El comú d’Encamp tindrà tres mesos per decidir si accepta regulacions proposades pels ciutadans

L’ordinació s’ha publicat aquest dimecres al BOPA i entrarà en vigor a partir de dijous. Consta d’un total de vuit articles i dues disposicions finals. Així, es deixa clar que “la participació ciutadana, entesa com el dret dels ciutadans a intervenir de manera directa o indirecta en les polítiques públiques, es pot dur a terme per mitjà de la presentació de propostes i suggeriments al comú”. I això es pot amb la presentació de “propostes d’iniciativa normativa de caràcter reglamentari” sempre que es refereixin “íntegrament a competències pròpies de l’administració pública general”.

Per fer-ho, s’hauran de portar acompanyades d’un nombre de signatures “no inferior al 10% del cens electoral”. Un cop rebudes, qui ha de portar a terme el procediment per analitzar-la és la junta de govern que “ha de valorar la proposta pel que fa a la necessitat de la norma, els costos que comportaria, l’oportunitat de la regulació per a l’interès públic i els efectes que produiria sobre el sector i els interessos concernits”.

Quan s’hagi fet aquest treball, la decisió sobre si s’accepta o no l’ha d’adoptar el ple del consell de comú “en un termini màxim de tres mesos”. Si no es pren cap decisió, es considera “desestimada per silenci administratiu”. En aquest cas, i com apunta l’article 6, les persones que hagin presentat la iniciativa poden presentar recurs.

L’ordinació estableix uns períodes durant els quals no es poden presentar aquestes accions, bàsicament els propers a les eleccions, tant per les generals com per les comunals. Així, no es podrà impulsar cap d’aquestes iniciatives des de la convocatòria dels comicis i fins seixanta dies després de l’elecció del cap de Govern o els cònsols. Tampoc quan s’hagi convocat un referèndum.

El darrer article de l’ordinació, el 8, regula mínimament la participació dels infants i adolescents de la parròquia, que es vehicularà via “comissions i consells de comú específics”. Es demana que “s’adoptin els mecanismes de seguiment de les opinions expressades (...) amb la finalitat de poder identificar els seus problemes, les seves expectatives tan pel que fa al seu benestar subjectiu com quant a l’interès públic”.