La qüestió s’està coent en somort. A foc lent, si es vol. Però el rerefons pot acabar d’allò més malament. Les fonts properes a la majoria comunal consultades han assegurat estar estupefactes davant la informació que s’ha compartit. I, de fet, el cas podria acabar o bé a la Batllia o bé a la fiscalia. La societat afectada, segons les fonts esmentades, estaria valorant la situació abans de triar el millor camí després de comprovar la inacció del comú, que es podria veure esquitxat també atès que, a priori, presumptament, sempre suposadament, no hauria fet res per recuperar ben bé 200 metres quadrats de terreny demanial que els actuals propietaris de Casa Motxo -res a veure amb als originaris i en canvi sí vinculats al conseller d’Obres i Serveis, Rafel Casal- s’hauria fet eventualment, presumptament, seus per poder construir un parell de notables xalets.
La societat privada que se sent agreujada, perjudicada, hauria posat els fets en coneixement del cònsol l’agost del 2020. Se l’informava que l’actual Casa Motxo s’hauria suposadament apropiat de terreny tant públic com privat per, d’una banda, poder donar compliment a les cessions que hauria hagut de fer del seu propi terreny i, de l’altra, per aconseguir eixamplar un camí públic estret, molt estret, i d’aquesta manera aconseguir un millor accés a les seves propietats, al Tarter.
La situació s’hauria agreujat l’estiu de la pandèmia quan, sense que constés cap autorització comunal, va ser demolit un mur de pedra original que separava el terreny de la societat que des de llavors es queixa reiteradament de l’apropiació indeguda del camí comunal
Des de llavors, la societat en qüestió, asseguren les fonts properes al comú que han tingut accés a la documentació -que a l’abril ja un saig va fer arribar formalment al comú en una diligència recepcionada i signada pel manador- ha fet diverses accions per intentar aconseguir la documentació necessària per poder corroborar la usurpació que es denuncia i per demanar al comú que restableixi l’equilibri territorial. En fi, que insti les accions necessàries per defensar el terreny públic i que pari els peus al promotor-conseller i pugui recuperar d’aquesta manera, el denunciant, el terreny, entre 200 i 300 metres quadrats, que considera que és seu.
Les peticions que s’han fet sempre han estat respostes a darrera hora, esgotant els terminis legals, i no responent mai tots aquells neguits o peticions que la societat denunciant feia. Que si els plànols que sol·licita es poden veure però no obtenir-ne còpia, que si no és necessari, que si no cal, que si… silenci. El projecte originari dataria del 2003 i s’hauria començat a executar els anys 2013 i 2014 amb intervenció o decisions comunals pel mig, no sempre acomplertes degudament segons els denunciants.
Però la situació s’hauria agreujat l’estiu de la pandèmia quan, sense que constés cap autorització comunal, va ser demolit un mur de pedra original que separava el terreny de la societat que des de llavors es queixa reiteradament de l’apropiació indeguda del camí comunal i s’hauria formigonat una altra llenca de la propietat de la societat denunciant per afegir-la al camí i així guanyar amplada per millorar l’accés als xalets que no se sap ben bé si han estat construïts tots en terra pròpia o en sòl aliè. I comunal per a més Inri.
En tot cas, la informació que s’ha posat a disposició de tots els consellers del comú recorda que la inacció de l’administració també genera responsabilitats i que, fins i tot, es pot al·legar ja no sols responsabilitats administratives sinó, fins i tot, anar a burxar perquè qui escaigui, si escau, entomi responsabilitats de naturalesa penal. Vaja, allò que no passa mai a Andorra. Amiguismes, corrupteles. Coses presumptes que presumptament es poden fer o es fan i que tal dia farà un any. O potser no. En tot cas, ni tan sols la delimitació de terreny confrontant les escriptures i altres documents, com ara plànols, no s’ha fet. I, per ara, no sembla que s’hagi de fer tampoc.
Comentaris (63)