El Copríncep bisbe es posa al servei d’Andorra i “accepta plenament les regles d’un Estat modern”

Serrano defensa la laïcitat positiva, assegura comprometre’s “amb la democràcia i la dignitat de la persona humana” i manté en el discurs d’acatament de la Constitució que la figura que representa “és un símbol viu de la possibilitat de convivència entre tradició i pluralitat respectuosa”

Josep-Lluís Serrano besant la medalla de Copríncep.
Josep-Lluís Serrano besant la medalla de Copríncep. RONNIE PINO

“Em comprometo públicament a respectar i defensar els valors democràtics del Principat d’Andorra: la llibertat, la igualtat, el pluralisme i la separació de poders. Un acte de fidelitat creativa, ja que el Copríncep episcopal es manté fidel a la seva missió eclesial, per accepta plenament les regles d’un Estat modern, plural i aconfessional.” El Copríncep episcopal, Josep-Lluís Serrano, ha acatat la Constitució posant-se al servei d’Andorra i comprometent-se “amb la democràcia i la dignitat de la persona humana” i defensant el concepte de “laïcitat positiva”. Ho ha fet en un discurs, després de la jura, en què ha citat des dels seus antecessors més immediats, Joan-Enric Vives i Joan Martí, fins als dos darrers papes, Francesc i Lleó XIV.

De fet, Serrano ha tancat el seu parlament citant l’actual màxim responsable de l’Església catòlica, i tot emulant el discurs que Robert Prevost va fer a la plaça de Sant Pere del Vaticà just després de ser escollit Papa, el Copríncep i bisbe d’Urgell, que ha implorat “el nostre lema ‘virtus unita fortior’, i ha demanat la intercessió de la Mare de Déu de Meritxell, ha esmentat allò de l’“ajudeu-nos també vosaltres a. construir ponts mitjançant el diàleg, mitjançant la trobada. Units tots per ser un únic poble sempre amb pau”.

“Assumeixo la missió constitucional de Copríncep que m’ha estat assignada amb consideració i conscient de l’alta responsabilitat que comporta per tot el poble andorrà”

Serrano, que ha deixat clar que “aquest servidor vostre és hereu i continuador d’una llarga tradició”, ha fet referència des dels Pariatges fins al concordat entre la Santa Seu i el Principat d’Andorra. Ha recordat alguns preceptes legals i fins i tot un discurs del papa Pau VI a una delegació de membres del Consell General del 1978 en què el pontífex “es referí a Andorra com un ‘miracle’ per la seva secular existència”. El Copríncep episcopal ha assegurat que assumeix el principi del dret internacional i civil que glosa ‘pacta sunt sevanda’ i ha destacat que la figura que representa “és un símbol viu de la possibilitat de convivència entre tradició i pluralitat respectuosa”.

També ha diferenciat clarament el seu doble paper de religiós i de dirigent polític. “Aquesta figura constitucional combina l a seva identitat com a autoritat religiosa-espiritual amb una funció institucional-política dins d'un Estat sobirà, un Estat de dret . Aquesta dualitat el converteix en un pont entre dues realitats: l’Estat i l'Església, el que en dret civil diríem el dret públic eclesiàstic”, ha dit Serrano, que quan s’ha referit al fet de comprometre’s amb Estat modern hi ha afegit que respecta “com ens recordava el Concili Vaticà II en la Constitució pastoral Gaudium et Spes, els principis de sana cooperació i que més tard anomenaríem la laïcitat positiva”.

I a la seva manera ha definit aquest concepte que és, en certa manera, símbol d’obertura, ara, a l’Església, en dirien signe sinodal, segurament. En tot cas, ha destacat el Copríncep, advoca per una “sana col·laboració” que “no es limita solament a la coordinació de les respectives funcions en bé de les persones, sinó que obre horitzons nous per al diàleg, per enriquir mútuament els sistemes jurídics i perquè no, una oportunitat d’evangelitzar”. “Aquest gest és coherent amb el concepte de laïcitat positiva: no suprimeix el fet religiós en l’espai públic, sinó que l’integra en un marc institucional basat en el respecte i la neutralitat positiva”, hi ha afegit.

ASSUMPCIÓ DE LA MISSIÓ

Evidentment, Serrano es posa al davant de les responsabilitats que el càrrec li atorga. “Assumeixo la missió constitucional de Copríncep que m’ha estat assignada amb consideració i conscient de l’alta responsabilitat que comporta per tot el poble andorrà”, ha afirmat monsenyor Josep-Lluís Serrano abans d’afirmar que “el gest del bisbe no només té un valor jurídic, sinó també un missatge per a la societat andorrana: totes les creences i conviccions poden conviure dins un sistema democràtic. És una invitació a l’harmonia, al diàleg i a la construcció d’un país on ningú no se senti exclòs per motius de fe o absència de fe”. I abans d’arribar a aquestes conclusions, per dir-ho així, havia radiografiat el poble andorrà al servei del qual es posa. 

“L’evolució institucional sense trencar amb les arrels històriques és una expressió de compromís amb la democràcia i amb la dignitat de totes les persones. En definitiva, és una manifestació clara que tradició i modernitat es conjuguen per fer un servei al país i al seu poble, a la seva gent”

Un poble amb “unes arrels culturals profundes, amb una sòlida identitat col·lectiva, amb una gran ambició de pau i prosperitat i com diu l’himne nacional ‘creient i lliure onze segles, creient i lliure vull ser’”. Serrano ha remarcat que el Principat és “un poble que expressa la ferma voluntat de garantir l'exercici dels drets fonamentals de la persona, de perseverar en la promoció dels valors de la llibertat, la justícia, la democràcia i el progrés social, de mantenir i enfortir les relacions diplomàtiques amb altres subjectes de dret internacional, i especialment amb els països veïns, sobre la base del respecte mutu, de la convivència i de la pau, i contribuir al bon enteniment de tots els pobles i nacions, tant necessari en els nostres dies”.

El Copríncep també ha destacat d’Andorra que és “un poble que estima i vol ser fidel, a les seves arrels, amarades de valors cristians per a la construcció d'una societat més justa i que ajuda en la promoció del bé comú, un poble que estima a les seves institucions, a les seves tradicions i a la seva llengua, en un context sociocultural plural i divers, amb una multiplicitat d'orígens, llengües, cultures i religions”. “Aquest precisament é s el nostre atractiu, espai d'oportunitats, de progrés, de benestar i de cohesió social, de país; resultat de la voluntat d'acollida i d’hospitalitat”, ha conclòs en aquest passatge.

Serrano hi ha afegit que “l’evolució institucional sense trencar amb les arrels històriques és una expressió de compromís amb la democràcia i amb la dignitat de totes les persones. En definitiva, és una manifestació clara que tradició i modernitat es conjuguen per fer un servei al país i al seu poble, a la seva gent”. I més encara, “el pluralisme de la nostra societat és una gran riquesa humana i dota al Principat d’un dinamisme cultural, econòmic i social”. I després de citar el papa Francesc el bisbe i Copríncep ha assegurat que “el Principat d’Andorra, com ens mostren cada dia la seva ciutadania i les seves institucions, se sent interpel·lat i solidari dels sofriments de molts pobles”. “Poble andorrà, disposeu del vostre Copríncep episcopal perquè tingueu vida i molts anys puguem construir un país amb profunds vincles de fraternitat i de servei a la veritat i al bé”, ha pràcticament finalitzat. 

SÍNDIC GENERAL

La jura i el primer discurs oficial del Copríncep episcopal s’ha fet a l’hemicicle del nou Consell General en un acte senzill, breu, però molt formal, molt institucional. I amb la immensa majoria de les autoritats del país dins del recinte. Prèviament, el síndic general, Carles Ensenyat, ha fet un petit discurs tot repassant la història, el respecte dels andorrans per les seves institucions i ressaltant la importància de la Mitra en el devenir del Principat. “A Andorra no hi ha un trencament entre l’etapa preconstitucional i l’etapa constitucional. Ni un trencament històric, ni molt menys un trencament social, ni tampoc un trencament institucional o conceptual. Sobre el paper potser sí: per a algú que llegeixi els pariatges i la Constitució de 1993 sense veure-hi més enllà de la literalitat, segur que sí. Però per a qui conegui la realitat, la història i l’esperit del poble andorrà, la continuïtat és innegable.”

Ensenyat també ha afirmat que “potser sense haver rebut la plenitud del reconeixement oficial, és cert, però el poble andorrà s’havia constituït en subjecte de drets i de deures, en actor polític i en dipositari de sobirania molt abans -segles abans- del 14 de març de 1993. A Andorra, l’estabilitat i la continuïtat institucionals són valors inqüestionables. Com també hi ha hagut una continuïtat innegable en el servei que la Mitra d’Urgell ha prestat al país”. El síndic ha fet una aferrissada defensa del Coprincipat com un sistema per garantir la democràcia parlamentària que seria millor que moltes monarquies o algunes repúbliques. I ha destacat que “l’evolució de les institucions ha anat sempre acompanyada de la voluntat dels andorrans de preservar-les, de modernitzar-les i de fer-les útils. Des de temps immemorials, passant per la Revolució Francesa fins a la Constitució de 1993, Andorra ha volgut avançar sempre amb els seus coprínceps”.

REPORTATGE GRÀFIC: RONNIE PINO / RODRIGO CARVAJAL


 

 

Comentaris (18)

Trending