Les impressions de Majoral són compartides pels seus col·legues d’Andorra la Vella, David Astrié, i d’Encamp, Jean-Michel Rascagneres. La indignació és màxima. Tot i que suposadament de manera justificada, Gili no s’ha presentat aquest dimarts ni a la reunió del consell assessor -on a banda dels representants comunals també n’hi ha d’entitats ecologistes o dels cortalans i, especialment, del Govern (hi havia la ministra de Cultura, Sílvia Riva)- ni tampoc a la de la comissió gestora. I com que totes les decisions, especialment les d’aquest segon organisme, s’han d’adoptar de forma unànime, no pot avançar res. Ni tira endavant l’ordinació ni tampoc altres qüestions que hi ha sobre la taula, com l’encàrrec d’un parell d’aplicacions telemàtiques (app pública de rutes; app interna per a la gestió d’incidències).
Rascagneres s’ha referit a la falta en la reunió de Gili. “M’ha sorprès molt l’absència de la cònsol d’Escaldes-Engordany perquè la importància de la reunió requeria de la seva presència i això provoca un bloqueig. El text de l’ordinació s’adapta a les circumstàncies actuals i la posició escaldenca no permet avançar.” Per al cònsol de Sant Julià, la sorpresa era una altra. Majoral ha afirmat que “és sorprenent que una ordinació aprovada en la comissió de gestió pels quatre comuns ara fa un any i mig amb roda de premsa inclosa no es pugui ratificar plenament perquè ara un diu que hi ha coses que no li encaixen”.
El mandatari comunal lauredià ha lamentat molt l’actitud, el comportament que està tenint el comú escaldenc i la seva cònsol, que probablement segueix més una traça electoralista que una altra cosa. “La posició d'Escaldes és poc rigorosa demostra manca de voluntat per poder avançar”, ha dit Majoral. De la seva banda, i des d’Andorra la Vella Astrié ha lamentat que la situació “ja dura uns quants mesos i tot els projectes en marxa estan aturats perquè l’ordinació és un instrument imprescindible perquè la comissió de gestió funcioni d’una forma homogènia”.
TERRENY INDIVÍS
Entre els elements que més indignen, especialment als responsables comunals de la capital, és que Escaldes s’atribueixi la titularitat del 70% de la vall. En aquest sentit, el cònsol menor d’Andorra la Vella ha explicat que “un dels dubtes que Escaldes expressa per no aprovar l’ordinació és que ells tenen el 70% del territori de la vall i aquí li voldria recordar a la cònsol que confon la titularitat amb la gestió”. I Astrié s’explica: “Quan Andorra la Vella i Escaldes es van separar al 1978 perquè aquesta darrera esdevingués parròquia, la delimitació administrativa del territori que es va fer només va afectar la part urbana fins a la carretera de la Plana i es va dir que la resta es faria més endavant”.
I aquesta delimitació no es va fer mai i no va ser fins que arran de l’elaboració i entrada en vigor dels plans d’urbanisme van sorgir unes divergències i es va haver haver d’acudir als tribunals. En aquest sentit, el cònsol menor de la capital ha incidit en el fet que “com que no es va fer -la delimitació territorial- i hi ha una sentència de l’any 2012 que diu que la part comunal és indivisa”, la titularitat no se la pot atribuir Escaldes. Afirmar el contrari “és enganyar la gent”, ha dit un Astrié que ha explicat que el que es va fer va ser definir zones d’administració i, per tant, cada comú té uns espais, més o menys grans, en relació als quals pot gestionar. Però que no té en propietat.
Comentaris (12)