil de deute (Quim Dolsa i Magda Mata) tenen “molts arguments” per poder-se defensar de la petició però, alhora, ha admès, “el PS té un paper que vam firmar”. Una signatura que segurament es va fer de bona fe i que dóna peu al que considera, avui per avui, i en termes mercantils, “un contracte abusiu. Tu pagues i en contrapartida no reps res”, ha dit de forma eloqüent. I encara hi ha afegit: “Quan et necessiten, t’ho donen tot… però quan ets una mica dissident…”
Gili, que ha passat de puntetes sobre el tema Concòrdia dient que en cap cas se li pot posar aquesta etiqueta i que si mai va anar a un acte electoral “com a ciutadana amb dret a vot hi tenia tot el dret”, ha deixat clar que al PS hi continua havent “gent maca” i persones honestes. Malgrat que considera que l’actual executiva no hauria emprès el mateix camí que és el que hi ha, també ha reconegut que una vegada s’ha engegat la maquinària és més complicat fer marxa enrere. I ara “s’ha obert una cosa inèdita” que establirà jurisprudència i caldrà veure fins on arriba. I la mandatària escaldenca ha conclòs: “Això fa molt mal a la democràcia, al bé general, als partits polítics i a les ganes d’implicar-se en política en un moment en què ja hi ha prou desafecció”.
Comentaris (28)