Durant molts anys, en els informes del Tribunal de Comptes, s’ha posat de relleu que la mancomunitat no tenia un aixopluc legal, que no estava emparada per una forma jurídica deguda. Es porta temps que s’ha anat analitzant la situació de comú acord amb els quarts, la majoria dels quals no ha trobat cap impediment en cedir tot el protagonisme al comú. Fins ara hi havia un representant de cada quart i el cònsol, més un grup de tècnics que estaven sota l’empara comunal. Les decisions de manteniment, inversió i altres havien de ser adoptades pel conjunt d’aquest grup de persones. I, més sovint del que caldria, el procediment es feia molt feixuc.
Fins ara hi havia un representant de cada quart i el cònsol, més un grup de tècnics que estaven sota l’empara comunal. Les decisions de manteniment, inversió i altres havien de ser adoptades pel conjunt d’aquest grup de persones. I, més sovint del que caldria, el procediment es feia molt feixuc
Certament, a l’empara d’una normativa que estableix la col·laboració entre Govern i comuns o entre els comuns entre sí i que afavoreix les mancomunitats, s’hauria pogut articular ara un instrument legal que donés cobertura a la mancomunitat d’aigües. Però ja feia temps que des del comú no es veia aquest instrument com operatiu. I finalment es dissoldrà. Només el quart d’Ordino hi ha posat alguna trava sensible. La resta de quarts haurien mostrat el seu acord. La mancomunitat deixarà d’existir i es crearà un departament d’aigües al comú.
A més, segons les fonts consultades, hi haurà una comissió de seguiment, on sí que hi tindran presència els quarts, i que periòdicament analitzaran el funcionament del servei. Però les grans decisions i les del dia a dia les adoptarà el comú. I els seus tècnics. Per tant, tot serà és àgil i hauria de ser més eficient. En cap cas deixen de respectar-se les competències i aquells béns que són de titularitat del quart quedaran catalogats com a tals. Però la majoria estan en desús o mancants de manteniment.
La xarxa de distribució, que és l’eina bàsica, passa pràcticament tota per terreny comunal. I els pocs dipòsits o fonts de quarts que estan operatives i alimenten la xarxa general mantindran la seva consideració i si mai el servei d’aigua, pel que fos, s’acabés privatitzant, els quarts tindrien dret a un cànon en proporció del pes de les infraestructures cedides, per dir-ho així, al conjunt del servei. Ara bé, segons les fonts, el pes en global, i més encara particularment en el cas d’algun quart en concret, és molt minso.
Comentaris (1)