Marsol ha explicat que l’indicador S80/S20 (és a dir, la relació entre la renda disponible total del 20% de la població amb ingressos més elevats i la del 20% amb ingressos més baixos) passa del 7,3 al 7,1. Igualment, l’índex de Gini, la proporció acumulada de la població ordenada pels ingressos equivalents amb la proporció acumulada dels ingressos rebuts pels mateixos, passa de 40 a 38,4. “La disminució de la desigualtat es deu a què la mitjana d’ingressos disponibles equivalents del 20% de la població que més guanya ha disminuït el 2024 respecte al 2023. En canvi, la mitjana del 20% de la població que menys guanya ha augmentat gairebé un 0,5%. Pel que fa a la resta de la població, la mitjana d’ingressos disponibles equivalents ha crescut un 8,2%”, ha exposat.
També ha destacat que la privació material severa ha passat del 7,3% al 5% de la població, i que la sobrecàrrega dels costos d’habitatge (és a dir, les llars que destinen més del 40% dels ingressos a pagar el lloguer) s’ha reduït del 10,5% al 9,4%. “La gent guanya més diners i la desigualtat decreix”, ha afirmat Marsol, subratllant que els ingressos de les persones en risc de pobresa han passat de 9.800 euros el 2023 a 14.100 aquest 2024.
Totes aquestes dades han servit perquè Marsol hagi defensat que “la situació general ha millorat” i que a més l’executiu treballa “en aquesta línia” perquè no hi hagi risc de fractura social.
“La gent guanya més diners i la desigualtat decreix”, ha afirmat Marsol, subratllant que els ingressos de les persones en risc de pobresa han passat de 9.800 euros el 2023 a 14.100 aquest 2024
Baró, però, ha estat contundent i ha manifestat que “la fractura social és cada vegada més profunda” i ha recordat que el 31% de la població té dificultats per arribar a finals de mes i que les prestacions socials augmenten any rere any arran de l’“estat assistencialista” que ha creat DA. En aquest sentit, i esmentant l’informe del Raonador, ha manifestat que la classe mitjana està “desapareixent” i que es dibuixa “un país sense present ni futur”.
Marsol l’ha acusat de fer “un discurs repetitiu” i “apocalíptic” i ha defensat les diverses mesures que l’executiu ha tirat endavant en matèria salarial, d’habitatge i social. Així, ha defensat les partides que es destinen a la construcció d’habitatge públic, que els salaris s’hagin revalorat per sobre del cost de la vida els darrers anys i que, per tant, “la situació estigui millorant”.
Qüestionada sobre mesures concretes en el cas de l’habitatge, la ministra ha recordat que s’estan analitzant les possibilitats per prendre mesures perquè la situació un cop es desintervinguin els lloguers el 2027 sigui “la millor possible” i a preguntes de la presidenta del grup parlamentari d’Andorra Endavant, Carine Montaner, sobre el programa d’avals, ha reiterat que es treballa per tenir-lo enllestit al juny o al setembre i que “la situació està ben encaminada” després de les converses amb els bancs per fer efectiu, per exemple, que els interessos siguin més reduïts. Montaner ha proposat que s’allargui el reemborsament dels préstecs i Marsol ha respost que es podria arribar als 75 anys.
Comentaris (6)