La qüestió de l’habitatge, immersa en una “situació preocupant i greu” i per a la qual “no tenim una vareta màgica”, ha centrat bona part de la trobada que diversos membres de l’executiu presidit per Espot han mantingut a AINA amb els mitjans de comunicació. El mandatari governamental ha començat a abordar el tema, respecte del qual també ha acabat intervenint el ministre de Territori i Urbanisme, Raül Ferré, per donar alguns detalls sobre la conversió en pisos de lloguer assequible diversos habitatges adquirits pel Govern, per referir-se al pacte d’Estat sobre l’habitatge que algunes formacions polítiques han demanat.
Espot ha explicat que “no és la formalitat més adequada” i ha deixat clar que “una cosa és la UE, una altra el sistema de pensions, la salut”, en la qual hi intervenen altres actors i institucions com el poder legislatiu i, en canvi, la “matèria d’habitatge és més acció executiva”. El pacte d’Estat “no sé si és el bon instrument”, i encara que “no hi tanquem la porta, tot el que sigui estendre la mà a altres formacions polítiques no ens hi neguem si això pot ser eficient i productiu”, podria acabar “demorant l’adopció de determinades”. En fi, que “es pot aconseguir el mateix sense haver d’articular aquest pacte d’Estat” i hi ha “mecanismes menys formals que un pacte d’Estat però que siguin més útils”.
DESCONGELACIÓ
Però el gran bloc de les preguntes i les explicacions, que han servit a Espot per enviar un dard enverinat al raonador del ciutadà, Marc Vila, respecte de qui s’ha referit dient que “agrairia no tenir posicions maximalistes”, han tingut a veure amb la possibilitat de deixar sense efecte les mesures de pròrroga de contracte de lloguer. Considera aquestes mesures molt intervencionistes. “És una mesura social d’una envergadura que difícilment trobarà en els països del nostre entorn”, ha dit, impròpia, ha vingut a afirmar també, d’una economia “tendent al liberalisme” com l’andorrana.
“Tard o d’hora hem de ser conscients que aquesta intervenció tan forta del mercat no es pot mantenir”, ha indicat el mandatari governamental, que hi ha afegit que “com més intervenim el mercat, menys incentivem els propietaris privats i a la llarga estem empitjorant el problema”
“Tard o d’hora hem de ser conscients que aquesta intervenció tan forta del mercat no es pot mantenir”, ha indicat el mandatari governamental, que hi ha afegit que “com més intervenim el mercat, menys incentivem els propietaris privats i a la llarga estem empitjorant el problema”. I ha estat en aquest marc quan ha afirmat que el programa electoral demòcrata era clar i ningú es pot sentir enganyat ni esparverat ara. Espot ha reconegut que encara s’està dissenyant com fer aquest primer pas de desintervenció.
S’han d’avaluar diversos paràmetres i, en qualsevol cas, es farà, segons el cap de l’executiu, “a poc a poc, de forma quirúrgica, prudent, anirem desintervenint el mercat del lloguer molt quirúrgicament, molt meditadament”. I es buscaran “mecanismes substitutoris” per a qui tingui dificultats insalvables. Es definiran “criteris objectius i fàcilment verificables” per poder sancionar aquells propietaris que es passin de la ratlla, alhora que es confia en la benevolença dels tenidors d’immobles.
Xavier Espot, que ha assegurat que si no s’haguessin fet les mesures que s’han fet “estaríem en una situació pitjor” i que, ha recordat, hi ha “molts factors que tots ells sumats han creat una tempesta perfecta”, ha indicat que “la nostra voluntat és que sigui un percentatge petit” els pisos que es quedin sense pròrroga. Un percentatge que ha situat per sota del 25%. I es “redoblaran esforços” en altres escenaris.
TRES POTES I ELS COMUNS
El màxim responsable de l’executiu ha assegurat que l’acció per intentar redreçar la situació de l’habitatge s’ha de sustentar en tres potes. I aquí hi “cap posar més immoble al parc de lloguer” fomentant la col·laboració público-privada, per la qual cosa espera que “els propietaris també estiguin en línia perquè necessitarem la col·laboració del sector privat”. També cal veure, ha indicat Espot, “com podem concessionar sòl públic als propietaris privats perquè hi basteixin edificis el preu del lloguer dels quals el fixi el Govern”.
“Per part dels comuns hi ha d’haver una reflexió de si hi ha d’haver una implicació addicional respecte de la problemàtica de l’habitatge”, ha manifestat un cap de Govern que ha recordat que “no hi ha disponibilitats pressupostàries il·limitades”. I “des d’aquest punt de vista els comuns hauran d’anar fent un esforç més important”
S’ha d’aconseguir “alliberar sòl públic d’acord amb uns requisits” i en aquesta qüestió hi té una importància cabdal els comuns. Espot ha reconegut que hi ha una proposta a nivell intern que ben aviat es compartirà amb les administracions parroquials i s’intentarà que “no hagi de ser una imposició” i que els comuns cedeixin espais. “Per part dels comuns hi ha d’haver una reflexió de si hi ha d’haver una implicació addicional respecte de la problemàtica de l’habitatge”, ha dit el cap de Govern, que ha defensat com ha pogut el fet que el comú de la Massana hagi ‘cobrat’ a l’executiu més de 5 milions per un immoble que va rebre procedent d’una cessió gratuïta.
Espot ha defensat la Massana recordant que també en el cas d’Andorra la Vella (Borda Nova) o Escaldes, el Govern participarà en els respectius projectes i al cap dels anys els immobles que es facin acabaran sent de titularitat comunal. En tot cas, però, ha admès que els recursos tenen límits i “haurem d’anar caminant plegats perquè no hi ha disponibilitats pressupostàries il·limitades”. I “des d’aquest punt de vista els comuns hauran d’anar fent un esforç més important”, ha reblat el responsable executiu.
Mentrestant, el ministre de Territori i Urbanisme ha explicat la situació dels immobles que va adquirint el Govern. Raül Ferré ha explicat que en el cas dels edificis de Roureda de Sansa, a Andorra la Vella, i l’hotel Hermus, a Encamp, ja s’està treballant perquè es puguin rehabilitar “el més ràpid possible” i a principi de l’any que ve estiguin disponibles com a pisos de lloguer. Si pot ser, abans no es pugui accedir als habitatges en què es convertirà l’antic hotel Àrtic, també a la capital, i que seran “operatius l’abril maig del 2024”.
El titular de Territori, departament encarregat de les obres, també ha explicat que si un dels edificis adquirits a la carretera del Coll d’Ordino es pensa destinar al ‘coliving’ és perquè “es podria obrir demà al matí”. I perquè sota aquesta fórmula de convivència, en lloc de donar solució a 44 persones, potser es podrà donar resposta a 88.
Comentaris (32)