Els pagaments pendents del 2020 enfronten majoria i oposició al comú de Sant Julià de Lòria

Josep Majoral destaca que la corporació respecta els seus compromisos mentre que Cerni Cairat, de Desperta Laurèdia, considera excessiu l'import de 2,14 milions d'euros

Comentaris

El comú de Sant Julià de Lòria ha celebrat la sessió d'aquest dilluns telemàticament.
El comú de Sant Julià de Lòria ha celebrat la sessió d'aquest dilluns telemàticament. COMU SANT JULIÀ DE LÒRIA

L'equip de govern i la minoria han discrepat durant la sessió de consell del comú de Sant Julià sobre als pagaments que s'han reconduït de l'exercici passat al present. El conseller de Desperta Laurèdia, Cerni Cairat ha considerat excessiu l'import de 2,14 milions d'euros mentre que el cònsol major, Josep Majoral ha subratllat que "la corporació respecta els seus compromisos i hi ha uns pagaments que s'han d'efectuar"

Entre els reconduïts destaquen l'1,3 milions d'euros pel cadastre i el 600 mil pel dipòsit d'aigua que s'esta construint a Certés i que ha de subministrat aigua a Nagol. Cairat considera que és un import molt elevat i malgrat que estem encara lluny del sostre d'endeutament, no seria responsable flirtejar amb aquesta situació. Ha argumentat que "caldria replantejar algunes de les inversions previstes perquè aquest any continuem amb la previsió de davallada d'ingressos".

Els tres consellers de Desperta Laurèdia s'han abstingut en la votació d'aquest punt. Majoral ha afirmat que "no veig coherència perquè van votar a favor de la construcció del dipòsit i ara s'abstenen. El pressupost ja contempla aquesta disminució d'ingressos". El cònsol ha afegit que les obres del dipòsit encara s'estan fent i "tenim uns pagaments compromesos des de l'any passat que hem de fer".

S’ha aprovat un pla de reestructuració de l’administració que es basa en l’Ordinació de la Funció Pública 

Durant la sessió s’ha aprovat un pla de reestructuració de l’administració que es basa en l’Ordinació de la Funció Pública i en la Llei 9/2020 de mesures de racionalització econòmica i de recursos humans del sector públic. Majoral ha opinat que "calia aplanar la corba de creixement de l'administració". Així entre els reglaments, hi ha el de personal, el del servei de Circulació, el de compensacions o el de la carrera professional horitzontal i de gestió de l'acompliment. Majoral ha subratllat que " l’objectiu és assolir una racionalització econòmica i dels recursos humans, així com aplanar les corbes de creixement de l’administració comunal. Ha afegit que no es tocaran els salaris, es professionalitza el creixement laboral i s’estableixen les mateixes regles per a tothom per evitar greuges entre treballadors".

Ha dit que per arribar a l’aprovació dels reglaments, prèviament es van presentar en reunions de caire polític en les quals han participat els tres consellers de la minoria, reunions amb els diferents caps de departament liderades per l’empresa externa de recursos humans i trobades a títol personal entre els treballadors o els representants de l’associació de treballadors amb els cònsols o amb el departament de recursos humans. Després, se’ls va fer arribar un primer esborrany de la documentació i van tenir 13 dies per fer les esmenes escaients. De les efectuades, Majoral ha informat que el 90% han estat considerades favorablement. El comú preveu passar de 174 treballadors que hi ha ara a 165 al 2023 amb una rebaixa de la massa salarial.
 
La votació ha comptat amb l'abstenció dels tres consellers de la minoria manifestant, segons Maria Àngels Aché, que "ha faltat consens que permetés fer un intercanvi dinàmic de propostes i esmenes i que una comunicació més directa hauria permès evitar dubtes i esvair malentesos." A més ha considerat massa curt el termini de tretze dies per a la presentació d'esmenes.

Comentaris

Trending