Queda clar, doncs, que no és que tot estigui verd i sigui embrionari. No. L’esborrany del protocol al qual ha tingut accés l’Altaveu evidencia que no hi ha res de fet ni de tancat ni de res de res. És que fins i tot “aquest instrument no és jurídicament vinculant”. Això sí, de recursos financers queda clar que només n’haurien d’aportar el Govern i el comú d’Ordino i que, es faci el que es faci en l’immoble, “es reservarà al quart d’Ordino l’ús d’un espai adequat al desenvolupament de les seves funcions que com a mínim estarà compost per una sala de reunions, un despatx i una sala per poder-hi conservar els arxius”.
Es crea una comissió de seguiment de la col·laboració inter-administrativa i “es reservarà al quart d’Ordino l’ús d’un espai adequat al desenvolupament de les seves funcions que com a mínim estarà compost per una sala de reunions, un despatx i una sala per poder-hi conservar els arxius”
El protocol parteix de la necessitat de frenar “la degradació” de l’antic Hotel Casamanya i de la voluntat d’unir esforços entre les tres institucions que hi donen suport. A partir d’aquí, tota la resta és foc més que un foc d’encenalls. Com ja deia la carta al seu dia enviada pel cap de Govern, Xavier Espot, i el cònsol major d’Ordino, Josep Àngel Mortés, a les llevadores del quart, al Casamanya se li vol donar “un ús que sigui conforme a l’interès general i que, alhora, aporti valor afegit a la parròquia d’Ordino i al Principat d’Andorra”.
I llavors es concreta sense acabar de concretar que “aquest ús pot consistir a destinar l’edifici a les dependències del ministeri competent en matèria d’agricultura i medi ambient del Govern i de la conselleria de Medi Ambient del c omú d’Ordino, o qualsevol altre destí similar que les parts convinguin i que compleixi els requisits esmentats al paràgraf precedent, així com la idiosincràsia de la parròquia d’Ordino, que ha apostat pel manteniment del sector primari i la sostenibilitat mediambiental”. És a dir, el mateix sí però no de l’inici.
El protocol serveix, fonamentalment, per constituir una comissió de seguiment que desenvolupi la col·laboració interintsitucional. És a dir, una comissió per fer bullir l’olla. “Amb l’objectiu de posar en marxa aquesta col·laboració, es constitueix una comissió de seguiment, integrada per dos (2) responsables designats per cada un dels signataris. En cas d’impossibilitat dels responsables designats el signatari podrà designar qui els substitueixi.” Dita comissió, això sí, hauria d’identificar “els mitjans necessaris per assolir l’objectiu recollit en el pacte precedent, així com acordar, coordinar i donar seguiment a les accions que cal desenvolupar a aquest efecte, i en aquest sentit es dotarà d’unes regles internes de funcionament”.
DISPONIBILITAT DE RECURSOS
Però de compromís quant a aportacions i terminis no n’hi ha cap ni un. “Totes les accions estan supeditades tant a la disponibilitat de recursos humans per part de les tres administracions signatàries, com de recursos financers per part del Govern i del comú d’Ordino i a les normes jurídiques que en regeixen el funcionament.” Certament, el quart queda deslliurat d’haver de fer aportacions dinerària. Però ja està. Com que és tant incipient tot que no se sap res, no hi ha cap compromís a assumir.
“Aquest instrument no és jurídicament vinculant. Les diferències que puguin sorgir sobre la interpretació i l’aplicació del protocol es resoldran de comú acord entre els signataris en el si de la comissió de seguiment.” El protocol té una vocació de continuïtat en el temps de manera indefinida. Ara bé, si una de les parts vol deixar sense efecte l’aplicació de l’acord, es pot fer. “En aquest supòsit el protocol deixarà d’aplicar- se una vegada transcorreguts tres mesos des de la recepció de la notificació.”
Comentaris (2)