Parròquies

La Justícia eximeix el comú de culpa en un accident a les obres de Prat de la Creu

El Superior esmena la Batllia, que havia condemnat la corporació en considerar-la responsable al 50% del sinistre que va patir un cotxe en caure a una rasa oberta per instal·lar la xarxa de calor de FEDA: considera que, en tot cas, la responsabilitat seria de la constructora, fet que ha de dirimir la jurisdicció civil

16/06/2025 (19:19 CET)

El cotxe va caure a la rasa en sortir del pàrquing.

L’ensurt aquell dia (21 de setembre del 2022), no es pot negar, va ser gran. Al final, afortunadament, no es van haver de lamentar danys més grans que els soferts pel cotxe. El vehicle que, sortint de l’aparcament de Prat de la Creu, va caure a una de les rases obertes per l’empresa que, llavors, treballava en la instal·lació de la xarxa de calor de FEDA i en la reforma del paviment del carrer. La seva propietària i l’asseguradora van portar l’afer a la Justícia, demandant, per una banda, la constructora, i, per l’altra, el comú de la capital. Ara, el Superior ha eximit de responsabilitat la corporació parroquial, indicant que, en tot cas, a qui s’ha de reclamar és a l’empresa encarregada de les obres.

L’accident va ser força espectacular. El cotxe, que aquell dia d’ara fa gairebé tres anys, sortia del pàrquing va caure en plena rasa. Estava oberta perquè, llavors, s’estava fent l’allargament de la xarxa de calor de FEDA i, al mateix temps, el comú, que va ser qui va contractar els treballs, aprofitava per fer part de la reforma de les voravies. Afortunadament, la conductora, més enllà del mal moment, no va patir lesions de consideració. El vehicle, això sí, va quedar força malmès.

I per això la dona i l’asseguradora que tenia contractada van decidir reclamar. Ho van fer per una doble via. Per un costat, van presentar una petició d’indemnització al comú, que va denegar-la via silenci administratiu. I, a partir d’aquí, es va fer una demanda administrativa a la Justícia. Al mateix temps, també s’encetava una acció judicial, per la via civil, contra l’empresa constructora. Bàsicament, es volia que es fessin càrrec del cost de la reparació del vehicle.

En primera instància, la secció administrativa de la Batllia va donar-li part de raó i va condemnar el comú. S’entenia que era culpable en part del que havia succeït i se l’obligava a pagar uns 3.200 euros, corresponents al 50% de la responsabilitat que se li atribuïa. L’altre 50% seria de la constructora. Totes dues parts van presentar recurs al Superior. La corporació perquè entenia que no havia de pagar res i els demandants perquè consideraven que havia d’assumir el 100%. Ara, la segona instància s’ha pronunciat.

I ho ha fet recordant que, per un costat, hi ha una altra acció, en aquest cas civil, contra la constructora. I, sobretot, posant sobre la taula el que marca la Llei de contractació pública. Aquesta estableix que “el contractista ha d’indemnitzar per tots els danys i perjudicis que es causin a tercers com a conseqüència de les operacions que requereixin l’execució del contracte”. I, en aquest cas, “és evident que aquí la causa del sinistre té com a origen l’execució d’un contracte d’obres”.

Per això, s’opta per revertir la sentència de primera instància. S’estima el recurs del comú i s’apunta que la desestimació de la demanda administrativa va ser correcta. També s’apunta, però, que hi ha un altre procés en marxa, el civil, -ara aturat, justament, a l’espera de com es resolia el procediment administratiu- i que si s’acaba condemnant la constructora, aquesta podria fer accions contra la corporació. De moment, però, dona i asseguradora encara hauran d’esperar a veure com resol tot plegat la Batlia.

Etiquetes