El protocol global és, de fet, la suma de diferents mètodes d’actuació que cada departament implicat en el combat de la violència domèstica (Afers Socials, Interior, Salut, Justícia Educació…) ha dissenyat i ha posat en comú sota la denominació de Guia de col·laboració sobre violència de gènere en què la comissió fa dos anys que treballa de forma transversal amb l’objectiu de complir el Conveni d’Istanbul ratificat per Andorra el 2014. La guia inclou un conjunt d’actuacions que van des de la prevenció a la detecció al tractament de les víctimes en el moment de rebre o posar en coneixement l’acció violenta fins a l’atenció posterior, inclòs el seguiment de l’agressor.
La comissió nacional de prevenció de la violència de gènere i domèstica ha elaborat una guia que recull com ha d’actuar l’administració en el combat de la xacra
El document de treball elaborat per la comissió va ser validat dimarts i ha estat presentat aquest dijous pel ministre d’Afers Socials, Justícia i Interior, Xavier Espot, juntament amb la secretària d’Estat d’Afers Socials i Ocupació, Ester Fenoll; la secretària d’Estat de Justícia i Interior, Ester Molné; el secretari d’Estat de Salut, Joan León; i la directora del departament d’Inspecció i Qualitat Educativa, Marie Pagès. Tots plegats han desglossat les característiques principals dels àmbits d’intervenció i dels protocols que afecten les seves respectives àrees d’actuació.
En l'àmbit més social, les actuacions fixades, sobretot centrades en les àrees d'atenció a les persones i famílies i d'atenció a la infància, es regeixen pels principis d'interlocutor únic, comunicació entre serveis i derivació al Servei d'atenció a les víctimes de violència de gènere, sempre que la dona hi doni el seu consentiment. Quant a l’espectre sanitari, s’ha creat un 'codi lila' per a l'atenció a l'hospital de casos de maltractaments o agressions sexuals, que permetrà que les víctimes passin el mínim temps a la sala d'espera, siguin ateses en una zona íntima i amb un tracte especialment sensible, i que només hagin de ser sotmeses a una sola exploració amb presència del metge i el forense de guàrdia.
Si la dona confirma que ha patit violència de gènere, el metge avisarà la policia, i en tots els casos es trametrà un informe a la Batllia i s'informarà el Servei d'atenció a les víctimes de violència de gènere, que en farà el seguiment si la víctima dona el seu consentiment. De fet, sobre la qüestió del consentiment, el ministre ha reconegut que és una temàtica complexa, perquè l'objectiu és "lluitar contra la xacra de la violència de gènere i perseguir l'agressor, però també cal respectar la voluntat de la víctima, per evitar revictimitzar-la, així com el deure de secret professional".
A nivell policial i judicial el protocol implica que els agents de policia que atenguin les dones víctimes de violència de gènere hauran d'estar formats en aquesta qüestió, hauran de seguir uns protocols per a un tracte adequat evitant culpabilitzar-la o recriminar-li la seva conducta, i hauran d'informar-la en tot moment dels seus drets i de la possibilitat de rebre mesures de protecció. A més, s'haurà d'informar la víctima del procés que segueixi l'agressor (quan haurà de declarar, la seva situació processal, quan sortirà de la presó, etc.).
Ester Molné ha destacat que els encausats per violència de gènere seran informats de l'existència del programa per a la promoció de relacions no violentes, i que els batlles s'han compromès a privilegiar les penes condicionals qualificades si segueixen aquest programa, de manera que qui no el vulgui seguir, se li imposarà una pena ferma. El programa comptarà amb treball tant individual com grupal, i amb intervenció tant social com psicològica després de l'entrevista i el posterior diagnòstic.
El document aprovat aquest dimarts pretén ser “un instrument dinàmic” que serà revisat, si cal, cada sis mesos pel grup d’experts que l’ha elaborat
Finalment, dins l'àmbit educatiu es continuaran promovent accions centrades en la prevenció, i els docents que tinguin alguna sospita que hi hagi menors que puguin viure a la llar situacions de violència de gènere o que en siguin directament les víctimes, tindran l'obligació, el més aviat possible, de derivar el cas al Servei de protecció a la infància, que és qui té les capacitats per detectar si es tracta realment d'aquesta problemàtica.
Espot ha explicat que l’objectiu és que tots els casos conflueixin al Servei d'atenció a les víctimes, perquè puguin fer accions de prevenció i de reparació un cop hi ha hagut una situació de violència de gènere. Per al titular d’Afers Socials, Justícia i Interior es fa “un pas endavant molt significatiu" obligant a tots els agents de detecció a informar dels casos a aquest servei. El document pretén ser “un instrument dinàmic” que serà revisat, si cal, cada sis mesos en el marc d’una trobada de la comissió nacional creada en la matèria i que en la guia de col·laboració també ha inclòs models de denúncia i de pautes d’entrevista a tots els possibles intervinents en un cas de violència de gènere per part dels col·lectius, institucions o organitzacions que puguin rebre o haver d’atendre casos.
Comentaris