Els comuns han rebut gairebé 300 projectes urbanístics al llarg del 2022, pels 364 de tot el 2021

El PS denuncia que la mesura l’únic que ha aconseguit és “accelerar l’entrada de projectes als comuns” mentre que el cap de Govern defensa que s’ha optat per una solució “ponderada”

Xavier Espot, durant la sessió de Consell.
Xavier Espot, durant la sessió de Consell.

Les mesures per frenar l’auge de la construcció han generat un dur enfrontament al Consell General entre Xavier Espot, i el líder socialdemòcrata, Pere López. L’intercanvi de retrets ha estat fort a costa de la pregunta oral formulada des de la principal formació de la intensitat. Espot ha negat que s’hagi adoptat una moratòria i ha assegurat que permetrà reduir l’activitat; en canvi, López ha denunciat que el que s’ha aconseguit és “accelerar” els projectes amb “una allau de peticions davant els comuns”. Durant el debat, s’ha revelat que, al llarg del 2022, són gairebé 300 els projectes tramitats.

La pregunta, formulada aquest mateix dimecres pel líder del PS, no ha agradat el cap de Govern. Ni en el fons, ni en la forma. De fet, aquest segon aspecte ha estat el primer al qual s’ha referit en la seva resposta, tot lamentant “l’allau de mentides i de tergiversacions”, a més de la falta de respecte als equips del ministeri de Territori i de Medi Ambient, davant les crítiques dures a la minsa informació de la memòria econòmica que acompanyava el projecte de llei.

Posteriorment, ha justificat la necessitat d’una mesura que, ha negat, sigui una moratòria. Sí que és, ha admès, “un fre” davant una situació de desbocament urbanístic. “Hem trobat una solució intermitja i ponderada que, potser, a vostès no els agrada perquè prefereixen les dogmàtiques”, ha indicat. També ha defensat que una moratòria “hagués estat un missatge negatiu per a l’economia del país i per a l’exterior”.

Els efectius de Bombers preparats a la caserna.

Relacionat

Entra en vigor la Llei de Protecció Civil

En canvi, des del PS s’ha criticat els efectes que ha tingut l’anunci. “L’únic que ha aconseguit és accelerar l’entrada de projectes als comuns”, ha afirmat. Per això, ha arribat a qualificar Espot de “risc pel mercat immobiliari”, ja que “els agents econòmics estan desconcertats i amb por al que pugui decidir d’un dia a l’altre quan s’aixequi del llit”.

López també ha volgut posar en relleu que el discurs d’Espot, al seu entendre, va ser molt diferent al Consell General, tant durant el Debat d’Orientació com quan es va votar la llei. “Fa uns dies maltractava els companys parlamentaris i ahir anava com un vedell davant els empresaris”, li ha etzibat. També li ha demanat “si està disposat a fer un debat sobre com ha de ser l’urbanisme al país”.

A aquesta demanda, Espot ha respost aprofitant la mesura adoptada pels consellers socialdemòcrates en la sessió en què es va votar la Llei: no participar-hi. “Era llavors quan s’havia de fer aquest debat”, ha indicat. Ha aprofitat també per avançar “un segon debat que hem de tenir amb tots els col·lectius interessats” però que ara serà possible gràcies a una mesura que “ajudarà a contemporitzar la situació”.

Al debat també hi ha intervingut Joan Carles Camp. Des de Terceravia s’ha apuntat que “el Govern potser ha fet la vista grossa amb els plans d’urbanisme” i que, ara, és quan s’intenta canviar la situació. “Els POUP els autoritza la Comissió Tècnica d’Urbanisme, on Govern no té una veu exclusiva; en tot cas, la responsabilitat no és només nostra”, ha respost Espot.

Durant el debat, Espot ha admès no tenir les dades de quants projectes s’han tramitat als comuns des del dia de l’anunci. Sí que ha apuntat que des d’inicis d’any, es freguen els 300 (297). En canvi, al llar de tot el 2021 es van arribar als 364. Per tant, el ritme del 2022 s’havia accelerat i tot feia pensar que, sense Llei, probablement s’hagués superat la xifra.

Comentaris (4)

Trending