Majoria i oposició han coincidit, això sí, en agrair a Casa Roig la consecució de l’acord, que Camp ha reconegut que ha estat difícil de gestar sobretot després d’uns darrers mesos del 2020 on semblava que l’entesa seria impossible. No obstant, el cònsol major ha assegurat que el comú treballarà per tornar el Palau de Gel a l’epicentre de l’activitat social, cultural, turística i esportiva de la parròquia. També ha quedat clar que el lloguer, a partir del setzè any de vigència del contracte, passarà a ser de 23.000 euros mensuals, sempre que les revisions anuals de l’IPC no hagin fet que aquesta xifra sigui superior abans, amb la qual cosa, la renda mensual bona seria la més elevada.
A la seva manera, el cònsol canillenc ha tirat pilotes quan se li ha demanat com és que ara es pagaran 20.000 euros quan es mantenia que no es podia abonar una mensualitat superior a 9.000 euros: “Si hem acceptat aquest preu” és perquè “és totalment acceptable”
El nou contracte preveurà una penalització “moderada”, segons l’assessor jurídic del comú, pel cas que hi hagi una ocupació del bé a posteriori de la finalització del contracte. Camp s’ha excusat dient que si bé no ha estat el millor tancar un acord amb el contracte ja vençut, el comú no tenia la intenció, en cas de no arribar a un nou pacte, d’allargar gaire més l’estada al Palau de Gel. El cap de l’oposició, Albert Torres, ha deixat clar que la qüestió “no s’hauria d’haver gestionat així” i que amb l’ocupació s’ha donat una molt mala imatge i s’ha fet “un mal favor que avui aquesta firma no subsana”.
Els dos representants de la minoria, el citat Torres i Dolors Cabot, han estat força contundents tant en la forma -per haver-se assabentat de l’acord per la premsa i no haver estat presents en cap moment en la negociació- i per la forma, en considerar que no és el millor haver d’invertir en béns que no són de la teva propietat. En aquest sentit, Cabot ha vingut a dir després de la sessió extraordinària que el comú prioritza altres inversions i que mai no ha tingut un interès real en trobar una solució definitiva per al Palau de Gel. Els dos consellers d’Objectiu Comú sempre van defensar que es treballés per adquirir el terreny tot fent una proposta realista i alhora assumible. De fet, Cabot també s’ha preguntat com era possible que fa uns mesos no es pogués assumir un lloguer de 9.000 euros i ara se’n pagui 20.000 al mes que seran com a mínim 23.000 a partir del 2036.
Camp no ha estat gens clar en això. A la seva manera el cònsol canillenc ha tirat pilotes fora tot dient que la parròquia pot estar tranquil·la perquè “si hem acceptat aquest preu” és perquè “és totalment acceptable”. El cònsol ha deixat clar que no tot és la part econòmica i que durant els darrers mesos se n’han adonat clarament de l’estima i rellevància que els ciutadans sentien per l’equipament, tot i que ha reconegut que està molt envellit i caldrà “reflotar-lo” en tots els sentits. Quan s’ha intentat aprofundir sobre la qüestió del preu, Camp ha dit que ara es posarà més accent en el Palau de Gel com a prioritat i que en un pressupost de 14 o 15 milions anuals 240.000 euros no han de ser un maldecap.
El cònsol canillenc també ha recordat que la propietat del terreny havia accedir a rebaixar una mica els emoluments que inicialment demanava i, sobretot, havia admès que el contracte fos de 25 anys, quan inicialment pretenia que no passés de quinze. Això sí, totes les inversions que calgui fer en les instal·lacions bastides sobre la parcel·la van a càrrec del comú. I d’aquí 25 anys la propietat tornarà a ser de Casa Roig a tots els efectes sense haver d’abonar res al comú, que tampoc tindrà un dret preferent d’adquisició més enllà del 31 de desembre del 2045.
El pressupost per aquest 2021 contemplarà una partida d’un milió d’euros per començar a fer millores a la instal·lació. Camp no ha concretat quines actuacions es farà igual com no ha explicat qui es posarà al capdavant del Palau de Gel encara que ha admès que si pogués ser algun integrant o de l’equip que ja gestiona l’equipament o del comú, seria millor que haver d’obrir un procés extern de selecció. L’opció preferida seria la del cap del departament de Dinamització Cultural i Turística, Francesc Oriol, que ja va estar al capdavant de la infraestructura però en va acabar fart per la manca de projecte i suport econòmic que hi havia. Potser ara la situació canvia.
Comentaris (2)