Demòcrates es tanca en banda amb el vot dels residents a les comunals

La formació ‘taronja’ no preveu fer cap canvi en aquest sentit malgrat les dades de l’enquesta de l’AR+I, en la qual un 80% dels consultats es mostrava favorable; des de l’oposició, en canvi, es considera que cal avançar en donar veu política als no andorrans

Ciutadans exercint el dret a vot a la Massana el passat diumenge.
Ciutadans exercint el dret a vot a la Massana el passat diumenge. Albert Sanjuan

El resultat de l’enquesta presentada per Andorra Recerca + Innovació (AR+I) va ser contundent. Quatre de cada cinc ciutadans, un 80%, considera que caldria permetre als residents votar a les eleccions. Com a mínim, a les comunals. Es pot parlar d’una majoria social àmpliament favorable a aquesta opció. De moment, però, això té poca opció de prosperar. Si bé els partits a l’oposició es mostren partidari de permetre-ho o, si més no, de facilitar canvis en l’accés a la nacionalitat per donar més veu política als no andorrans, Demòcrates, ara mateix la força majoritària, ni s’ho planteja.

Des de Concòrdia, Cerni Escalé recorda que per permetre el vot dels residents hi ha un “escull”, que és “l’article 24 de la Constitució, que lliga el sufragi al fet de tenir la nacionalitat andorrana”. Per tant, “això requereix un consens molt ampli que ara mateix no tenim des de les forces polítiques”. En canvi, des de la formació advoquen “perquè es pugui arribar abans al passaport, als 15 anys”, fent també que el període no hagi de ser ininterromput i “demanant nous requeriments com el coneixement del català”. I, fins llavors, té clar que “en l’àmbit local defensem una participació més constant de la població, incloent-hi els residents de llarga durada, via les consultes que es puguin organitzar” i deixa clar que les corporacions que governaran a partir del gener “tenen la responsabilitat de començar a fer-ho possible”.

Per al Partit Socialdemòcrata, el resultat de l’enquesta avala el plantejament que fa temps que defensen des de la formació. La primera secretària, Marta Pujol, ha volgut recordar que “sempre hem defensat mesures per afavorir i millorar la qualitat democràtica del nostre sistema electoral” i que, entre elles, ja hi figurava “afavorir el vot dels residents a les comunals, accedir més fàcilment a la nacionalitat o permetre el doble passaport”. Així, “són qüestions que sempre incloem al nostre programa i que formen part de la nostra essència ideològica”.

Presentació de l'estudi sobre la immigració a Andorra.

Relacionat

Vuit de cada deu ciutadans està a favor que els no nacionals puguin votar a les comunals

Pujol assegura que tirar-les endavant serviria per “afavorir la participació política i la qualitat de la nova democràtica”. I alerta que “en cada elecció hi hagi davallada de participació ens han de posar en alerta per abordar el debat i les modificacions legislatives que facin falta”.

Per la seva banda, la líder d’Andorra Endavant, Carine Montaner, ha deixat que la seva formació és totalment favorable a la possibilitat que els residents puguin votar a les comunals. Ara bé, avisa que “serà difícil”, principalment perquè veu una forta oposició a Demòcrates. També es mostra partidària de fer un referèndum perquè la gent validi si es pot permetre o no la doble nacionalitat. Recorda que “hi ha molta gent que es faria andorrà però no vol renunciar a la seva”.

Montaner no falla en la seva afirmació. Demòcrates, ara mateix grup majoritari, no preveu cap canvi en aquesta matèria. Així de contundent es mostra el president del grup parlamentari, Jordi Jordana. “No està dins del nostre programa ni del que vam dir en campanya”, ha justificat. Per tant, “de moment, no pensem tocar-ho”. En tot cas, matisa, “abans caldria parlar-ho al partit i posar-ho al programa”.

Tampoc es mostra partidari de permetre votar als residents, ni que sigui a les comunals, Liberals. Víctor Pintos, en aquest cas, ho justifica per un altre motiu: “El principi és molt fàcil: la reciprocitat. Els andorrans no poden votar a fora”, indica. Sobre la possibilitat de demanar-ho a altres Estats per poder implementar-ho aquí, no es pronuncia, tot argumentant que “som un país tercer; dubto molt que ens ho donin”.

Comentaris (49)

Trending