La lentitud de la Justícia va fer que una reclamació del 2017 no tingués una resolució ferma fins al 2020. I, ara, ja està en vigor no pas aquell contracte del 2017 si no un altre de diferent, amb la qual cosa inicialment el comú entenia que era materialment impossible complir la sentència. O, almenys, que no tenia cap sentit. Però en una decisió recent, la sala administrativa del Superior manté que com a mínim a efectes patrimonials sí que és rellevant calcular de nou les ofertes que es van presentar al 2017, almenys en els punts que deia el tribunal, i anunciar a qui hauria correspost la feina.
Sense admetre-ho obertament, les fonts consultades vénen a reconèixer que l’empresa impugnadora hauria d’haver guanyat el concurs. Per això s’està calculant de quant hauria de ser la indemnització, encara que es considera que serà més aviat baixa perquè segons els consultats, una vegada es va impugnar el concurs es va resoldre ràpidament el contracte i es va procedir a fer un nou procés de selecció d’empresa per fer la treta de la neu del Pas.
Per tant, el que caldria abonar seria el que hauria ingressat proporcionalment a l’oferta presentada els dies que van transcórrer des de la signatura del contracte fins a la seva rescissió. Caldrà veure si amb aquesta fórmula tant l’empresa impugnadora com la Justícia se sentiran còmodes.
Comentaris