En la resposta, l’actual ministre recorda que el 2015 va entrar en vigor una nova legislació en matèria de bases tributàries i que no són poques, abans i després, les dificultats per poder cobrar certs deutes, especialment en matèria, per exemple, de taxa de vehicles. De fet, indica en la resposta, a la qual ha tingut accés l’Altaveu, que calen canvis legislatius per afrontar millor i amb més garanties certes reclamacions i la gestió del cobrament dels deutes. Per cert, Lladós explica també que en l’actualitat només hi ha quatre persones que es dediquen íntegrament a la recaptació d’impostos dins l’engranatge del departament de Tributs i Fronteres. Una cap d’àrea i tres tècnics administratius, perquè del quart no se’n pot disposar i, de moment, tampoc es pot cobrir la seva plaça.
Lladós també lamenta en la seva resposta que a diferència d’altres administracions, i d’altres països, en el cas del Govern, per molt que es poden fer accions per interrompre el termini de prescripció, aquest finalment no es pot allargar de cap manera més enllà dels quatre anys en global. Perquè el comptador, per dir-ho així, no es posa mai novament a zero. “Els principals deutes tributaris prescrits corresponen a la taxa sobre la tinença de vehicles i a la taxa sobre el Registre de Titulars d’Activitats Econòmiques”, indica el ministre en la seva resposta.
En aquests casos, per reduir l’import dels deutes tributaris prescrits, “s’ha de reformar la Llei de la taxa sobre la tinença de vehicles per poder donar de baixa d’ofici vehicles del Registre de Vehicles els titulars dels quals siguin difunts o ja no estiguin censats a Andorra i els vehicles dels quals ja no es trobin a Andorra o ja no circulin i que, malgrat tot, continuïn inscrits en el Registre i generin any rere any la taxa corresponent”. En el cas de les societats, també s’han de fer modificacions legislatives “per evitar la generació de la taxa per a les societats que, sense estar donades de baixa, o estant donades de baixa provisional del Registre tributari, no operin o no tinguin activitat, però que no hagin pogut ser donades de baixa. Aquestes societats continuen inscrites en el registre i continuen generant la taxa, sense que darrere d’aquesta inscripció existeixi cap realitat o cap activitat”.
En el cas dels vehicles o en el cas de les societats, “es generen cada any deutes en relació amb vehicles o societats inexistents que estan destinats a no ser cobrats i que tampoc no s’haurien hagut de generar. Finalment, el Govern ha iniciat els processos per donar de baixa aquests deutes i regularitzar els saldos comptables que corresponguin”, indica el titular de Finances en la resposta tramesa fa uns dies a la consellera Susanna Vela, que es va mostrat molt preocupada perquè en vint anys les arques públiques haguessin deixat d’ingressar 46 milions d’euros perquè els deutes han prescrit.
Tenint en compte que el període de prescripció no pot allargar-se més de quatre anys, tal i com ja s’ha apuntat, els deutes prescrits fins al 31 de desembre del 2024, i que, per tant,, van a tot estirar del 2004 al 2020, sumen 43.315.387,29 euros. “La diferència d’aquest import respecte als 45.897.050,56 euros comunicats al Tribunal de Comptes correspon a imports prescrits entre l’1 de gener i el 30 d’abril d’aquest any i a deutes resolts prescrits i extingits”, matisa el ministre, que explica en la seva resposta des del procediment de reclamació a la gestió informàtica que es fa de tota la recaptació o reclamació quan escau.
El que és clar és que amb la llei actualment vigent o amb la que hi havia abans del 2015, els deutes prescriuen. Però també és cert que amb l’actual legislació, l’administració té molts més instruments per poder exigir el rescabalament dels deutes. En canvi, i sense anar més lluny, del 2015 al 2020 van prescriure més euros en deute tributari (en concret, 23.158.810 euros) que no pas tots els que es van deixar de percebre pel mateix motiu la dècada anterior, és a dir, del 2004 al 2014, i que van sumar la tampoc menyspreable xifra de 20.173.430 euros. La taxa sobre el Registre de Titulars d’Activitats Econòmiques representa en el període global el 42,43% del deute tributari, principalment per deutes relacionats amb el registre de societats mercantils. La taxa sobre la tinença de vehicles generada per la titularitat del vehicle donat d’alta en el Registre de Vehicles representa el 17,40% del deute tributari prescrit. Els imposts indirectes anteriors a l’IGI i impost indirecte sobre la prestació de serveis d’assegurança representen el 15,96% del deute tributari prescrit.
LES RECLAMACIONS
Quant a les reclamacions o provisions de constrenyiment efectuades els darrers cinc anys, en puresa, quatre anys i mig, des de l’1 de gener del 2020 i fins al 31 de maig d’aquest 2025, l’administració, segons les dades facilitades al grup socialdemòcrata, ha promogut un total de 46.632 expedients, essent el 2021 el més proactiu en la matèria amb un total de 19.941 dossiers. Traduïts en imports, s’han reclamat 31.179.000 euros, essent el 2024 el més voluminós amb 9,7 milions d’euros reclamats.
Les provisions de constrenyiment, quant al valor dels expedients promoguts, ja presenta en aquest període, una radiografia diferent respecte dels deutes prescrits fins al 2020. Així, sempre parlant en imports, els majors volums els sumen imports com l’IGI i l’impost de societats. I també altres tributs duaners. I, en menor mesura, però per sobre d’altres impostos, l’IRPF.
Quant a les execucions, per la via de l’acord d’embargament s’han cobrat entre el 2020 i el maig d’aquest any 2025 més de 2.636.000 euros. I s’han promogut també un total de 7.904 acords de compensació que han permès que les arques de l’Estat acabessin rebent 11.245.130 milions d’euros més.
Comentaris (10)