Segons un estudi relacionat amb tot allò que té a veure amb la immigració i Andorra que ha presentat aquest dimarts la branca d’estudis sociològics de l’AR+I, el 77,8% dels enquestats responen que estarien d’acord amb què els immigrants que arriben a Andorra puguin participar en les eleccions comunals. Només el 18,3% hi està en contra. Un percentatge que es manté pràcticament igual en les diferents onades d’estudis que s’han fet, si bé mostra certa tendència a la baixa: el 2007 era un 76,8% mentre que el 2002 era un 79,5%. De fet, en l’estudi remarca que un 77% d’enquestats de nacionalitat andorrana està d’acord amb el vot dels residents a les comunals, en major proporció (84%) els que tenen els dos pares no andorrans. En canvi el percentatge baixa en el cas dels que tenen només un dels dos progenitors andorrans (65%) o els que que tenen els dos pares andorrans (70%).
L’enquesta es va dur a terme entre els mesos de juliol i desembre del 2022 a 786 persones majors de 18 anys de diferents nacionalitats.
“Les diverses onades d’aquestes preguntes indiquen una posició majoritària a l’accés al vot a les eleccions comunals per part dels no andorrans”, ha dit Batalla.
Quan es fa la mateixa pregunta però en el cas dels comicis generals, el percentatge d’acord es redueix fins al 56,3%, però supera encara el 38,5% dels desacords percebuts. Com en el cas anterior, també hi ha tendència a baixa, ja que el 2002 el 61,7% dels enquestats hi estaven a favor, mentre que el 2007 ja baixava fins al 57,5%.
Segons ha explicat la investigadora de l’AR+I, Pepita Batalla, “les diverses onades d’aquestes preguntes indiquen una posició majoritària a l’accés al vot a les eleccions comunals per part dels no andorrans, i, també, a les eleccions generals”. Una línia que, s’ha dit, “és menys majoritària, en especial, per part dels andorrans i sobretot dels que són fills de pares andorrans”. Concretament, entre els andorrans el 53,5% estan a favor del vot dels residents a les generals, un percentatge que puja al 57% si tenen els dos progenitors andorrans, mentre que baixa al 52,5% si només tenen un dels progenitors andorrà.
En qüestió de drets polítics, més de la meitat dels enquestats (54,1%) també són favorables a facilitar l’accés a la nacionalitat. Com en el cas anterior, quan la pregunta es fa a persones de nacionalitat andorrana, l’opinió queda més dividida (48% d’acord i 47% en desacord) i a més, hi estan més en desacord aquells amb dos progenitors andorrans.
CULMINACIÓ DE LA INTEGRACIÓ
Tal com ha assenyalat el coordinador de l’àrea de recerca de l’AR+I, Joan Micó, quan es parla d’integració, a nivell teòric, es defineix com un procés bidireccional pel qual una persona s’incorpora a al societat en igualtat de condicions que les persones ja establertes. En aquest sentit el procés inclou l’entrada a l’estructura socioeconòmica, la sociocultural i la fita final seria l’adquisició de drets polítics.
La fita final del procés d’integració seria l’adquisició de drets polítics
Per posar-hi context, l’any 2023 al voltant del 43% de al població de més de 18 anys del país té dret a vot i en les últimes eleccions generals, per exemple, es va poder detectar que cada vegada hi ha més gran pluralitat d’andorrans: un 37% dels electors no ha nascut al país, mentre que dels que hi han nascut, aproximadament un 42% no té cap pare de nacionalitat andorrana.
Des de l’AR+I s’assenyala, per exemple, s’indica que el sistema d’accés a la nacionalitat per anys de residència “no aconsegueix que hi hagi més volum d’andorrans”, ja que dues terceres parts dels que porten més de 20 anys al país no es nacionalitzen.
PERCEPCIÓ
Malgrat tot, l’estudi deixa clar que entre la població del país hi ha una valoració molt positiva del fenomen migratori. Així, un 84,8% dels enquestats consideren que la immigració és positiva i només un 5,9% la veuen com a negativa. Uns percentatges similars als del 2002 i que només es van veure lleugerament condicionats el 2007 i el 2013 a causa de la crisi econòmic, quan la visió positiva de la immigració agrupava entre un 73 i un 76% dels enquestats, mentre que la negativa se situava entre el 8,4 i el 14,7%.
De fet, el 95% dels enquestats creuen que els immigrants han fet possible el desenvolupament econòmic d’Andorra, i un percentatge pràcticament calcat creu que són necessaris per al funcionament de l’economia.
El 95% dels enquestats creuen que els immigrants han fet possible el desenvolupament econòmic d’Andorra
Un 73% dels ciutadans diu que els immigrants ocupen llocs de treball que no volen els andorrans i només un 36,7% considera que l’arribada d’immigrants fa baixar els sous. En canvi, hi ha més divisió d’opinions sobre que l’augment de la immigració afavoreix els conflictes socials (45,3%) o que faran que es perdi la llengua catalana (45,1%).
En aquest sentit, pràcticament el 60% dels enquestats consideren que cal mantenir l’actual política migratòria.
Igualment, hi ha una valoració positiva sobre l’accés amb igualtat de condicions als llocs de feina (89,6%) i del reagrupament familiar (94,5%).
L’estudi de l’AR+I també detecta que continua havent-hi estereotips en funció de l’origen de les persones, però queden “més matisats” que en l’enquesta del 2002. Així, un 85,4% dels enquestats no creu que s’hagi de restringir l’entrada d’immigrants d’alguns països en concret i entre el 13,8% que considera que sí que s’hauria de restringir apunta a persones provinents del Magreb, Llatinoamèrica o l’Europa de l’est.
Comentaris (74)