Tot plegat bé a tomb de l’acord de la junta de govern del comú ordinenc del 19 de juny, validada posteriorment per la sessió de consell del 27 de juliol, per la qual s’autoritzava el canvi i ampliació d’activitats comercials a desenvolupar per la societat explotadora de l’icònic museu. Amb la inclusió de noves activitats comercials permeses hi havia, per exemple, la de l’explotació i gestió de suports comercials. Era una suposada solució a la reivindicació feta per Zorzano, que havia recordat els acords amb comuns anteriors i s’havia mostrat obert a traslladar el museu a alguna localitat costanera catalana.
“Ara cal, però, concloure el més aviat possible amb la reinstal·lació dels OPIs que es varen fer retirar, que ha fet perdre molts diners al museu i que continua fent-li’n perdre cada dia que passa, perquè no seria comprensible haver autoritzat la instal·lació d’aixetes i no deixar-hi passar aigua”
Per ara, ni el museu ni Zorzano no tenen una confirmació oficial de la decisió. D’aquí que, en primer lloc, l’administrador únic del Museu de la Miniatura, en una nota enviada a l’Altaveu, afirma que espera ser convocat perquè se li comuniqui oficialment la decisió. En tot cas, Zorzano celebra la voluntat del comú d’Ordino “de corregir la seva decisió sobre la proscripció d’OPIs a la parròquia, i voldria començar dient que jo no havia fet cap amenaça, simplement havia dit que si no em sentia estimat marxaria, perquè amb tota moderança reivindico un respecte per als idealistes que com jo lluiten dins un món de dubtosos valors”.
L’administrador únic del Museu de la Miniatura manté que permetre l’explotació dels suports comercials “al capdavall no representa cap cost per al comú” i, per tant, “es una decisió encertada, i una mostra d’estima a la parròquia”. “No tenia sentit, al contrari, revocar el permís que els tres anteriors cònsols havien atorgat al museu per tal d’ajudar al seu precari equilibri econòmic, tenint en compte a demés que en el mateix lloc s’hi troben anuncis de gran format d’agències immobiliàries i altres negocis particulars”.
Amb tot, Zorzano reivindica que “ara cal, però, concloure el més aviat possible amb la reinstal·lació dels OPIs que es varen fer retirar, que ha fet perdre molts diners al museu i que continua fent-li’n perdre cada dia que passa, perquè no seria comprensible haver autoritzat la instal·lació d’aixetes i no deixar-hi passar aigua”. Des de l’administració del Museu de la Miniatura s’entén que “en certa manera l’estètica dels OPIs pugui no agradar, però la conseqüència de la seva supressió no és equiparable davant la pèrdua d’un museu singular, de contingut únic al món, que en els seus 25 anys d’existència ha aportat quasi 500.000 visitants a la parròquia amb un summe grau de satisfacció, com es pot comprovar efectuant un simple clic a internet”.
Finalment Zorzano confia “poder resoldre aquest incident amb el comú en el temps més breu possible fent ús de qualsevol de les vies legals existents, que n’hi ha, i deixar en una anècdota per l’oblit aquest lamentable contratemps”.
Comentaris (2)