Demà, però, els seran lliurades les claus: la clau de l’apartament, la clau de la porteria i la clau de l’habitació dels comptadors (en un primer moment, de fet, es va comunicar el dia 15 de juny com a data de lliurament de les claus. Una previsió que va resultar fallida). Tenir la clau del pis els permetrà poder dormir-hi després de gairebé tres anys vivint en habitatges provisionals.
Aquesta tarda, una veïna recordava que quan van rebre l’ordre de desallotjament (el segon ordre; n’hi va haver un altre, primerament, que va acabar amb un fals retorn) van tenir un mes per poder buscar-se residència (fa cosa d’un any i mig). En aquell moment, el comú els va ajudar oferint-los una alternativa de lloguer a la parròquia d’Ordino, però aquesta veïna la va rebutjar perquè considerava que quedava massa lluny de l’edifici (i de la zona) que es veia forçada abandonar per la perillositat de continuar vivint-hi. “Ho vaig considerar molt apartat i vam acabar trobant una altra opció de lloguer a Andorra la Vella”. El cap d’obres explica, però, que són els veïns que demà s’hauran d’ocupar d’anar a buscar les claus: “Jo no perseguiré ningú”.
Ara bé, l’interior del bloc es troba encara, en aquests moments, en un estat certament provisional. Operaris, aquesta tarda, acabant de tancar petites obres menors; l’escala comunitària, pendent pintar; els baixos ocupats per material d’obra; i un pis (a l’última planta) per aixecar íntegrament de nou (“no és urgent”, deia un treballador). És cert, però, que en la majoria dels pisos els veïns ja hi han dut els mobles i les pertinences necessàries bàsiques per viure. És un retorn lent, molt lent, però que ara, amb les claus a les mans, hauria de poder accelerar-se després de tres anys amb la vida –en termes de residència– en ‘stand-by’.
Comentaris