D’altra banda, la corporació també ha renovat les taxes que cal pagar per poder tenir penjat un rètol. “L’ordinació permet marcar el que volem i el que no volem”, ha assenyalat el cònsol menor, Marc Casal. “Tal com vam fer en l’àmbit urbanístic quan es va delimitar com han de ser les bordes, ara hem volgut regular els rètols indicadors. Marcar els que sí que volem, però també precisar el que no ens interessen, com ara els ‘leds’ lluminosos, cridaners. No tenim la necessitat de tenir aquesta tipologia de façanes. No han de proliferar”, ha afegit.
La renovació de les taxes, segons Casal, no ha d’afectar de manera important la butxaca dels comerciants perquè, precisament, no se’ls permetrà col·locar tants elements penjats com és possible tenir ara. A més, la senyalització d’activitats esportives, culturals o de muntanya quedarà exempta de pagament. El cònsol menor ha remarcat una diferència respecte de l’ordinació d’altres parròquies: la nova taxació dels vinils (que només podran ocupar el 30% de la superfície on estiguin aplicats), un import que sí que es paga als països veïns, ha recordat Casal.
“Tal com vam fer en l’àmbit urbanístic quan es va delimitar com han de ser les bordes, ara hem volgut regular els rètols indicadors. Marcar els que sí que volem, però també precisar el que no ens interessen, com ara els ‘leds’ lluminosos, cridaners”
El comú també ‘dicta sentència’ sobre com ha de ser la retolació publicitària, és a dir, les tanques o les lones que es posen, per exemple, en un edifici en construcció (la corporació diferencia retolació comercial de retolació publicitària). “No volem una estructura metàl·lica enmig d’un prat. No hi haurà grans tanques perquè el límit s’ha establert en quatre metres d’amplada i d’alçària”. Una tercera categoria de retolació és la informativa, però aquesta ja està regulada a escala nacional (és la que facilita la localització de serveis administratius del comú, serveis públics, punts d’interès turístic…).
S’ha volgut, des del comú, aplicar l’actualització de la cartelleria d’una forma moderada, progressiva. La retolació que caldrà posar al dia més ràpidament serà la publicitària. El termini per fer les adaptacions serà curt: dos mesos (adaptacions de dimensió i de quantitat, especialment). L’harmonització, per cert, serà més permissiva –no massa, però– en alguns punts (zona urbana, zones suburbanes) que no pas en altres (nucli antic, zones de protecció). En els punts de restricció més estricta, pràcticament només s’admetrà un únic tipus de rètol.
Quants als rètols comercials, els establiments només els hauran de renovar si canvia el titular del negoci o si se’n fa una reforma. De moment, podran mantenir-los si no s’esdevé cap de les situacions esmentades. “És molt important que l’estètica tingui un fil conductor, que puguem mantenir una imatge de tradició, d’integració amb l’entorn. La imatge, de fet, va més enllà de l’urbanisme, també inclou la retolació”, ha precisat Jordi Alcobé, cònsol major.
Casal, a més, ha especificat que el 50% dels comerços ja compleixen “parcialment” la nova ordinació (“el cartell compleix, però potser en tenen massa quantitat”), entre un 25-30% ja la compleix totalment i un 10% no segueix el nou reglament (“haurien de refer la retolació sencera”). Si s’incompleix la nova normativa, s’aplicarà el règim sancionador corresponent. El següent pas del comú en termes d’embelliment serà el de regular les terrasses (mida, localització, mobiliari, tanques…).
La corporació també ha aprovat el tancament de l’execució pressupostària del segons trimestre del 2025. Així, a 30 de juny, el superàvit registrat va ser de 3,9 milions resultat dels 10,7 milions d’ingressos liquidats i dels 6,7 milions de despeses saldades. Pel que fa al pressupost autoritzat, el juny passat s’havia assolit ja el 75%. Segons Alcobé, “és una molt bona dada” que “anticipa que el pressupost es podrà autoritzar al 100% aquest 2025 i podrà ser liquidat durant els pròxims exercicis”.
Un altre punt important –destacat pel cònsol major– ha estat la reformulació volumètrica d’un pla urbanístic projectat a Prats (al número 6 del Camí Ral). Alcobé ha apuntat que després d’un any i mig de negociacions s’ha pogut reduir la volumetria d’una obra d’habitatges en un terreny privat que ara mateix acull un pàrquing. Així, s’ha passat de preveure la construcció de 40 habitatges a fer-ne, finalment, 17 (11 apartaments i 6 cases adossades). El projecte, que inclou també una plaça pública, ocuparà 3.500 metres quadrats: 1.000 menys dels previstos inicialment. “Estem molt satisfets amb aquesta evolució. És un guany qualitatiu”.
Comentaris (4)