Els fets es remunten al 28 de gener del 2018. La demandant va pujar a l’atracció i durant el descens va sortir projectada de la vagoneta. Un fet clau en el sinistre va ser que la dona no portava cordat el cinturó de seguretat, aspecte que, des del primer moment, es va remarcar per part de Naturlàndia. En l’acció judicial, tant davant la Batllia com al Superior, l’advocat de la víctima de l’accident va posar en relleu que els empleats del parc no es van assegurar que dues el sistema de protecció adequadament lligat. A banda, sempre va negar que hi hagués cap actitud negligent per part d’ella.
En els escrits de defensa presentats per Naturlàndia, es va insistir en el fet que la dona no portés cordat el cinturó, com acreditava les imatges de les càmeres dels revolts 5 i 6. Des del parc s’assegurava que, aquell dia, en 350 fotografies de record dels usuaris, cap apareixia sense l’element de seguretat posat. A banda, es recordava que al llarg de tot l’espai hi ha nombrosos cartells en diferents idiomes amb les normes d’ús de l’atracció. També es va aportar un informe tècnic en el qual es deixava clar que el cinturó funcionava correctament i que “no es podia descordar sense una acció voluntària o involuntària del mateix usuari”.
A l’hora d’analitzar tant els fets com els escrits de totes dues parts, els magistrats del Superior han recordat una sentència sobre un cas similar dictada el maig del 2018. En aquell moment, es jutjava l’accident d’una nena a la qual el peu se li va sortir del trineu. La demanda també va acabar amb condemna a l’empresa.
La resolució és contundent en un sentit: els magistrats entenen que els vagons del Tobotronc necessiten altres sistemes de protecció que no únicament un cinturó que, recorden, els passatgers es poden treure fàcilment
Com llavors, el Superior posar en relleu que malgrat que es compleixin exigències tècniques i que l’atracció hagi superat les revisions periòdiques oportunes això “no és suficient per excloure la responsabilitat de l’explotador (...) sinó que cal analitzar si s’ha esgotat la diligència exigible”. I aquí és on remarca que “malgrat l’adequat funcionament del cinturó de seguretat, aquest es va descordar”. I aquí la sentència assenyala que “malgrat aquest acte hagi de vincular-se amb una acció voluntària -no acreditada- o involuntària de la pròpia víctima, el cert és que el dany hauria pogut evitar-se amb l’adopció d’altres mecanismes de seguretat com existeixen en moltes atraccions, com seria un sistema de retenció més eficaç que un simple cinturó de seguretat quin sistema d’obertura es deixa a la discreció de l’usuari qui, malgrat estar ben informat de la importància de què el mateix es trobi cordat durant tot el trajecte -informació acreditada pels cartells existents en quatre zones diferents de l’accés als trineus-, pot disposar sobre el mateix de forma voluntària o involuntària”. Aquests mecanismes, destaquen els magistrats, “fins i tot evitarien que el propi usuari es posés en situació de desequilibri o d’equilibri inestable que pogués provocar o coadjuvar a sortir projectat del trineu”. Així doncs, pel Superior “les mesures de seguretat dels trineus no poden ser considerades suficients per garantir la seguretat dels usuaris”.
Per això, es considera que cal entendre que “la societat explotadora ha incorregut en negligència encara que sigui lleu, atès que no va desplegar tota la diligència que hagués pogut evitar l’accident, ja que amb l’adopció de les mesures de seguretat indicades, els fets danyosos no haguessin tingut lloc, la qual cosa demostra que no va esgotar la diligència en el seu comportament per evitar la producció de lesions”. Per això, estima que cal condemnar Naturlàndia a abonar a la dona una indemnització que xifra en un total de 15.200 euros.
Comentaris (5)