Les obres no començaran abans de l’any vinent. O almenys això és el que creu el comú, que havia rebutjat com a mínim en tres ocasions els projectes presentats per la promotora, espanyola. Els projectes complien la normativa quant a edificabilitat, que és que deriva del pla parcial que es va desenvolupar al seu dia, el 2010, a la unitat d’actuació coneguda com de la Seu de la Justícia. Però com que els immobles que es pretenen construir passaven de les vuit plantes, la proposta constructiva podia estar subjecte a revisió per part de la junta de govern del comú.
La setmana passada es va autoritzar l’última proposta que es va presentar, tal i com ha reconegut el cònsol major de la parròquia, David Astrié, que ha recordat que en ares de les garanties i la seguretat jurídica “no pots retallar l’edificabilitat”
Finalment, la setmana passada es va autoritzar l’última proposta que es va presentar, tal i com ha reconegut el cònsol major de la parròquia, David Astrié, que ha recordat que en ares de les garanties i la seguretat jurídica “no pots retallar l’edificabilitat”. Una altra cosa és quan estiguin fets els estudis de càrrega que deriven de la mal anomenada moratòria urbanística. Però aquest projecte encara no hi està pas subjecte i Astrié assegura que la promotora s’ha adaptat a les exigències comunals.
En ser un edifici pràcticament a l’entrada de la parròquia, com a mínim al nucli central, el cònsol ha assegurat que no es podia autoritzar un edifici immens -Astrié evita dir-n’hi torre-, més alt que la Seu de la Justícia, i que no aportés res. Per això, el fet d’incloure els jardins verticals -pensin en la paret de l’antiga seu d’Andorra Telecom on hi ha les lletres d’Andorra encara avui per avui, al ‘The Cloud’- considera el mandatari comunal que pot ser un atenuant. De fet, el cònsol voldria que una vegada construïts els blocs, creïn escola.
David Astrié recordava l’exemple del Bosco Verticale de Milà. Un edifici gens apreciat d’entrada però que al final ha acabat sent una mena de reclam turístic. El cònsol d’Andorra la Vella sí que considera, com a mínim, que amb els canvis introduïts -els primers projectes rebutjats daten del mes de maig- s’ha aconseguit una proposta final “més amable” i que, amb cura, pot acabar esdevenint un “edifici emblemàtic”. A partir d’aquí, “m’agradaria que els edificis del voltant” fessin una aposta per incloure elements verds ja fos a les façanes o a les terrasses i aconseguir, d’alguna manera, unes construccions més sostenibles.
CÀRREGA
Com que sap que els projectes autoritzats, per l’envergadura, seran objecte, potser, de crítica, Astrié ja s’avança i recorda que ara per ara, ja s’ha dit, no hi podia haver canvis possibles. “Els estudis de càrrega són els que hauran de permetre modificar el pla d’urbanisme”, recorda el cònsol, que explica que una vegada hi hagi aquells estudis realitzats, en funció de diverses variables -per exemple, si hi ha suficient capacitat energètica o si no hi ha abastiment d’aigua garantit- sí que es podrà per exemple, reduir l’edificabilitat de certes zones, sense dret als propietaris de terrenys a queixar-se.
I en aquest sentit, David Astrié té clar que una vegada hi hagi els estudis de càrrega fets, llavors, “haurem de prendre decisions de forma valenta” i, llavors, mirar de reconduir algunes zones que, ara per ara, podrien acollir monstres constructius un rere l’altre. Sense parar.
Comentaris (21)