A la trobada hi han participat, entre d’altres, l’alcalde de l’Ospitalet, Arnaud Diaz, bona part dels comandaments de FEDA, representants del gabinet ministerial andorrà, el president d’EDF, Bernard Fontana, i el préfet de l’Ariège, Hervé Brabant, evidenciant el caràcter transfronterer i estratègic de la iniciativa.
Durant l’intercanvi, la directora general de FEDA, Sílvia Calvó, ha exposat les bases del projecte i el marc de relació energètica entre Andorra i França, una cooperació que, segons ha remarcat, s’ha consolidat al llarg de més de 35 anys i que va molt més enllà d’un simple suport puntual.
Calvó ha posat en valor especialment els mecanismes de cobertura amb EDF, que han estat clau en episodis recents com la crisi energètica derivada de la guerra d’Ucraïna. “Sense aquell contracte hauríem tingut un impacte molt més gran”, ha assenyalat, destacant que aquestes cobertures han permès mantenir preus estables i evitar increments tarifaris importants. De cara al futur, ha advertit que aquest tipus d’acords “són cada vegada més importants” davant possibles noves crisis energètiques.
Els terminis també són a mitjà termini: es preveu disposar de l’avantprojecte i del muntatge jurídic i financer cap al 2027, mentre que la infraestructura no estaria plenament operativa fins al període 2030-2032.
Pel que fa al projecte de l’Ospitalet, Calvó ha subratllat que es tracta d’una infraestructura amb un fort valor transfronterer, que combina interessos andorrans i francesos. “Ens produiria energia a l’hivern i, a l’estiu, l’aigua recuperada serviria per a necessitats ambientals a França”, ha explicat. Això li atorga una doble dimensió: energètica i ambiental.
La instal·lació, basada en un sistema de bombeig i emmagatzematge, permetrà generar electricitat en moments de màxima demanda — especialment a l’hivern — i aportar flexibilitat al sistema, produint quan els preus són més elevats i contribuint així a contenir les tarifes. Segons les primeres estimacions, la central podria assolir una producció d’uns 40 megawatts.
Tot i això, encara queden aspectes clau per definir, com el repartiment exacte de la producció entre els diferents actors implicats — EDF, Andorra i altres entitats —, en un projecte que es configura com un treball a tres bandes. Els terminis també són a mitjà termini: es preveu disposar de l’avantprojecte i del muntatge jurídic i financer cap al 2027, mentre que la infraestructura no estaria plenament operativa fins al període 2030-2032.
El president d’EDF, Bernard Fontana, ha reforçat aquesta visió compartida, destacant que el projecte és “beneficiós per a les dues parts”. Per a França, permetria disposar d’energia gestionable a l’hivern i de reserves d’aigua a l’estiu, mentre que per a Andorra suposa un pas endavant en la seguretat de subministrament. Fontana ha subratllat que la iniciativa s’inscriu en una relació històrica de cooperació que ha evolucionat cap a “un veritable partenariat per construir models energètics responsables i eficients”.
Durant la visita, Macron ha mostrat interès explícit pel projecte i, segons Calvó, fins i tot ha instat els actors implicats a accelerar-ne el desenvolupament. El copríncep ha posat en valor especialment el seu caràcter renovable, transfronterer i alineat amb els objectius de descarbonització, un àmbit en què Andorra i França comparteixen estratègia.
Comentaris