Conseller general i ministre s’han retret l’un a l’altre que no hagin calculat prou bé què es podria fer, des del punt de vista de les polítiques financeres, per atenuar l’increment del cost de la vida al Principat, per reduir la inflació. “Qui ha de fer quatre números és vostè”, s’han retret mútuament Jover i López, que no és pas poc habitual que mantinguin tenses trobades en públic. Certament, la sang no ha arribat al riu ni molt menys en aquesta ocasió. Hi ha hagut estira-i-arronses molt més virulents.
Les tres grans magnituds de la previsió pressupostària per al 2023 són: uns ingressos de 522.306.991 euros i unes despeses totals de 553.756.991 euros. I un dèficit inicial projectat de 31.450.000 euros
El titular de Finances ha exposat davant la cambra -excepte les dades relatives als ingressos de duana d’octubre- dades que ja eren conegudes. Especialment, és clar, les relatives al pressupost per a l’exercici vinent. Les tres grans magnituds de la previsió pressupostària per al 2023 són: uns ingressos de 522.306.991 euros i unes despeses totals de 553.756.991 euros. I un dèficit inicial projectat de 31.450.000 euros. Jover, que ha elogiat la “capacitat de resiliència” del teixit econòmic andorrà i el bon comportament que l’economia del país està tenint, ha explicat que les previsions recaptatòries per a l’any que ve s’han plasmat d’una manera “conservadora”, situant-les fins i tot per sota, en alguns conceptes, del que es liquidarà aquest 2022.
Jover, que ha recordat novament que la previsió és tancar l’actual exercici en curs amb un superàvit superior als 15 milions d’euros quan s’havia arribat a xifrar en més de 30 milions el dèficit a mig exercici, ha ressaltat com a dades noves que en matèria de recaptació derivada de l’impost de societats es passarà dels 42 milions inicialment projectats a uns 70. I pel que fa a l’IRPF, la variació prevista és de setze milions, passant dels 38 milions que inicialment es preveien a uns 54 milions.
El ministre ha exposat davant els consellers allò que ja ha anat anunciant en altres compareixences públiques relatives al pressupost del 2023. I ha insistit de nou que l’IPC amb què s’ha calculat la previsió comptable és del 4,5%. Això ha servit Pere López per retreure-li que quan es va començar a elaborar el pressupost, la inflació ja estava situada en “un 6% llarg o gairebé un 7%”, amb la qual cosa “no pot eludir les responsabilitats” de l’impacte que tindrà l’increment de dos punts percentuals com a mínim, ha indicat el parlamentari socialdemòcrata, en els comptes públics.
Pere López ha tornat a reclamar bonificacions sobre els carburants “per als residents i per als professionals” i ha demanat una política de suport “més àmplia, més estesa”, que hauria d’haver pogut “plantejar altres mesures com un IGI de l’energia o un IGI dels carburants”, reduint la imposició sobre aquestes mercaderies. Jover ha negat implícitament aquestes bonificacions recordant l’augment de la devolució parcial de l’impost sobre els hidrocarburs als professionals (que passarà d’uns 700.000 euros anuals a més de dos milions) i recordant que s’està ultimant el mal anomenat, ha dit, ‘xec calefacció’.
El parlamentari del PS lamenta la política d’habitatge governamental i que la previsió comptable s’elaborés amb un IPC del 4,5% quan ja se sabia que estaria al tomb del 6% o més enllà
Jover ha indicat que “la capacitat que té Andorra per matisar la seva inflació és molt menor” a la d’altres països perquè essencialment és “importada” i “voler fer creure que amb polítiques provinents de Govern podem fer canviar la inflació de manera significativa és fer volar coloms”. Aquí ha estat quan el ministre ha demanat a López que “faci quatre números” per veure que la incidència és “extremadament limitada” i, per contra, faria “caure” de manera molt significativa la recaptació de l’Estat. El ministre ha arribat a acusa el conseller del PS de mentir per mantenir que es pot incidir de manera important per aconseguir atenuar els preus.
Jover encara ha anat més enllà i ha explicat que per aconseguir una mínima matisació de la inflació caldria fer “un esforç milionari que hagués hipotecat polítiques socials”. El màxim responsable de la cartera de Finances ha assegurat que “prefereixo aguantar l’Estat del benestar” que fer “un esforç milionari” per contenir la inflació. Pere López li ha respost amb allò de “qui ha de fer quatre números és vostè” i ha assegurat que una política generosa de bonificació als carburants suposaria “un menyscapte de sis milions” als comptes de l’Estat que creu que és del tot assumible.
Entre altres coses, ha dit el conseller general socialdemòcrata, perquè el simple fet que l’IPC no sigui del 5% i acabi sent del 7% suposa, només en les nòmines que abona el Govern, i sempre segons els apunts que ha fet davant la comissió López, sis milions d’increment respecte del que ja compta l’administració que haurà de pagar l’any que ve en retribucions als seus treballadors. Pere López també ha lamentat el que el PS considera -i que òbviament Jover no avala- una pobra, pobríssima política en matèria d’habitatge.
“Voler fer creure que amb polítiques provinents de Govern podem fer canviar la inflació de manera significativa és fer volar coloms”, manté el titular de Finances
El debat posterior a la presentació de les dades sobre el pressupost per al 2023 ha conclòs amb una reflexió del president de Terceravia, Josep Pintat, que s’ha vingut a demanar com pot ser que “si hi ha tants ingressos” perquè segons les dades del Govern l’economia va molt bé i, a més, l’endeutament de l’Estat no suposa cap problema, com pot ser, dèiem, que el poder adquisitiu de les famílies vagi minvant. “Si hi ha davallada de l’economia, què farem?”, s’ha demanat un Pintat que ha remarcat que si anant l’economia bé les famílies ho passen malament, si la cosa comença a trontollar, la davallada de poder adquisitiu passarà a ser “empobriment”.
El ministre de Finances, que en declaracions posteriors als periodistes ha explicat que les previsions sobre l’IPC hores d’ara passen per situar-lo a final d’any, sempre que no hi hagi cap incidència major i la volatilitat dels mercats no ho ensorri tot plegat, entre el 5,3% que considera l’FMI i el 6,9% actual, ha respost el líder de Terceravia fent unes observacions que passaven per deslligar evolució econòmica empresarial i poder adquisitiu. Jover, que ha defensat la política intervencionista que Govern ha fet en aspectes com la pròrroga dels lloguers o la imposició d’increments salarials fins al salari mitjà, ha advocat per “deixar que el lliure mercat funcioni però estant alerta”.
Comentaris (1)