Així, i entre altres, segons que recull l’informe de tècnica legislativa emès pels serveis jurídics del Consell General, es deixa constància que en l’article 6 del projecte de llei que està a tràmit parlamentari, i que estableix que “el Govern, quan sigui necessari, emetrà normatives que siguin consistents amb les disposicions d’aquesta Llei per dur a terme les obligacions d’Andorra en virtut dels estatuts i els acords” relatius, per exemple, a operacions financeres o pagaments, l’expressió “quan sigui necessari” no s’escau. Perquè dóna un marge amplíssim al Govern per fer i desfer.
L’informe jurídic recorda que “la ‘Proposta d'acord sobre criteris de concepte i de forma per a l'elaboració de les proposicions i dels projectes de llei, de l’any 2002’, estableix que “cada article ha d’establir un únic mandat o regulació legal concreta'. Degut a la incertesa de la norma que no determina de forma concisa i concreta que s’entén per ‘quan sigui necessari’” i, per tant, es proposa a la comissió legislativa de Finances, que està tramitant el text legislatiu, que se suprimeixi l’esmentada expressió. En certa manera, la inseguretat que poden generar algunes parts de la llei que es tramita forma part, justament, del debat que hi ha en comissió. Essencialment ho posa sobre la taula el grup socialdemòcrata.
Des de Washington reclamen l’aprovació de la llei i la seva entrada en vigor tan aviat com sigui possible; per tant els processos s’estan accelerant més del que ja ho estaven i en lloc de sotmetre el text a votació dijous de la setmana vinent es voldria dur a l’hemicicle dilluns mateix
També va ser el PS, com va quedar clar durant el debat de l’esmena a la totalitat que no va avançar, que va denunciar, per dir-ho així, l’excessiu protagonisme que el projecte de llei donava al ministre de Finances i al secretari d’Estat d’Afers Financers Internacionals. I en certa manera, els serveis jurídics de la cambra parlamentària, també fan un toc d’atenció amb aquest fet. Recordant la mateixa proposta d’acord citada, afirmen que aquella “estableix que ‘les referències a ministeris o altres òrgans amb una denominació susceptible de variar, i també els càrrecs corresponents, s’han de fer amb denominacions que no puguin perdre vigència’. Per tant, es proposa utilitzar les referències ‘ministre encarregat de les Finances’ i ‘secretari d’Estat encarregat dels Afers Financers Internacionals’, respectivament”.
El debat sobre el projecte de llei d’adhesió a l’FMI s’està fent a marxes forçades i el text es vol fer entrar amb calçador. El Govern, segons algunes fonts, creia que amb el conveni aprovat la setmana passada l’FMI ja es donava per satisfet i donaria accés a Andorra i a les seves pretensions d’ingressar-hi a tot estirar el 17 d’octubre per poder formar part d’un grup concret de països, essencialment centre-europeus. Sembla, però, que des de Washington reclamen l’aprovació de la llei i la seva vigència i, per tant, s’estan accelerant els processos més del que ja ho estaven.
En aquest sentit, a la cambra parlamentària s’estan fent passos per tal que abans de divendres el text estigui tancat i es pugui sotmetre a aprovació del Consell General dilluns que ve i no dijous de la setmana que ve com inicialment estava previst. Així hi hauria el marge just però aparentment suficient perquè el text aparegués publicat al BOPA abans del dia 17 d’octubre o just el mateix dia. La llei entra en vigor l’endemà mateix de la publicació.
Comentaris (1)