Tres dècades es compleixen d'aquest fet històric que va suposar la modernització del país i el reconeixement internacional. El debat que havia planat sobre què era Andorra va quedar resolt amb l'aprovació de la Carta Manga, on es definia que el Principat és un estat de dret, democràtic i social. El text és una eina que ha donat resposta a les necessitats de la societat des que es va aprovar fins avui segons els actors consultats que van formar part del procés constituent. Però cal tenir en compte que la interpretació de la Constitució evoluciona a mesura que evoluciona la concepció dominant de la societat tal com puntualitza el secretari de sindicatura de 1992 a 1993, Isidre Bartumeu.
Focalitzant la mirada al futur del país, la pregunta que sorgeix és si cal modificar el text, i la resposta majoritària entre els actors del procés consultats és que sempre es poden fer retocs i modernitzar la Carta Magna. Tot i que, el conseller general de 1992 a 2001 i 2009 a 2015, Ladislau Baró, hi veu un perill d'entrar en una crisi de règim "canviar la Constitució i que no hi hagi un consens igual com el que hi va haver el moment de fer-la el que farà és dividir la societat, sense que prosperi un model alternatiu o que prosperi per una majoria molt justa i quan guanyi la minoria voldrà canviar-lo".
En una línia similar s'expressa el conseller general entre 1992 i 2009, Jaume Bartumeu, que defensa que s'hauria de fer amb el mateix consens i amb el mateix esperit d'andorranitat que el del primer consell constituent, i afegeix que "caldria fer un repàs de tot el text constitucional". Amb tot, Baró remarca que la Constitució, trenta anys després, segueix "assegurant el bon funcionament de la vida social i de les institucions i l'equilibri democràtic d'Andorra", tot i que puntualitza que cal més de diàleg i trobar solucions d'algunes qüestions per via legislativa.
Comentaris (13)