Aquest és el temor d’alguns ciutadans assenyats però alhora queixosos amb la gestió comunal de les zones blaves i la por, també, que afecta a més d’un dels integrants de l’equip del servei de circulació de la parròquia. Posar paranys a tort i a dret i exigir el cobrament de multes, de sancions, no és plat de bon degustar. Menys encara quan no era pràctica habitual a Canillo i, de cop, s’ha passat del zero al deu. Però les directrius, recorden les fonts, arriben de l’estament polític.
El soroll, fa més d’un any que dura. De fet, any i mig, quan el cas de l’estacionament, justament al peu de Ransol, ja el va portar un veí davant el Raonador del Ciutadà perquè el comú no complia amb el que hauria
Un estament polític que ha vist com la qüestió, el soroll, fa més d’un any que dura. De fet, any i mig, quan el cas de l’estacionament, justament al peu de Ransol, ja el va portar un veí davant el Raonador del Ciutadà perquè el comú no complia amb el que hauria. La corporació no va respondre d’entrada al veí indignat, ho va haver de fer amb posterioritat arran de l’escrit que li va trametre el Raonador. Tot plegat no ha servit de gran cosa. O potser sí. Aquell plec de multes que tenia el ciutadà i que mai no ha apagat tampoc no han estat mai reclamades.
A Ransol, coincideixen diverses fonts, la situació s’ha agreujat des de l’entrada en funcionament d’un aparcament vertical comunal. La pressió perquè s’ompli semblaria que està al darrere de moltes de les “persecucions” en forma de multa. L’expressió és de la consellera de la minoria Dolors Cabot que reconeix, alhora, que “Ransol és un punt calent” i que, certament, era un desordre que calia endreçar. Però ni tant ni tan poc. El comú posa molta pressió. “La majoria intenta que els vehicles vagin sí o sí a l’aparcament vertical”, exposa Cabot, que lamenta que la gestió d’aquests espais, de les zones blaves, “s’ha acabat tornant un tema molt polític”.
I més enllà de tot plegat, la consellera exposa el mateix que pot dir qualsevol altre ciutadà de la parròquia. “Hi ha diverses hotels que tenen màniga ampla i a la parròquia tothom coneix el cotxe de tothom. I tothom sap qui va esmorzar o a berenar on cada dia a la mateixa hora i que tot i estacionar a la parada del bus no passa res”. I per acabar-ho d’adobar, “no hi ha cap mena de diàleg”. Ho admet, per exemple, el veí que va acabar acudint al Raonador del Ciutadà. Només llavors va ser citat per un conseller de la majoria. Cap dels dos cònsols. I la conversa va ser, gairebé, una mena de diàleg de sords.
Comentaris (19)