“Les normes d’Escaldes les ha de veure bé Escaldes, no acceptem ingerències al Madriu”

Rosa Gili i Quim Dolsa defensen que a la zona de Ràmio o del camí empedrat de la vall protegida el comú escaldenc hi ha de poder fer i desfer perquè els correspon la gestió i neguen que estiguin bloquejant res o tinguin “cap intenció imperialista” respecte d’altres parròquies

La cònsol, Rosa Gili, ha defensat per activa i per passiva el que considera territori escaldenc del Madriu (zona blava) sense dubtes ni comparticions.
La cònsol, Rosa Gili, ha defensat per activa i per passiva el que considera territori escaldenc del Madriu (zona blava) sense dubtes ni comparticions. Toni Solanelles

Si algú en dubtava, la polèmica derivada de l’ordinació que havia de regular el ‘funcionament’ de la vall del Madriu acabarà com el rosari de l’aurora, i per molt que la cònsol major d’Escaldes, Rosa Gili, asseguri que “no ho veig”, tot plegat encendrà l’espurna d’un nou, llarg i feixuc procés judicial de delimitació territorial. Perquè Gili i el seu número 2, Quim Dolsa, tenen clar que “la part d’Escaldes és d’Escaldes i no hem de demanar res a ningú”. I perquè “les normes d’Escaldes les ha de veure bé Escaldes, no acceptem ingerències”.

Visiblement molesta tot i els seus somriures -algunes vegades irònics, d’altres per mirar de relaxar-se- Gili ha comparegut acompanyada del cònsol menor per protagonitzar una llarguíssima roda de premsa que, ha dit, no hauria volgut haver de fer. L’ha justificat pels atacs rebuts, considera, després de la no assistència a les reunions previstes per aquest dimarts del consell assessor i la comissió de gestió del Madriu. Consideracions com ara que Gili enganya assegurant que el 70% de la vall és d’Escaldes o que s’ho vol carregar tot han indignat la mandatària escaldenca, que s’ha mostrat més parroquialista que mai.

“Els molesta que estiguem movent coses a Ràmio respectant el que diu la Unesco, els molesta que la vall sigui viva”, ha afirmat la mandatària comunal escaldenca mostrant la seva cara més parroquialista

Rosa Gili ha fet -igual com el dia que es va anunciar oficialment que s’endegaria un procés de declaració de lesivitat contra casa Xirro- un repàs de fets i de tècnica jurídica. Per acabar assegurant que al contrari del que insinuen o diuen els altres cònsols implicats en el projecte -el de Sant Julià, Josep Majoral; el d’Andorra la Vella, David Astrié (aquests dos són els que més han rebut); i el d’Encamp, Jean-Michel Rascagneres- Escaldes no té cap intenció de bloquejar res però sí de defensar el que considera seu i defensar, també, els ciutadans de la parròquia.

La cònsol d’Escaldes ha assegurat que a l’inici del present mandat comunal, les quatre corporacions concernides van coincidir que la vall del Madriu-Perafita-Claror “no s’havia cuidat prou”. I que se li havia de prestar més cura. I això és, han assegurat els dos mandataris consolars, el que està fent Escaldes. “Els molesta que estiguem movent coses a Ràmio respectant el que diu la Unesco, els molesta que la vall sigui viva.” Però Gili ha garantit que això seguirà sent així i que espera un retorn dels altres cònsols respecte de les precisions que s’han fet respecte de l’ordinació.

I és que Gili ha acusat Encamp, Andorra la Vella i Sant Julià de voler que “Escaldes faci el que se li diu i punt. I això no ho podem acceptar”. La cònsol, que ha recordat que “ens devem als ciutadans d’Escaldes i no al senyor Rascagneres o al senyor Majoral”, amb la qual cosa no consideren que hagin d’informar, per exemple, si decideixen fer pujar rucs a Ràmio, ha arribat a assegurar que la Unesco no ha exigit mai una ordinació sobre la vall però sí una estratègia d’accés a l’espai declarat d’interès cultural.

IMG 20220525 160746
Rosa Gili i Quim Dolsa han fet una extensa roda de premsa.

Per tant, ha dit la cònsol escaldenca, si no hi ha manera que s’aprovi l’ordinació en qüestió amb les precisions que va fer Escaldes a posteriori d’una roda de premsa on es va anunciar l’acord per aprovar el text, el comú escaldenc publicarà la seva estratègia d’accés i que surti el sol per on vulgui. Perquè per al comú que ara presideixen Gili i Dolsa, a la zona del Madriu, arran d’un projecte impulsat a final de la dècada del 1980 pel comú d’Andorra la Vella per crear una estació d’esquí a Claror, i després amb decisions respecte del projecte avalat per la Unesco i els plans d’urbanisme les divisions territorials estan clares.

És clar, però, que una cosa és administració i l’altra titularitat. I és aquí quan tot indica, encara que Gili hi passi de puntetes, que el cas acabarà arribant als tribunals. I s’enquistarà més, molt més, del que ho pugui estar ara. I els frec-a-frec només amenacen de danyar una declaració que, ha reconegut la pròpia cònsol, “genera interès” pel “segell de la Unesco”.  “Espero que la Unesco no llegeixi els diaris” i estigui comprovant com aquells que haurien de donar exemple i treballar de manera conjunta i es tiren els plats pel cap. Amb tot, la declaració de la Unesco no treu ni dóna raons. No treu ni dóna, a parer de Gili, prerrogatives territorials.

ORDINACIÓ

L’únic que pretén l’organisme internacional és que es conservin els valors, els atributs que s’han destacat i pels quals s’ha premiat la vall. I que es posin en valor. I això és el que Gili i Dolsa han assegurat que han estat fent i faran. La mandatària comunal escaldenca ha reconegut que l’ordinació acordada per les anteriors corporacions “no és la que m’agrada més” i que per això ha sol·licitat introduir-hi ens matisos, uns canvis sobre els quals, lamenta, la resta de comuns no haurien tornat resposta. Cert que en la compareixença de premsa per anunciar l’acord sobre el text, Gili hi va ser. “Però si recordeu, vaig parlar poc”, ha refrescar la memòria als periodistes. I és cert. Com cert és que va dir que amb aquella ordinació se sentia còmoda.

Edit Plànol Madriu9 02
Un dels plànols que han presentat els cònsols.

Aquest dimecres ha reconegut que se sentia còmoda de forma global, però que hi havia concrecions que creu que s’havien de matisar i que per això al seu dia va demanar temps. Ha assegurat que no hi ha cap problema amb la prohibició acordada amb l’accés rodat. Però alhora considera que s’han de poder aplicar excepcions “cas per cas” que pugui decidir cada comú sobre el que sia el seu territori. Per a Gili i Dolsa és inconcebible que una comissió de gestió i la directora d’un ‘parc natural’ tingui més prerrogatives que un comú sobre un territori que Escaldes considera seu a tots els efectes i que en les zones tripartides, bipartides o el que escaigui cal arribar “a una unanimitat, que vol dir que ningú pot imposar res a ningú altre”.

Quim Dolsa deixa clar que “al Madriu no hi volem fer un barri, ni tampoc construir-hi torres. Es mantindrà l’esperit de la vall”

Els dos cònsols han destacat que Escaldes ha finançat diverses actuacions a la vall i és l’únic comú que pràcticament i hi inverteix temps i diners. I personal. “Escaldes creu en el Madriu i farà coses al Madriu”, ha remarcat Gili, deixant clar que de cap manera creu la corporació escaldenca que s’hagi de comunicar res als altres comuns. “Hem volgut treballar amb bona predisposició amb els altres” alhora, però, no toleren que es posi en dubte la lleialtat institucional. En fi, que el ‘marrón’ és seriós. De campionat. Més bloquejat que mai.

Rosa Gili ha assegurat que el comú d’Escaldes no vol malmetre res però tampoc es vol quedar encallat, sense aprofitar els tractius d’una vall amb el segell de la Unesco. Quim Dolsa ha estat molt gràfic en assegurar que al Madriu “no hi volem fer un barri, ni tampoc construir-hi torres. Es mantindrà l’esperit de la vall del Madriu” entre altres coses, més enllà de les creences convençudes perquè “el pla d’urbanisme no dóna edificabilitat”. Els cònsols també s’han demanat si algú va demanar algun tipus de permís a la resta de comuns quan es va construir el refugi de l’Illa, en territori indubtable d’Encamp.

LA GILI PARROQUIALISTA

En tota la llarga compareixença, a banda d’enrevessats conceptes i apreciacions jurídiques, ha traspuat el component parroquialista de la cònsol, que dista molt, o força almenys, d’aquella Rosa Gili consellera general que defensava que havia de ser el Govern qui assumís la tutela d’un espai com el de la vall del Madriu. “El marc jurídic, la Constitució, és la que és. Sóc coherent. Si s’ha de parlar de canvis m’hi trobaran”, ha dit, però també ha deixat clar que no sembla que s’hagi d’obrir un període de modificacions constitucionals territorials.

Reunió del consell assessor aquest matí al comú de Sant Julià.

Relacionat

Indignació als comuns del Madriu: “Escaldes ho vol trencar tot”

Potser “s’esperava que vindria de cònsol i regalaria terreny” de la parròquia. Però no serà el cas, ha deixat clar. Ha reconegut que hi ha diferències entre la Gili parlamentària i la Gili cònsol. També en relació al Madriu. “Cert que hi havia moltes coses que no se sabia, perquè no s’explicaven” i per raons electoralistes “hi havia molta confusió”. Des que ha aterrat al comú “vaig aprenent què és el Madriu” i ha conegut lleis com la de patrimoni cultural que no coneixia. “No em sento incoherent amb el que deia, he progressat”, ha afirmat amb contundència.

I després de ressaltar que la polèmica actual és en certa manera “cosa d’egos”, Gili ha afirmat que la vall del Madriu és “una cosa a estar-ne orgullós, que no s’ho acabaven de creure”. “La vall del Madriu no l’hem aprofitat prou”, ha conclòs. De moment, el que s’està ‘aprofitant, i de valent, és una pugna entre comuns. Una guerra oberta i un Madriu en un ‘stand by’.



FRASES

· “Si els altres comuns no volien moure fitxa que ho diguin clarament però no que diguin que per culpa d’Escaldes estiguem aquí”

· “No hi hauria d’haver cap impediment per seure i poder parlar del que sigui”

· “No som ningú per entrar a casa dels altres però tampoc que ens diguin què hem de fer a casa nostra”

· “Hi ha una falta de respecte cap a la nostra parròquia, cap als nostres ciutadans i cap a la meva persona”

IMG 7875
La cònsol escaldenca s'ha mostrat en alguns moments dolguda amb les reaccions dels seus homòlegs i alhora indignada amb la situació.

· “Hi ha una voluntat d’aïllar-nos i de fer-nos quedar pel que no som”

· “Si treballar pels ciutadans d’Escaldes i per la parròquia d’Escaldes és fer electoralisme, doncs potser sí que estem fent electoralisme”

· “Prenem decisions polítiques i els compromisos electorals ens regeixen una mica”

· “Per molt que diguin, per molt que ens amenacin, no aprovarem una cosa que no ens satisfà”



Comentaris (5)

Trending