Marsol ha destacat la importància de les dades contractuals per poder establir un veritable preu de referència de l’habitatge i no haver-se d’estar de consultes o estimacions. Per això, ha celebrat que hi hagi quatre comuns que estiguin introduint dades de forma habitual al registre però ha lamentat que n’hi hagi tres que no ho estiguin fent, malgrat que ha explicat que li consta que Andorra la Vella i Sant Julià tenen la voluntat de començar-ho a fer aviat. “Ho necessitem, ens ho hem de creure”, ha insistit la titular ministerial, que obertament ha dit que aprofitava l’altaveu parlamentari per fer la crida.
La ministra també ha deixat anar un “m’agradaria que tots els grups parlamentaris continuessin en aquest grup de l’habitatge” davant els anuncis fets els darrers dies pel PS i Andorra Endavant i els dubtes expressats pel conseller no adscrit liberal
“Aquestes dades són importants i no hem de continuar usant aquest tema com un instrument polític”, ha remarcat Marsol, que ha insistit en la necessitat que es vagin aportant dades i ha explicat que Andorra la Vella i Sant Julià no acabaven de veure què calia introduir al registre. Aquesta exposició l’ha fet la titular d’Habitatge en el marc de la darrera repregunta que s’ha formulat en el debat sobre el paper que ha de tenir l’INH, que contràriament al que podia pensar-se vista la picabaralla entre Marsol i Pla que ha acabat amb la sortida del darrer, el Govern té “la voluntat política” d’enfortir-lo.
El debat l’ha posat sobre la taula el líder de Concòrdia, Cerni Escalé, després de celebrar la qüestió de l’habitatge s’hagi situat ben bé en el focus central del debat polític. D’entrada, les reflexions d’Escalé sobre la matèria han portat Marsol a assegurar que quan es tinguin els primers esborranys del projecte de llei òmnibus anunciat la setmana passada es compartiran perquè s’hi puguin fer les aportacions necessàries. I la ministra també ha deixat anar un “m’agradaria que tots els grups parlamentaris continuessin en aquest grup de l’habitatge” que ha semblat només recollir el conseller liberal no adscrit Víctor Pintos, que aprofitant “la mà estesa” de Marsol ha demanat si seria possible participar en l’elaboració del que es preveu com un projecte de llei de modificació de la llei de creació de l’INH. La ministra ha donat a entendre que es permetrà treballar en conjunt.
I és que Marsol ja ha assegurat que per dotar de més força l’institut de l’habitatge i “dotar-lo de més eines o determinar-les millor”. La titular ministerial ha explicat que el fet de rebaixar el pressupost de l’INH per aquest 2024 no respon a cap intenció de treure pes a l’ens sinó d’establir un pressupost realista en relació amb la liquidació del 2023 i veient que no serà fins al 2025 quan realment l’organisme tingui prou parc immobiliari per gestionar.
MODELS
Escalé ha deixat clar que el model actual, que ha considerat híbrid, en relació amb les polítiques d’habitatge, amb dues potes importants com el ministeri i l’INH no el convenç. Sí que hi podria haver un únic organisme que dissenyés i executés aquestes polítiques. Això hauria d’estar tot “centralitzat des del ministeri” i suposaria “un estalvi econòmic d’una banda i la centralització de recursos, de l’altre”, tot comportant “que les persones que planifiquen també executen” i dotant, per tant, de “major congruència” tot plegat.
D’altra banda, el president parlamentari de Concòrdia també seria favorable a la continuïtat d’un sistema de dos caps sempre que l’institut de l’habitatge sigui “també fort amb una independència més gran” i que gestioni “no només actiu de Govern sinó també dels comuns”. L’estratègia híbrida actual, ha deixat clar Cerni Escalé, ni l’acaba de veure bé ni acaba de funcionar almenys a parer seu.
I en certa manera Marsol li ha donat la raó tot admetent que potser no veia fins ara la importància de l’INH. Però ara l’ha copsat i “necessitem un institut de l’habitatge fort, autònom i independent, amb personalitat jurídica pròpia i pressupost independent”. Aquest any l’INH no gestionarà “moltes coses” però ha “d’evolucionar a més important” i el “el fons de l’habitatge ha de ser realment un fons”, perquè el disseny actual, ha reconegut la ministra, no ha funcionat.
“Hem de regular el seu règim jurídic configurar com una veritable borsa de l’habitatge”, ha insistit Marsol. La ministra ha advocat “no per redefinir les funcions però sí modificar-les” per tal de construir un institut de l’habitatge “independent que treballi per a l’habitatge amb visió de futur”. I ha assegurat que ara, amb el canvi de director, “és el moment” per donar un impuls a l’ens a partir dels canvis legals que s’hagin d’adoptar i de “trobar un altre sistema” per al “fons de l’habitatge, que no ha tingut sortida”.
Comentaris (8)