Policies, militars i guàrdies civils espanyols deixen entreveure que, en matèria judicial, Andorra pot estar, en certa manera, sotmesa a Espanya. Ho vénen a dir així en el marc d’un procés que tenen endegat davant el Tribunal Europeu dels Drets Humans (TEDH). Davant la “dependència administrativa en diverses qüestions” que els recurrents detecten del Principat vers l’Estat espanyol, els demandants han sol·licitat la recusació del magistrat andorrà Pere Pastor Vilanova. Cert és que l’acció plantejada difícilment prosperarà.
Els demandants, de València, Saragossa, A Corunya, Madrid, Barcelona, Astúries, Múrcia, Badajoz, Las Palmas, Sevilla, Màlaga, Cadis, Almeria, Còrdova, Burgos i Toledo, tenen instat un procediment davant el Tribunal d’Estrasburg perquè aquest organisme jurisdiccional elimini el límit imposat en les seves pensions des de fa més de tres dècades. La qüestió de fons que plantegen els policies i militars és la discriminació de les seves pensions respecte a les que reben les víctimes del terrorisme.
Així, aquestes darreres víctimes esmentades cobren les pensions íntegres, mentre que els militars, policies i guàrdies civils pateixen una retallada en les pensions per lesions en acte de servei, que en alguns casos poden arribar a ser de 900 euros el mes, segons s’explica en la demanda presentada. La petició formulada no ha estat admesa a tràmit. I la no admissió la firma Pere Pastor, que, segons ha denunciat l’advocat que porta la causa, Fernando Osuna, s’ha resolt “amb dues línies” i sense cap més explicació, segons lamenta el lletrat.
La recusació presentada manté que "no és legal que un jutge d'un Estat resolgui demandes del seu propi Estat, és a dir, un jutge espanyol integrat en el TEDH no pot tractar ni resoldre matèries o litigis en els quals intervingui Espanya”. Tot i que Pastor, òbviament, no va ser proposat per Espanya, afegeix la demanda, és coneguda la relació d'Andorra amb l'Estat espanyol i la seva "dependència administrativa en diverses qüestions”. Així, la recusació recorda que aquesta dependència s'estén a matèries d'educació, de defensa i militar, i fins i tot els caps d'Estat del Principat són els Coprínceps, un dels quals és l’arquebisbe d’Urgell, “de nacionalitat espanyola”, tot i que els actes que fa com a Copríncep els formula com a nacional andorrà.
A més, Pere Pastor Vilanova forma part de la Secció Tercera del Tribunal Europeu de Drets Humans, formada per set jutges, de la qual forma part i és president el jutge proposat per Espanya Luis López Guerra. Això vol dir, indica l’advocat de policies i militars, que el magistrat andorrà està sota la directa dependència de Luis López Guerra, que és el jutge proposat per l'alta part contractant contra la qual s'interposa la demanda, amb el qual comparteix Sala. Per això, l'advocat considera que, en aquest assumpte, "el principi d'independència i imparcialitat judicial del TEDH respecte al poder polític quedaria qüestionat", i sol·licita que la declaració de no admissió de la demanda, que es va produir l'1 de desembre de 2016, s'ha de declarar nul·la.
Molt difícilment la tesi dels reclamants prosperarà. No obstant això, fonts jurídiques han indicat que en el futur poden sorgir altres problemes sempre que hi hagi causes que tinguin alguna relació amb Andorra i, d’una manera o altra, Pere Pastor hi hagi de prendre part. Formalment, totes les demandes que arriben a Estrasburg es formulen contra un Estat i, en representació seva, contra Estrasburg. Sabut és que la dona de Pere Pastor és l’actual ministra de Medi Ambient, Sostenibilitat i Agricultura, Sílvia Calvó. Per tant, en relació a qualsevol cas que pugui tenir a veure amb el temps que Calvó formi part del Govern és possible que Pastor s’hagi d’inhibir d’intervenir o s’arriscarà a que pugui ser recusat cada vegada.
Comentaris