Escaldes-Engordany ha suspès, de moment, l’atorgament de noves llicències urbanístiques. La llei li dona un termini d’un any d’aturada i durant aquest temps la corporació preveu enllestir els estudis de càrrega que han d’ajudar, també, a determinar la revisió del pla d’urbanisme parroquial que haurà de fixar si la parròquia pot continuar creixent com ho ha fet fins ara o no.
Ara bé, quin és el ritme d’atorgament de llicències que hi havia fins ara al comú? Segons les dades que ha facilitat a l’Altaveu la corporació, durant el primer mandat de Rosa Gili (gener 2020-desembre 2023) es van donar fins a 189 llicències d’aquelles tipologies com les que s’han decidit aturar ara: tramitacions i atorgaments de plans especials, projectes de parcel·lació, projectes d’urbanització i projectes d’edificació de nova planta. Concretament, 44 el 2020, 53 el 2021, 55 el 2022 i 37 el 2023.
Cal tenir present que ha estat durant aquests últims quatre anys quan s’han aixecat, per exemple, les torres del Clot d’Emprivat, construccions autoritzades gràcies a la revisió del pla d’urbanisme que es va fer el 2018, en l’últim mandat de Trini Marín. Amb tot, les dades no són tant diferents de les registrades, precisament, durant el darrer mandat demòcrata al comú (2016-2019). Llavors se’n van donar 191.
Gili apunta que els quatre anys anteriors a la seva arribada ja hi havia molta inversió estrangera i existia la bombolla immobiliària
La cònsol major, Rosa Gili, considera que “hi ha diferents elements que han condicionat aquesta bombolla immobiliària”. Els últims quatre anys creu que han estat afectats per la Covid. “Vam tenir l’aturada i després crec que morim d’èxit en el sentit que som un país de muntanya i, de manera general, la gent ha tingut ganes de sortir de les ciutat i anar cap a llocs on es pugui respirar més. En ser un país de natura hem tingut molt aquest efecte”. Igualment, “hi va haver el boom del teletreball, primer obligat i després ha continuat” i afirma que li consta que al Principat hi ha molta gent vivint, “de nacionalitats molt curioses” que fan teletreball alhora que “gaudeixen de la qualitat de vida, la natura, la seguretat ciutadana i per tant, això també ha fet incrementar molt l’interès que hi ha pel país”.
En general doncs, reconeix que “és evident que tenim una pressió urbanística molt important”, encara que també exposa que no pot analitzar en detall els quatre anys anterior a la seva arriba al comú. “No puc dir quina era la situació, però em consta que hi havia també molta inversió estrangera del país veí i molt lligada a la crisi que es vivia a Catalunya i Espanya”, explica. Per tant, afirma que “la bombolla immobiliària ja la teníem en aquell moment”.
De la mateixa manera remarca que la problemàtica de l’habitatge també ve de lluny. “El 2019 jo estava al Consell General i amb els companys vam treballar una llei per comprar habitatges que ens la van llançar a la paperera i ara és el que estan fent”, lamenta, recordant , per tant, que “el drama de l’habitatge ja era molt candent. Això sí que ho sé”.
Comentaris (8)