Maria Martisella, consellera general demòcrata, justifica el retard –l’encomanda de divuit mesos que el Consell General va traslladar al Govern va caducar el dia 16 de maig– adduint a la dificultat que implica bastir una eina d’aquestes característiques: “No és tan fàcil com pinten crear un registre. No es tracta tan sols de decidir si ha de ser públic o no. No es fa, doncs, d’un dia per l’altre. Inclou procediments molt tècnics, procediments que han de quedar molt reglats”. “Quan llegeixen el projecte, veuran que aquests divuit mesos han fet falta perquè és una llei molt densa, molt tècnica”, amplia Martisella.
La consellera general detalla que la creació del registre es treballa des del grup parlamentari: “No ho porta el Govern”. Per tant, es materialitzarà “via proposició de llei”. “Tenim el projecte bastant avançat i mantenim informats els membres de la comissió d’Interior. Aviat podrem explicar i desgranar-ne el contingut”, afegeix Martisella, que precisa que la proposició de llei inclourà uns 150 articles. Martisella recorda al PS que s’està bastint una eina que és nova a Andorra i cal decidir “quin tipus de registre es vol i com es vol definir”. “Si fos tan fàcil crear-lo, el PS potser ja hauria presentat una proposició de llei”, manifesta.
Joao de Melo, vocal del comitè executiu del PS, va dir ahir en roda de premsa que “no és cap quimera crear el registre; no és una missió impossible. Fa més de deu anys que el reclamem i el cert és que, d’alguna manera, ja existeix. Crear-lo seria relativament senzill perquè el 80% de la informació la tenen els comuns. Només caldria lligar aquesta informació”.
Sobre les implicacions de no tenir encara un registre de la propietat, Martisella apunta: “No estem desemparats. Tenim el cadastre avui, on s’estableixen totes les propietats del país. I disposem també de la Cambra de Notaris, on tenim dipositats tots els actes que s’han fet”.
Finalment, Martisella assenyala que cal conformar una llei que garanteixi “seguretat jurídica” perquè el registre “no ha de ser una eina de xafardeig”. El PS reclama que sigui un instrument públic i Demòcrates encara debat quina naturalesa ha de tenir el futur registre: “No sé quina eina volen ells. Què vol dir públic? La consulta ha de tenir alguna voluntat. És molt fàcil parlar d’accés lliure. Hem de mirar quin tipus d’accés es permet als països veïns, per exemple. No tenim res definit encara”. Demòcrates treballa en un equilibri que permeti evitar vulnerar el dret a la privacitat.
El resum sobre la necessitat de disposar d’un registre nacional, apunta Martisella, és que “qui vulgui comprar una finca, pugui tenir clar que aquesta finca està lliure de càrregues, que no té gravamen, que la pot comprar lliure, sense cap mena de problema”.
Comentaris (15)